Václav Gunther Jacob (1685-1734) compositor txec nascut a Krajková. Removem la caixa màgica i busquem per la J a un autor de factura bohèmia, preciós territori en tots els sentits. Novament, un nom i cognom totalment desconegut al nostre petit planeta de senyera i peatges. Però en aquest cas, la ignorància de la música d'aquest il·lustrat bohemi és generalitzada arreu d'Europa, fins i tot a la Bohèmia que el va veure néixer. Paradoxes del destí ja que al seu temps va gaudir d'una enorme popularitat tant pel seu talent com per la innovació instrumental de la seves partitures. Nascut l'any 1685, el mateix any que veurien la llum Bach i Händel, es va iniciar en la música gràcies a la comunitat benedictina de Praga i als caçatalents que allà hi vivien. En Jacob, van veure una gran veu i una gran vocació musical. De fet, tanta era la seva passió artística que amb pocs coneixements teòrics escriuria, amb 16 anys, una missa. La va compondre sense estudis previs de composició, fet que va commocionar d'alegria el "monjo en cap" del monestir on residia. Immediatament, tot i patir les estridències de la pesta i quedar-ne tocat la resta de la seva vida, seria adoptat vocacionalment pels benedictins en l'art teològic però sobretot en l'art musical. A partir d'aleshores, tot i haver fet una prospecció universitària en Dret, el seu camí va ser la música, com a compositor però també com a docent. Entre alguns dels seus alumnes hi figura Frantisek Benda, autor de qui ben segur, un dia o altre, en parlarem. En aquell temps, primera meitat del segle XVIII, les partitures de Jacob s'imprimien i es copiaven per a distribuir-les en diverses coordenades europees fruit del bon treball d'aquest bon home i ciutadà bohemi. L'exemple el trobarem en aquestes dues breus litúrgies musicals. D'entrada, un Dixit Dominus, datada de l'any 1714 i extreta del salm 110 del llibre, presumptament, més sagrat que existeix. Divagacions a banda, és una bona mostra musical dels nous recursos emergents i que marcarien un dels tants camins del classicisme. Sobretot original és l'expressivitat de les trompes i la seva relació amb les paraules, sobretot en el Virgam virtutis i en el Judicabit. El segon passatge sagrat de Jacob serà el breu offertorium de Sancto Adalberto, extret de la seva missa dei Filli, per cor, solistes i instrumentació amb un final en forma de fuga prou interessant.
Una novetat de Supraphon, un dels segells discogràfics més compromesos en la recuperació i edició de músiques bohèmies i autèntica i permanent font de tresors, un cofre de joies de platí, or i plata on la música gaudeix del més absolut dels protagonismes, evidentment!
Interpretats per el cor, solistes i orquestra de la Capella Regia Praha sota la direcció de Robert Hugo.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Václav Jan Antonín Jacob (pokřtěn 30. září 1685, Gossengrün – 21. března 1734, Broumov ?)
AMAZON: Jacob: Missa Dei Filii
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina