La galeria d'art de Jan Gildemeester (1795), obra d'Adriaan de Lelie, pintor holandès contemporani de F.J. Haydn
Franz Joseph Haydn (1732-1809) compositor austríac nascut a Rohrau. El cognom Haydn, ja sigui en nom de Michael o en nom de Franz Joseph, és un dels més llorejats de la història de la música. I el patrimoni, principalment, se l'ha endut merescudament el germà gran, el Haydn director, el Haydn simfònic, el Haydn del quartet i també el Haydn dels concerts, com el d'avui. I això que reconec un amor especial i una total predilecció pel germà petit, el Michael, un murri amagat a consciència i a plaer en la foscor de la descomunal ombra de l'obra d'un Haydn, el gran, que tots coneixem, amb passió, complicitat, alegria o indiferència... però innegablement reconegut, admirat i aclamat al cap i a la fí. La biografia d'Haydn, extensa, inacabable i plena de detalls imprecisos i de reinterpretacions al gust del lector, segueix sent un llibre inacabat i obert a nous matisos derivats de la constant reedició de les seves partitures les qual viuen en una constant edat d'or tant en format físic, digital o en viu i en directe en qualsevol geografia europea, continental, mundial i potser, fins i tot, universal. Per tant, avui centrarem l'estudi de la vida de Haydn en estreta relació amb el concert d'avui. Quin serà el plat del dia, doncs un menú on l'aperitiu, primer i segon tenen un denominador comú, un instrument de vent, de metall i d'embut, la trompa. Això sí, ben alimentada per la dolça companyia orquestral en el concert en Re major Hob. VIId: 3 pensat i escrit durant l'any 1762 i probablement dedicat al seu amic i famós intèrpret de la trompa Joseph Leutgeb el mateix pel qual Mozart també escriuria, uns anys més tard, alguns dels concerts més brillants per aquest instrument. Haydn en aquell temps tot just feia un any que es trobava al servei d'unes de les famílies més riques de l'aristocràcia hongaresa, els Esterhazy. El concert en sí mateix és una partitura característica de l'època clàssica. D'un estil semblant al dels col·legues de Mannheim, ben entrenats en l'art d'escriure concerts per a la més àmplia diversitat instrumental, se'ns presenta en tres moviments. Un allegro inicial vibrant i amb un diàleg trompa-orquestra enèrgic que es compagina francament bé amb els passatges solistes que reafirmen el lluïment de l'intèrpret. L'adagio central és de caràcter tranquil, parsimoniós i de melodies suaus. El final allegro té l'estructura del rondo, no en la forma, sinó en el fet que l'instrument solista pren més protagonisme que en el moviment inicial. A mode d'obertura del concert, una sonata de caccia en Do major escrita per un artista anònim imaginen que en un data anterior o equivalent a la del concert de Haydn, descoberta a la localitat de Kromeriz, la ciutat de vida i treball del cèlebre compositor H.I. Biber i amb un estil hereu al del mestre Corelli. Dues obres per a un dijous de juny, de calor i que invita a passar-lo a l'ombra d'un bon lledoner (Celtis australis), de la mà d'una fresca i refrescant cervesa... i de bona música, evidentment!
A la interpretació d'ambdues obres la C.P.E. Bach Chamber Orchestra amb Peter Damm a la trompa francesa i amb Hartmut Haenchen a la batuta del vaixell.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina