ReciClassíCat: FRANCK, Eduard (1817-1893)

dijous, 5 d’octubre del 2017

FRANCK, Eduard (1817-1893) - Sinfonie Op. 47 (1882)

Nikolai Yegorovich Sverchkov - Into the Blizzard

Obra de Nikolai Yegorovich Sverchkov (1817-1898), pintor rus (1)

- Recordatori d'Eduard Franck -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Nikolai Yegorovich Sverchkov [Николай Егорович Сверчков] (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1817 - Tsarskoye Selo, 25 de juliol de 1898) va ser un pintor rus. De petit va treballar amb el seu pare, un conductor de carruatges imperial. Va ser aleshores quan va començar a dibuixar animals, normalment cavalls. El seu talent innat va motivar que els seus pares decidissin enviar-lo a l'Acadèmia Imperial de les Arts on va estudiar amb Alexander Sauerweid entre els anys 1827 i 1829. Poc després, va entrar a l'Escola de Sant Pere on hi va estudiar fins el 1833, l'any de la seva graduació. A partir d'aleshores, va treballar com a funcionari al Ministeri de l'Interior i va continuar pintant en el seu temps lliure exposant en diverses acadèmies. El 1839 va rebre el títol de "Artista Lliure" i va abandonar la funció pública. Durant la dècada del 1840 va visitar diverses granges on va pintar escenes amb cavalls. El 1852 va ser nomenat acadèmic assolint el càrrec de professor oficial el 1855. Entre els anys 1856 i 1864 va viure a París, Londres i Brussel·les. El 1864 va tornar a Rússia on va rebre un encàrrec del tsar Alexandre II. Va seguir treballant a Rússia la resta de la seva vida morint a Tsarskoye Selo el juliol de 1898.

Parlem de Música...

Eduard Franck (Breslau, 5 d'octubre de 1817 - Berlin, 1 de desembre de 1893) va ser un compositor, pianista i pedagog alemany. Va ser el quart fill d'un banquer ric i culte que va procurar l'excel·lència educativa per als seus fills tot promocionant-los a les millors i més brillants acadèmies d'Alemanya. En aquest sentit, no era estrany que figures de la cultura, art i ciència com Heine, Humboldt, Heller, Mendelssohn i Wagner, fossin alguns dels grans mestres musicals i acadèmics de Franck. La situació financera familiar va permetre a Franck estudiar, en privat, amb Mendelssohn a Düsseldorf i més tard a Leipzig. Com a pianista, es va embarcar en una doble carrera com a concertista i mestre durant més de quatre dècades durant el curs de la qual va ocupar molts càrrecs de més o menys importància. Tot i que estava molt ben considerat com a mestre i intèrpret, no va assolir el reconeixement públic dels seus contemporanis més coneguts, com els Mendelssohn, Schumann o Liszt. Extraordinari pianista i compositor, era tant exigent amb sí mateix que no es va decidir a publicar les seves creacions fins al final de la seva carrera fet que va determinar, enormement, el grau mediàtic de la seva vida i obra. El seu perfeccionisme era de tal magnitud que, en certa forma, sempre va pensar que, tot plegat, ho podria haver fet millor. Schumann, entre d'altres, el tenia en molt bona consideració tant per la seva condició d'intèrpret com de compositor tot i publicar, en vida, molt poques obres. El seu fill Richard Franck també va ser un bon intèrpret i compositor si bé no va ser tant conegut com el seu pare. Eduard Franck va morir a Berlin el desembre de 1893.

Informació addicional...