dilluns, 2 de juliol del 2018

GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787) - Flute Concerto in G

Joseph-Siffred Duplessis - Portrait de Christoph Willibald Ritter von Gluck (1775)
Obra de Joseph-Siffred Duplessis (1725-1802), pintor francès (1)


- Recordatori de Christoph Willibald Gluck -
En el dia de la celebració del seu 304è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joseph-Siffredi Duplessis (Carpentras, 22 de setembre de 1725 - Versailles, 1 d'abril de 1802) va ser un pintor francès. Va néixer en una família d'artistes i va rebre la seva primera formació del seu pare, un cirurgià i pintor amateur. Més tard, va estudiar amb Joseph-Gabriel Imbert (1666-1749) i des del 1744 i fins el 1747 va treballar a Roma en el taller de Pierre Subleyras, en un país on també va fer amistat amb Claude Joseph Vernet. Al seu retorn a França es va instal·lar a París on va entrar a l'Académie de Saint-Luc, lloc on va exposar els seus primers retrats. No obstant, no va ser fins el 1769, i després de la seva primera exposició de quadres al Saló de París, que es va fer conegut dins el panorama artístic francès. Va ser aleshores quan va entrar com a membre de l'Académie de Peinture et de Sculpture sent nomenat, també en aquell període, Peintre du Roi. A partir del 1770 i fins el 1780 va realitzar la majoria de les seves obres les quals van ser principalment retrats. Durant la Revolució Francesa es va retirar a Carpentras establint-se a Versalles a l'entorn del 1796. Els darrers anys va adaptar el seu estil vers les noves convencions socials de l'època, és a dir, major realisme i menor opulència, tant cromàtica com ornamental. Finalment, Joseph-Siffredi Duplessis va morir a Versalles l'abril de 1802.



Parlem de Música...

Christoph Willibald Gluck (Erasbach, 2 de juliol de 1714 - Wien, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany. Fill d'un guardaboscs, va estudiar música al seminari jesuïta de Komotau, a Praga i a Milà. En aquesta última ciutat va rebre classes del compositor italià Giovanni Battista Sammartini. La primera òpera de Gluck, Artaxerxes, es va estrenar a La Scala de Milà el 1741. Durant els nou anys següents va compondre i estrenar aproximadament setze òperes en diverses ciutats europees. Entre elles van destacar Sofonisba (1744) i Artamene (1746). El 1750 va marxar a Viena, on hi treballaria la major part de la seva vida, si s'exceptuen breus períodes a Nàpols, Roma i París. El 1754, Maria Teresa, emperadriu d'Àustria, el va nomenar director d'òpera del teatre de la cort. Entre les òperes que va compondre des del 1750 fins el 1760 es va troben La Clemenza di Tito (1752) i Antígona (1756). Fins el 1762 va compondre en l'estil dels seus contemporanis, conreat especialment a Itàlia i marcat per una música destinada als virtuosos del cant. Però amb el temps, Gluck es va mostrar en desacord amb el caràcter convencional de l'òpera italiana que es distingia per una brillantor superficial i una densa ornamentació melòdica. Va començar a desenvolupar un nou estil, per mitjà del qual va intentar recuperar el propòsit original de l'òpera: expressar sentiments i emocions transformats en paraules, per mitjà de la música. Perseguint aquesta fita, va col·laborar amb el gran renovador del ballet, el francès Jean Georges Noverre.

El 1760 va entrar en contacte amb el poeta italià Ranieri di Calzabigi; aquest va escriure un llibret per Gluck que va coincidir perfectament amb les idees del compositor sobre l'equilibri que havia d'existir entre la música i les paraules. L'òpera que va resultar d'aquesta unió va ser Orfeo i Eurídice, que va sobrepassar en grandesa, qualitat dramàtica i espontaneïtat a totes les seves anteriors composicions. Es va estrenar amb gran èxit a Viena l'any 1762. De la resta de les seves grans òperes en destaquen Alceste (1767) i Paris i Elena (1770), amb texts de Raniero de CalzabigiIfigenia en Áulide (1774) i Armide (1777). Les reformes operístiques de Gluck no sempre van rebre bones crítiques, especialment a París on, entre els anys 1774 i 1781, hi va haver un enfrontament entre els defensors de les idees del compositor alemany i aquells que preferien les òperes italianes i les del compositor Niccolò Piccini. El director de l'òpera de París va encarregar als dos músics la composició d'una obra basada en el mateix text, Ifigènia a Tàurida. La de Gluck (amb llibret de Guillard) es va convertir en la seva obra mestra i es va estrenar a la capital francesa el 1779. La d'Piccini, estrenada el 1781, es va considerar inferior. Les innovacions de Gluck van deixar empremta en el desenvolupament del gènere operístic. Les seves idees van influir en la majoria de compositors clàssics i romàntics com MozartCherubiniBeethoven o Wagner, entre altres. Gluck va morir a Viena el 15 de novembre de 1787.

OBRA:

Stage:
Artaserse, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Mailand, 26. Dezember 1741 (nur zwei Arien erhalten)
Cleonice (auch Demetrio), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Venedig, 2. Mai 1742 (acht Arien erhalten)
Demofoonte, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Mailand, 6. Januar 1743 (Sinfonia, Rezitative und eine Arie verschollen)
Il Tigrane, Libretto: Goldoni nach Francesco Silvanis La virtù trionfante dell’amore, Uraufführung: Crema, 26. September 1743 (elf Arien und ein Duett erhalten)
La Sofonisba (oder Siface), Libretto: Silvani (Rezitative) und Metastasio (Arien), Uraufführung: Mailand, 18. Januar 1744 (elf Arien und ein Duett erhalten)
Ipermestra, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Venedig, 21. November 1744
Poro (auch Alessandro nell’India), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Turin, 26. Dezember 1744 (Sinfonia, vier Arien und ein Duett erhalten)
Ippolito, Libretto: G.G. Corio, Uraufführung: Mailand, 31. Januar 1745 (acht Arien und ein Duett erhalten);
La caduta de’ Giganti, Libretto: Francesco Vanneschi, Uraufführung: Haymarket Theatre, London, 7. Januar 1746 (fünf Arien und ein Duett erhalten)
Artamene, Libretto: Francesco Vanneschi, Uraufführung: Haymarket Theatre, London, 4. März 1746 (sechs Arien erhalten)
Le nozze d’Ercole e d’Ebe, Libretto: ?, Uraufführung: Pillnitz, 29. Juni 1747
La Semiramide riconosciuta, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 14. Mai 1748
La contesa de’ numi, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Charlottenborg bei Kopenhagen, 9. April 1749
Ezio (erste Fassung), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Prag Karneval, 1750
Issipile, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Prag Karneval, 1752 (vier Arien erhalten)
La clemenza di Tito, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Neapel, 4. November 1752
Le cinesi, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Schlosshof bei Wien, 24. September 1754
La danza, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Laxenburg, 5. Mai 1755
L’innocenza giustificata, Libretto: Giacano Durazzo nach Metastasio, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1755
Antigono, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Rom, 9. Februar 1756
Il re pastore, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1756
La fausse esclave, Libretto: nach Louis Anseaume und Pierre Augustin Lefèvre de Marcouville, Uraufführung: Wien, 8. Januar 1758 (51 Vaudevilles, 13 Airs nouveaux erhalten)
L’île de Merlin, ou Le monde renversé, Libretto: Louis Anseaume nach Alain René Lesages und D’Ornevals Le Monde renversé, Uraufführung: Schönbrunn, 3. Oktober 1758
La Cythère assiégée (erste Fassung), Libretto: Charles-Simon Favart nach Favart und Barthélemy-Christophe Fagous Le pouvoir de l’Amour ou Le siegè de Cythère, Uraufführung: Wien, Frühjahr 1759 (Ouvertüre und 26 Airs nouveaux erhalten)
Le diable à quatre, ou La double métamorphose, Libretto: Michel Jean Sedaine und Pierre Baurans nach Charles Couffreys The Devil to pay, Uraufführung: Laxenburg, 28. Mai 1759
L’arbre enchanté, ou Le tuteur dupé (erste Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Jean-Joseph Vadés Le poirier, Uraufführung: Wien,1759 (Ouvertüre verschollen, 15 Airs nouveaux erhalten)
Tetide, Libretto: Giovanni Ambrogio Miglavacca, Uraufführung: Wien, 10. Oktober 1760
L’ivrogne corrigé, Libretto: L. Anseaume und Jean-Baptiste Lourdet de Santerre, Uraufführung: Wien, Ende 1760
Le cadi dupé, Libretto: nach Jean-Baptiste Lourdier, Uraufführung: Wien, 8. Dezember 1761
Orfeo ed Euridice, Libretto: Calzabigi, Uraufführung: Wien, 5. Oktober 1762
Il trionfo di Clelia, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Teatro Comunale di Bologna, 14. Mai 1763
Ezio (zweite Fassung), Libretto: Metastasio, Uraufführung: Wien, 26. Dezember 1763
La rencontre imprévue, Libretto: Louis Hurtaut Dancourt nach Alain René Lesages und D’Ornevals Les pèlerins de la Mecque, Uraufführung: Wien, 7. Januar 1764
Il Parnaso confuso, Libretto: Metastasio, Uraufführung: Schönbrunn, 24. Januar 1765
Telemaco ossia L’isola di Circe, Libretto: Marco Coltellini nach Carlo Sigismondo Capece, Uraufführung: Wien, 30. Januar 1765
La corona, Libretto: Metastasio, Uraufführung: geplant für den 4. Oktober 1765, uraufgeführt am 13. November 1987 in Schönbrunn
Il Prologo, Libretto: Lorenzo Ottavio del Rosso, Uraufführung: Florenz, 22. Februar 1767
Alceste (italienische Fassung), Libretto: Calzabigi nach Euripides, Uraufführung: Wien, 26. Dezember 1767 (Digitalisat des Librettos im Internet Archive)
La Vestale (zweite Fassung von L’innocenza giustificata), Wien, Sommer 1768 (Bearbeitung nicht erhalten)
Le Feste d’Apollo mit den Teilen: Prologo, Libretto: Gastone Rezzonico – Atto di Baucis e Filemone, Libretto: Giuseppe Maria Pagnini – Atto d’Aristo, Libretto: Giuseppe Pezzana – Atto d’Orfeo, Libretto: Calzabigi, Parma, 24. August 1769
Paride ed Elena, Libretto: Calzabigi, Uraufführung: Wien, 3. November 1770
Iphigénie en Aulide, Libretto: François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Jean Racine, Uraufführung: Paris, 19. April 1774
Orphée et Euridice (französische Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Ranieri de’ Calzabigi, Uraufführung: Paris, 2. August 1774
L’arbre enchanté, ou Le tuteur dupé (zweite Fassung), Libretto: Pierre Louis Moline nach Jean-Joseph Vadé, Uraufführung: Paris, 20. Februar 1775
Cythère assiégée (zweite Fassung), Libretto: Charles-Simon Favart, Uraufführung: Paris, 1. August 1775
Alceste (französische Fassung), Libretto: François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Ranieri de’ Calzabigi, Uraufführung: Paris, 23. April 1776
Armide, Libretto: Philippe Quinault nach Torquato Tasso (La Gerusalemme liberata), Uraufführung: Paris, 23. September 1777
Iphigénie en Tauride, Libretto: Nicolas François Guillard und François-Louis Gand Le Bland Du Roullet nach Claude Guimond de La Touche, Uraufführung: Paris, 18. Mai 1779
Echo et Narcisse, Libretto: Louis Théodore Baron de Tschudi nach Ovids Metamorphosen, Uraufführung der ersten Fassung: Paris, 24. September 1779, Uraufführung der zweiten Fassung: Paris, 8. August 1780
Iphigenia in Tauris (deutsche Fassung), Libretto: Johann Baptist von Alxinger und Gluck nach Nicolas François Guillard, Uraufführung: Wien, 23. Oktober 1781

Music in:
La finta schiava (dm, F. Silvani), Venice, S Angelo, 13 May 1744, pasticcio assembled by G. Maccari, incl. 2/3 arias by Gluck, B-Bc, F-Pc, US-Wc (see Hortschansky, F1973, pp.265–6);
Tircis et Doristée (oc, 1, Favart), Laxenburg, 10 May 1756, incl. 1 air parodied after L’innocenza giustificata, 2 others probably by Gluck, A-Wn, CZ-K, I-Tn (see Brown, E1991, pp.202–5);
Le caprice amoureux, ou Ninette à la cour (oc, 2, Favart), Vienna, Burg, 1760, pasticcio, incl. 2 airs probably by Gluck, A-Wn, I-Tn (see Brown, E1991, pp.249–53);
Arianna (festa teatrale, 1, G. Migliavacca, largely after P. Metastasio), Laxenburg, 27 May 1762, lost, pasticcio arr. Gluck after unknown music, possibly incl. his own (see Hortschansky, H1971);
Isabelle et Gertrude (oc, 1, Favart), Paris, Italien, 14 Aug 1765, music mostly by A.B. Blaise, 2 airs parodied after La rencontre imprévue, one other possibly by Gluck

Doubtful:
Arsace (dm, A. Salvi), Milan, Regio Ducal, 26 Dec 1743, pasticcio, incl. recit and 2 arias F-Pc (see Hortschansky, F1973, pp.264–5);
Enea e Ascanio (componimento per musica. M. Coltellini), Frankfurt, April 1764, music lost

Other:
Berenice, ove sei … Ombra che pallida (recit and aria, A. Zeno: Lucio vero), 1v, orch, B-Bc, D-Bsb
Klopstocks Oden und Lieder beym Clavier zu Singen (F.G. Klopstock), 1v, kbd (Vienna, 1785): 1 Vaterlandslied (Ich bin ein deutsches Mädchen); 2 Wir und sie (Was that dir, Thor, den Vaterland?) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1774]; 3 Schlachtgesang (Wie erscholl der Gang des lauten Heers) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1774]; 4 Der Jüngling (Schweigend sahe der May) [earlier version pubd in Göttinger Musenalmanach, 1775]; 5 Der Sommernacht (Wenn der Schimmer von dem Monde) [different version in Musenalmanach, ed. J.H. Voss (Hamburg, 1785)]; 6 Die frühen Gräber (Willkommen, o silberner Mond) [1st pubd in Göttinger Musenalmanach, 1775]; 7 Die Neigung (Nein, ich widerstrebe nicht mehr)
An den Tod (O Anblick der Glanznacht) (ode, Klopstock), 1v, kbd, in Musikalischer Blumenstrauss (Berlin, 1792)
Minona lieblich und hold, duet, pubd in Musikalische Blumenlese (Berlin, 1795)
Siegsgesang für Freie (Laut, wie des Stroms donnernder Sturz) (F. Matthisson), in Musenalmanach, ed. Voss (Hamburg, 1795)

Doubtful (arias unless otherwise stated):
Benchè copre al sole il volto (Metastasio: Endimione), 1749, F-Pc, B-Bc;
Ah, negli occhi un tal’incanto, private collection, Basle;
Che legge spietata, aria (Metastasio: Catone in Utica), F-Pc;
Che pena è la mia, A-Wn;
No, che non ha la sorte … Sì vedrò quell’alma ingrata, recit and aria, F-Pc, B-Bc;
Oh dei che dolce incanto (Metastasio: Temistocle), 1v, str, D-Bsb, D-Dl, for D. Negri;
Pace, Amor, torniamo in pace (Metastasio: Amor prigioniero), A-Wgm;
Quando il mar biancheggia e freme, I-Gl;
Rendimi alle ritorte, A-Wgm, S-Skma;
Resta, 1v, orch, I-FZc, for G. Manzuoli;
Temer di perdere, D-Bsb;
Tremate, mostri di crudeltà, F-Pc;
Les charmes de la solitude (Que ce bois est sombre), ariette, Pc;
Le triomphe de la beauté (Quand la beauté), ariette, 1v, 2 vn, b (Paris, c1780);
Erinnerung am Bach (Süsser Freude, heller Bach), lied, 1v, kbd, D-HVs;
Nur einen Wunsch, nur ein Verlangen, lied, 1v, vn, kbd, US-AUS;
Ah pietà se di me senti, duet, B-Bc, D-Bsb, Dl;
Vado a morir, duet, lost

Spurious:
Ariette de Mr. Gluk (Amour en ces lieux), 1v, 2 vn, b (Paris, c1780), sung by Godard in P.-A. Monsigny, Le maître en droit, Vienna 1763, under Gluck’s direction, probably a retexting of a French work (see Brown, E1991, pp.400–01)

Vocal religiosa:

Miserere, ?8vv (? Turin, 1744–5), lost; Ps viii, c1753–7, lost;
‘Grand choeur’, 3 solo vv, chorus, perf. Vienna, 18 March 1762, lost;
Alma sedes, motet, 1v, orch (Paris, before 1779);
De profundis clamavi, d, 4vv, orch, perf. 17 Nov 1787 at Gluck’s burial (Paris, c1804);
various Lat. arias, mostly parodies of operatic arias

Doubtful:
Hoch tut euch auf (Ps xxiv), E , 4vv, D-DO, HER;
Hosianna gelobet sei der da kommt, C, 4vv, 2vv, orch, DK-Ch;
Mit fröhlichem Munde, chorus, Ch

Instrumental:

Ballets:
Les amours de Flore et Zéphire (G. Angiolini), WS, 13 Aug 1759, CZ-K;
Le naufrage (Angiolini), ?WB, 1759, CZ-K;
4 ballets (Angiolini) for Gluck, Cythère assiégée, WB, 1759, 3 in H-Bn, 1 in CZ-K;
La halte des Calmouckes (Angiolini), WB, 23 March 1761, K;
Don Juan (Don Jean), ou Le festin de pierre (bp, 3, Angiolini), WB, 17 Oct 1761, G ii/1;
Citera assediata (bp, 1, Angiolini), WB, 15 Sept 1762, music lost; 4 ballets (Angiolini) for Gluck,
Orfeo ed Euridice, WB, 5 Oct 1762, G i/1;
Les amours d’Alexandre et de Roxane (bp, 1, Angiolini), WB, 4 Oct 1764, A-Wn, CH-BEl, CZ-K, Pnm, D-Bsb, Dl, DS, MÜu;
Sémiramis (bp, 3, Angiolini), WB, 31 Jan 1765, G ii/1;
Ifigenia in Aulide (bp, Angiolini), L, 19 May 1765, music lost;
Achille in Sciro (bp, Angiolini), by sum. 1765, for Innsbruck, unperf., CZ-K;
3 ballets (J.-G. Noverre) for Gluck, Alceste, WB, 26 Dec 1767, G i/7

Probably by Gluck; music lost unless otherwise stated:
?ballet (F. Hilverding) for Gluck, La fausse esclave, WB, 8 Jan 1758;
?ballet (Hilverding) for Gluck, L’île de Merlin, WS, 3 Oct 1758, CZ-K;
La foire (V. Turchi), WK, 16 April 1759;
Le port dans une isle de l’Archipel (Turchi), WK, 16 April 1759;
La promenade (Angiolini), L, 15 May 1759, K;
La foire de Lyon (Angiolini), L, 19 May 1759;
Les jardiniers (Angiolini), L, 24 May 1759, K;
new Chinese ballet for Le chinois poli en France (pasticcio), L, 27 May 1759
ballet of Hauss Gesinde for Gluck, Le diable à quatre, L, 28 May 1759;
Les turcs (C. Bernardi), WK, 30 May 1759, K;
Les savoiards (C. Bernardi), WK, 30 May 1759, K;
L’amour vengé, L, 31 May 1759 [with Gluck, La fausse esclave];
La guingette (Bernardi), WK, 26 July 1759;
Le port de Marseille (Bernardi), WK, 26 July 1759;
Les jardiniers (Bernardi), WK, 26 Sept 1759; K;
ballet for Gluck, L’arbre enchanté, WS, 3 Oct 1759
Les perruquiers (La boutique du perruquier) (Bernardi), WK, 3 Oct 1759;
Le marché aux poissons (? Le marchand) (Bernardi), WK, 3 Oct 1759, K;
La reccolte des fruits (Bernardi), WK, 21 Oct 1759;
2 petits ballets (Bernardi), WK, 7 Nov 1759;
Le suisse (Il svizzero) (Bernardi), WK, 17 Nov 1759, K;
Les corsaires (Bernardi), WK, 26 Dec 1759, K;
Le prix de la danse (Bernardi), WK, 26 Dec 1759, K;
Le berger magicien, WB, 1759, K
Les miquelets (Les miquelets espagnols) (Angiolini), WB, 1759, K;
Le nazioni (?Angiolini), c1759/60, K;
2 ballets (Angiolini) in Numa al trono, WB, carn. 1760;
ballet (Angiolini) for J.-J. Rousseau, Le devin du village, WS, 26 July 1760; arr. of Les avantures champêtres (Les avantures en campagne;
Le aventure alla campagna) (Bernardi), WB, 19 Oct 1760, K;
Les blanchisseuses, WK, 28 Dec 1760, K;
Le moulin de l’amour, WK, 28 Dec 1760;
Les matelots, WK, 1760, K
Les faunes, WB, 1760, K;
Les trois couleurs, WB, 1760, K;
Les quackres à la guinguette (Angiolini), WB, 1760;
ballet for Ninette à la cour (pasticcio), WB, 1760;
ballet for Gluck, L’ivrogne corrigé, WB, 1760;
Les fleurs de l’armée, WB, 1760;
Le rendez-vous, WB, 1760;
Ballet serieux (Ballet héroïque) (A. Pitrot), WB, 1760; reworked by J. Dupré, 28 March 1761
Les moissonneurs, ?WK, 1760;
Les guerriers, WB, 1760/61;
Les amusemens champêtres (Angiolini), WB, 23 March 1761;
ballet of furies (Dupré) for Gluck, L’ivrogne corrigé, WB, 29 March 1761;
ballet (Angiolini) for Rousseau, Le devin du village, WB, 2 April 1761;
2 ballets (Angiolini) for Gluck, Le diable à quatre, WB, 11 April 1761;
La fête de Flore, ou Le retour du printems (Angiolini), L, 3 May 1761;
Les sauvages amériquains (Angiolini), L, 6 May 1761
ballet of furies (Dupré) for Gluck, L’ivrogne corrigé, L, 30 May 1761;
L’amour malin (Angiolini), L, 4 June 1761;
Diane et Endimion (Dupré), L, 13 June 1761;
Le tuteur dupé, ou L’amant statue (Angiolini), L, 21 June 1761, K;
ballet (Dupré) for E. Duni, L’isle des foux, L, 28 June 1761;
Les jardiniers (Angiolini), WB, 23 July 1761;
ballet (Dupré) for Gluck, L’île de Merlin, WB, 4 Aug 1761;
La fée jalouse (Angiolini), WB, 12 Sept 1761
ballet (Dupré) for Rousseau, Le devin du village, WB, 30 Sept 1761;
La fête des provençals (Angiolini), WS, 6 Oct 1761;
Les vendanges (Angiolini), WB, 13 Oct 1761;
Les pèlerins (Angiolini), WB, 4 Jan 1762;
Les amans réunis (Dupré), WB, 27 Jan 1762;
ballet (Angiolini) for Gluck, Le diable à quatre, L, 8 May 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 27 May 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 24 June 1762;
ballet (Angiolini) for Arianna, arr. Gluck, WB, 31 Aug 1762;
3 ballets (Angiolini) for Gluck, La rencontre imprévue, WB, 7 Jan 1764

Doubtful:
ballet (ov., 11 movts), CZ-Bm; ballet, str, H-Bn

Spurious:
L’orfano della Cina (L’orphelin de la Chine) (Angiolini), WB, 4 April 1774, by Angiolini

---

Orch:
9 syms., C, D, D, D, D, E, F, F, G, most for 2 hn, str, A-Gd, Wgm, B-Bc, CH-BEb, CZ-Pnm, D-Bsb, Dl, F-Pc, S-L, Skma, listed by Wotquenne (A1904);
12 other syms., CZ-Bm, Pnm, D-Dl, Rtt, WRl, I-PAc, S-SK, Skma, some doubtful;
Chaconne, B , DK-Kk, doubtful

Chbr:
6 Sonatas, 2 vn, bc (London, 1746), G v/1;
Sonata, E, 2 vn, b, G v/1;
Sonata, F, 2 vn, b, G v/1;
Adagio, c, wind insts, S-J;
Notturno, 2 fl, b, CZ-Bm, Sestetto, fl, ob, 2 vn, va, vc, I-MOe, all doubtful

Hpd:
Andante, G, GB-Cfm, US-CA, doubtful



Informació addicional... 

INTERPRETS: Peter-Lukas Graf (flute); Camerata ZurichRäto Tschupp (1929-2002, conductor)
RECICLASSICAT: GLUCK, Christoph Willibald (1714-1787)
AMAZON: Concerti for Flute
SPOTIFY: Concerti for Flute



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: