dimecres, 17 de desembre del 2014

CIMAROSA, Domenico (1749-1801) - Magnificat

Giovanni Paolo Panini - Musical Celebration Given by Cardinal de la Rochefoucauld at the Theatre Argentina in Rome (1747)
Obra de Giovanni Pannini (1691-1765), pintor italià (1)



- Recordatori de Domenico Cimarosa -
En el dia de la celebració del seu 265è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Paolo Pannini (Piacenza, 17 de juny de 1691 - Roma, 21 d'octubre de 1765) va ser un pintor, arquitecte i paisatgista italià de l'Escola Romana. Va néixer el 1691 a Piacenza. En aquesta ciutat va estudiar com a escenògraf teatral, fins que el 1711 es va desplaçar a Roma, on va començar a estudiar dibuix amb Benedetto Luti. Va assolir la fama com a decorador de palaus, entre ells la Vila Patrizi (1718-1725) i el Palau de Carolis (1720). Com a pintor, és molt conegut per les seves vistes de la ciutat de Roma, en què es va interessar sobretot per les restes més antigues de la ciutat. El seu treball més conegut és l'interior del Panteó de Roma i les seves vedute, pintures que representen una galeria de quadres que al seu torn cada un és una vista de la ciutat de Roma. El 1719 Pannini va ser admès a la Congregazione dei Virtuosi al Pantheon. Va ensenyar a Roma a l'Accademia di San Luca, on va influenciar a Jean-Honoré Fragonard. Pannini va destacar com a pintor en el seu temps no només per ser el primer artista italià que va afrontar amb interès la pintura de les ruïnes romanes, sinó també perquè va saber unir, en el seu estil, l'herència de la pintura renaixentista italiana amb les noves tendències pictòriques que arribaven de França. Va ser molt productiu i cotitzat, raó per la qual existeixen exemples de les seves obres en molts dels principals museus europeus, com el Prado. Va morir a Roma el 21 d'octubre de 1765. 

Font: En català: No disponible En castellano: Giovanni Pannini (1691-1765) In english: Giovanni Pannini (1691-1765) - Altres: Giovanni Pannini (1691-1765) 



Parlem de Música...

Domenico Cimarosa (Aversa, 17 de desembre de 1749 - Venice, 11 de gener de 1801) va ser un compositor italià i la figura central, especialment pel que fa a l'òpera còmica, de la segona meitat del segle XVIII. Cimarosa es va formar inicialment amb l'organista d'una església de Nàpols, el Pare Polcano, que li va donar classes de música. El seu talent i la seva agilitat el van promocionar, el 1761, al Conservatori de Nàpols. Allà hi va romandre 11 anys i va tenir mestres com Sacchini i Fenaroli. Es va especialitzar amb el violí i el teclat tot i que també va ser cantant. Però ràpidament va destacar com a compositor. En aquell temps es va concentrar en la composició de música d'església, especialment motets i misses. No va ser fins el 1772 que va estrenar la seva primera comèdia teatral, Le stravaganze del conte. A partir d'aquesta obra, i d'altres que vindrien, el seu nom es va estendre arreu d'Itàlia, especialment a Roma, on els seus interludis còmics es van convertir en habituals. El 1779 va rebre el nomenament d'organista de la Capella Reial Napolitana. El període de 1780 a 1790 va compondre nombroses òperes i fins i tot el 1787 Goethe va quedar fascinat per l'òpera L’impresario in angustie. Aquell any va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Sant Petersburg, invitat per Catalina II de Rússia. Les seves obres, estrenades en els millors teatres italians, van iniciar un llarg viatge europeu assolint gran èxit. A Viena, per exemple, va rebre encàrrecs directes del rei i va ser condecorat en múltiples ocasions.

A Rússia va compartir protagonisme amb Martin i Soler, segon mestre de capella de la cort en aquell temps. El 1791, la bonança econòmica de Catalina II es va esvair i Cimarosa, cansat del fred rus, va decidir tornar a Viena. Allà va ser nomenat mestre de capella de la Cort de Leopold II i va rebre l'encàrrec de la que seria una de les seves obres mestres, Il matrimonio segreto, sota un text de Giovanni Bertati. L'òpera, estrenada al Burgtheater el 7 de febrer de 1792, va tenir tant èxit que Leopold II va ordenar la seva repetició aquella mateixa nit a les seva estança privada. Allà, no només va gaudir de l'èxit com a compositor sinó també com a intèrpret amb el clavecí, instrument pel qual va dedicar moltes composicions. El 1793 va decidir posar rumb a Nàpols on va ser nomenat organista el 1796 amb un salari molt elevat. Va seguir escrivint òperes, entre elles, Le astuzie femminili (1794), Penélope (1794) i Gli Orazi ed i Curiazi (1796). La captura de Venècia per part dels francesos el 1796 va obligar al rei d'Itàlia a buscar refugi. A Nàpols es va constituir la República Partenopea i Cimarosa, en sintonia amb els nous valors republicans, va escriure un himne patriòtic en base a un text de Luigi Rossi. El retorn del Rei italià va situar a Cimarosa en una difícil posició per la seva simpatia republicana motiu pel qual, per tal d'emmenar-ho, va decidir escriure una cantata de lloança en honor al rei Ferran I de Nàpols. L'intent fou en va i Cimarosa va ser arrestat el desembre de 1799. Va passar quatre mesos a la presó i va poder escapar de la pena de mort gràcies a l'ajuda de bons i influents amics. Al sortir va tornar a Venècia on va compondre, sense acabar, la seva darrera òpera Artemisia. La seva salut, precària durant molts anys, va empitjorar i va morir, alguns van acusar a la monarquia d'enverinar-lo, a Venècia el gener de 1801.

OBRA:

Vocal secular:

Le stravaganze del conte (carnival 1772 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [Le magie di Merlina e Zoroastro; Le pazzie di Stelladaura e Zoroastro]
La finta parigina (carnival 1773 Naples Teatro Nuovo)
I sdegni per amore (1.1776 Naples Teatro Nuovo)
I matrimoni in ballo (carnival 1776 Naples Teatro Nuovo)
La frascatana nobile (winter 1776 Naples Teatro Nuovo) [La finta frascatana]
I tre amanti (carnival 1777 Rome Teatro Della alla Valle) [Le gare degl'amanti]
Il fanatico per gli antiche Romani (spring 1777 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
L'Armida immaginaria (summer 1777 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
Gli amanti comici, o sia La famiglia in scompiglio (1778? ?Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini; carnival 1796 Crema) [Il matrimonio in commedia; La famiglia stravagante, ovvero Gli amanti comici]
Il ritorno di Don Calandrino (carnival 1778 Rome Teatro Della alla Valle) [Armidoro e Laurina]
Le stravaganze d'amore (1778 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il matrimonio per industria (1778? Naples?) [?]
La contessina (summer 1778 Bologna) [?] [+ G. Astaritta, F.L. Gassmann]
Il matrimonio per raggiro (1778/9? Rome?; carnival 1802 Rome Teatro Della alla Valle) [La donna bizzarra]
L'italiana in Londra (carnival 1779 Rome Teatro Della alla Valle) [La virtù premiata]
L'infedeltà fedele (summer 1779 Naples, Teatro del Fondo)
Le donne rivali (carnival 1780 Rome Teatro Della alla Valle) [et al.]
Cajo Mario (carnival 1780 Teatro delle Dame)
I finti nobili (carnival 1780 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il falegname (1780 Naples F) [L'artista]
L'avviso ai maritati (1780? ?Naples Teatro San Giovann) dei Fiorentini) [?]
Il capriccio drammatico (1781? Turin?; 1794 London)
Il pittor parigino (carnival 1781 Rome Teatro Della alla Valle) [Le brame deluse]
Alessandro nell'Indie (carnival 1781 Rome A)
L'amante combattuto dalle donne di Punto (1781 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [La biondolina; La giardiniera fortunata]
Giunio Bruto (aut.1781 Verona)
Giannina e Bernardone (aut.1781 Venice SS) [Il villano geloso]
Il convito (carnival 1782 Venice SS) [Der Schmaus]
L'amor costante (carnival 1782 Rome Teatro Della alla Valle) [Giulietta ed Armidoro]
L'eroe cinese (13.8.1782 Naples SC)
La ballerina amante (1782 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini) [L'amante ridicolo]
La Circe (carnival 1783 Milan S)
I due baroni di Rocca Azzurra (carnival 1783 Rome Teatro [alla] Valle) [Dve nevesty; I due baroni; La sposa in contrasto; Il barone deluso]
La villana riconosciuta (1783 Naples Teatro del Fondo) [La villanella rapita]
Oreste (13.8.1783 Naples SC)
Chi dell'altrui si veste presto si spoglia (1783 Naples F) [Nina e Martuffo]
Il vecchio burlato (1783 Venice) [?]
I matrimoni impensati (carnival 1784 Rome Teatro Della alla Valle) [La bella greca]
L'apparenza inganna, o sia La villeggiatura (spring 1784 Naples F)
La vanità delusa (spring 1784 Florence P) [Il mercato di Malmantile]
L'Olimpiade (10.7.1784 Vicenza)
I due supposti conti, ossia Lo sposo senza moglie (aut.1784 Milan S) [Lo sposo ridicolo]
Artaserse (26.12.1784 Turin TR)
Il barone burlato (1784 Naples Teatro Nuovo) [rev. Il pittor parigino] [+ F. Cipolla]
Li finti conti (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
I fratelli papamosche (spring 1785 Turin, Gallo-Ughetti) [?]
Le statue parlante (1785 Correggio) [?]
Il marito disperato (1785 Naples F) [Il marito geloso; Die bestrafte Eifersucht]
La donna sempre al suo peggior s'appiglia (1785 Naples Teatro Nuovo)
Il credulo (carnival 1786 Naples Teatro Nuovo) [La baronessa stramba; Il credulo deluso]
Le trame deluse (1786 Naples Teatro Nuovo) [L'amor contrastato; Li raggiri scoperti]
L'impresario in angustie (1786 Naples Teatro Nuovo) [Die theatralischen Abenteuer]
La baronessa stramba (1786 Naples Teatro Nuovo) [rev. I matrimoni in ballo] [Il credulo]
Gli amanti alla prova (1786 Naples) [?]
L'impostore punito (1786/7 Turin C) [?]
Volodimiro (carnival 1787 Turin TR)
Il fanatico burlato (1787 Naples Teatro del Fondo) [La burla felice; Der adelsüchtige Bürger]
La felicità inaspettata (3.1788 St Petersburg E)
La vergine del sole (1788? ?St Petersburg E; 6.11.1789 St Petersburg BK)
La scuffiara (1788) [?]
La Cleopatra (27.9.1789 St Petersburg E) [Cleopatra e Marc'Antonio]
Il matrimonio segreto (7.2.1792 Vienna B), score
Sophie et Dorval () [rev. Il matrimonio segreto]
Il matrimonio per susurro () [?]
La calamità dei cuori (1792/3 Vienna B) [?]
Contrattempi (1793 Bonn) [?]
Amor rende sagace (1.4.1793 Vienna B)
I traci amanti (19.6.1793 Naples Teatro Nuovo) [Il padre alla moda, ossia Lo Sbarco di Mustanzir Bassà; Gli turchi amanti; Les amants Turcs]
Il maestro di cappella (2.7.1793 Berlin, Germany)
Le astuzie femminili (26.8.1794 Naples Teatro (San Giovanni) dei Fiorentini)
La pupilla astuta (1794 Naples Teatro del Fondo) [?]
La serva innamorata (1794 Naples F) [?]
Penelope (carnival 1795 Naples Teatro del Fondo)
Le nozze in garbuglio (1795 Messina)
L'impegno superato (1795 Naples Teatro del Fondo)
La finta ammalata (1796 Lisbon)
I nemici generosi (carnival 1796 Rome Teatro Della alla Valle) [Il duello per complimento]
Gli Orazi e i Curiazi (carnival 1797 Venice F)
La morte di Assalonne (? Florence, Oratorio) [rev. Gli Orazi ed i Curiazi]
Achille all'assedio di Troja (carnival 1797 Rome A)
L'imprudente fortunato (carnival 1797 Rome Teatro Della alla Valle)
Artemisia regina di Caria (summer 1797 Naples SC)
Attilio Regolo (carnival 1797 Reggio) [?]
Le nozze di Lauretta (1797? Turin) [?]
L'apprensivo raggirato (1798 Naples Teatro San Giovanni dei Fiorentini)
Il secreto (aut.1798 Turin C)
Semiramide (1799 Naples F) [?]
Il conte di bell'amore () [?]
L'arte contro l'arte (carnival 1800 Alexandria) [?]
Artemisia (carnival 1801 Venice F)
Il nuovo podestà (spring 1802 Bologna) [?]
Tiro Vespasiano (1821 Lisbon) [?]
La discordia fortunata () [?]
L'ajo nell'imbarazzo () [?]
Le donne vendicate () [?]
Il cavalier del dente () [?]
La Molinara (incomplete) [?]

Cantata pastorale [Deifile, Rodope, Corebo], 3 solo vv, chorus, ?c1780, B-Bc
Cantata [Le tue parole o padre] (V. Monti), 3vv, Rome, 3 March 1782, D-Mbs (as L’ombra, Genio ed Enrico), F-Pn, I-Nc*; for the birth of the dauphin
Angelica e Medoro (cant.), Vienna, 1783, collab. Millico
Aristea (cant., 2), 4 solo vv, chorus, I-Fc (incl. music by A. Sacchini)
? Le feste d’Apollo, Naples, Fondo, 1787
Atene edificata (cant., F. Moretti), 4 solo vv, chorus, St Petersburg, Hermitage, 29 June/10 July 1788, Nc*; for St Peter’s Day
Coro di guerrieri, St Petersburg, Nc* (dated 1790), USSR-Ltob
Coro dall’Indica marina, St Petersburg, c1787–91, formerly I-Sac*
Coro doppio, St Petersburg, c1787–91, USSR-Ltob
La sorpresa (cant. pastorale, ?Moretti), 5 solo vv, chorus, St Petersburg, c1790–91, I-Nc* (inc.); for Count Bezborodko
La serenata non preveduta (cant., ?Moretti), St Petersburg, spr. 1791; for Prince Grigory Potyomkin
Inno patriottico (L. Rossi), Naples, 19 May 1799; for the burning of the royal flag
? La felicità compita (patriotic hymn, Rossi)
Bella Italia (hymn, V. de Mattei), Naples, 1799, Nc* (frag.)
Il giuramento delle reali armate napolitane (hymn, S.A. Dandolo), STB, insts, Mc
Cantata [No che più lieto giorno] (L. Barbarotta), 3 solo vv, chorus, Naples, 23 Sept 1799, A-Wn, I-Nc* (and copy); for the return of the king [related to Il giorno felice]
Il maestro di cappella (int), Bar, orch, c1786–93; vs D-Bsb (in Ger.), I-Rsc (Leipzig, 1810) [ov. = that of L’impresario in angustie]
Il calzolaro (int); aria with pf (Berlin, ?1793)
6 canzonette italiane coll’accompagnamento di chitarra (Vienna, ?1803/R)
8 duettini, 2 S, kbd, B-Bc (S, T), D-Mbs, MÜs, I-Bsf, Fc (2 copies) (Vienna, ?1803)
Il giorno felice (cant., ?G. Fiorio), 4 solo vv, chorus, Venice, La Fenice, 1803 (? previously perf. Naples, ?c1775–7), F-Pn, I-BGi; ov. ed. A. Toni (Milan, 1957)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Giuditta (2, P. Bagnoli), Venice, ?1782, A-Wgm (rev. as Judith), I-Nc (Lat.), F-Pn (as La Betulia liberata, o sia La morte di Oloferne, 3, rev. S. Pazzaglia, It.), I-Fc (as La Betulia liberata, It.)
Absalom (Absalon) (actio sacra, 2, Lat.), Venice, 1782, D-Dlb, MÜs, F-Pn, GB-Lbl, I-Nc*, Rf, Vsm [sources incl. different versions in It. or Lat., some with text by G.B. Burri]; as Assalonne (It.), Milan, 1819, B-Bc
Il sacrificio d’Abramo (2 pts), Naples, Fondo, 1786, A-Wgm, F-Pn, GB-Lcm (2 versions, 1 inc.), I-Nc (2 versions), PAc, Rf
Il trionfo delle fede (componimento drammatico, C. Filomarino), Naples, May 1794, Nc*; for liquefaction of blood of S Gennaro
Il martirio (componimento drammatico, G. Mollo), Naples, 1795, Bc* (frag.); for liquefaction of blood of S Gennaro
S Filippo Neri che risuscita Paolo Massimi (componimento sacro per musica, G.B. Rasi), Rome, 1797 [incl. music from Penelope, arr. P. Bonfichi], Rf (as Miracolo di S Filippo Neri)
Iefte, Nc (inc.)
Recit and arias, Della figlia già presso alla morte (from Iefte), Se fui sempre amiche stelle (from Achille all’assedio di Troja), inserted in F. Cipolla: La figlia di Gefte, GB-Lbl, I-Mc, Nc, Rsc, Vc

Masses:
F, TTB, insts, 1765, I-Nc;
F, SATB, insts, 1768, Nc*;
C, SATB, orch, 1772, D-MÜs;
D, SATB, orch, ?1776, MÜs;
G, SATB, orch, 1782, MÜs;
Missa pro defunctis, g, SATB, orch, St Petersburg, 1787, A-Wn (Libera me only), CH-E, D-Bsb, MÜs, F-Pn, I-Fc (2 copies), Ls, Nc*, Rsc, TE, Vnm, ed. V. Negri (Wiesbaden, 1975), ed. E. Krähenbühl (Zürich, 1976);
E , SATB, orch, I-Nc (dated 9 May 1796), Mc (as Grande Messe, only partly similar to Nc);
c, SATB, orch, A-Wn, D-MÜs (dated 1799), I-Fc;
C, SATB, insts, I-Nc (?autograph);
c, SATB, orch, Nc (pts only);
D, SATB, orch, D-MÜs;
d, SATB, orch, Vienna, MÜs;
E , SATB, orch, GB-Lbl;
Requiem, F, SATB, orch, I-Fc;
F, SATB, orch, D-Bsb (as Gloria);
F, SATB, bc, B-Bc, I-FAN;
F, SATB, orch, D-MÜs (inc.);
Messe brève, G, TTB, kbd, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
Messe pour l’Avent et le Carême, G, SATB, org, ed. L. Bordèse (Paris, 1879);
B , SATB, orch, I-Nc

Mass sections:
Credo, D, SATB, insts, 1768, I-Nc*;
Kyrie, C, SAB, orch, US-NYpm;
Kyrie, B , SATB, orch, GB-Ob, ed. J. Pilgrim (Hilversum, 1972);
Kyrie, B , SATB, orch, D-Mbs;
Credo, D, SSATB, orch, A-Wn

Other works:
Magnificat, SATB, insts, 1769, I–Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Gloria patri, S, insts, 1769, Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Te Deum, SATB, orch, 1798, D-MÜs, vs ed. F. van Amelsvoort (Hilversum, 1960);
Psalm xii (It. trans., S. Mattei), S, insts, 1769, I-PS;
Laudate, S, insts, 1769, MOe*;
Salve regina, S, B, insts, Ac, Bsf;
Litanie, SATB, insts, 1775, Nc*;
O salutaris hostia, STB, orch, Fc, ed. P. Porro (Paris, n.d.);
Mottetto*, 1765, Domine*, 1765, Mottetto*, 1770, Dixit* (2 settings), Dixit, 1796: all SATB, insts, Nc; Domine, SATB, orch, 1782, CH-E (pts only);
Domine, SATB, orch, PL-Wu;

Solo motets:
Quoniam, S, insts, 1770, I-Nc*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
In caelo laetantes, S, orch, Gl;
Antra, ubis quaestus echo, A, orch, 1780, Gl (pts only);
Pave coelum, A, orch, 2 April 1782, Vnm;
Ab unda furibunda, B, orch, Vnm (inc.);
Memento Domine David, B, org, GB-Ob;
Quasi leo, B, orch, 1782, CH-E (pts only, inc.);

Other motets:
Benedictus Dominus, 4vv, org, GB-Ob;
Inno di SS Pietro e Paolo, 2vv, org, Ob;
Laudamus, gratias et Domine, S, T, B, bc, I-FAN

Instrumental:

32 sonates, ed. F. Boghen (Paris, 1925–6)
Izbrannïye sonatï, ed. L. Lukomsky (Moscow, 1961)
24 Sonatas, ed. J. Ligtelijn and J. Ruperink (Amsterdam, 1967–8) [same sonatas as L. Lukomsky edn above]
31 sonate, ed. V. Vitale (Milan, 1971–2)
Sonaty wybrane, ed. Z. Śliwiński (Kraków, 1971)
Sonate per clavicembalo o fortepiano, ed. A. Coen (Padua, 1989–92)Raccolta … per il fortepiano (2 bks), I-Fc; Bk i: 50 sonatas;
Bk ii: 31 sonatas; other MS sources, GB-Lcm, I-Mc, Vt

Sym., B , 2 ob, 2 hn, str orch; ed. H. Müller (Wiesbaden, 1981)
Sym., D, CH-E, Zz, I-PEsp, Rc, also attrib. Mysliveček in US-AAu
Hpd Conc., B , I-Gl; ed. G. Carli Ballola (Milan, 1973)
Conc., G, 2 fl, orch, 1793, Nc* (Bonn, ?1803–4); edns incl. (Berlin, 1991)
Sextet, G, pf, bn, 2 vn, va, vc, St Petersburg, GB–Ob*; ed. H. Bartholomaus (Berlin, 1996)
Sextet, F, pf organizzato, hp, bn, vn, va da gamba, vc, St Petersburg, Ob* [fl, cls also indicated in score]
6 qts, D, G, C, F, C, a, fl, vn, va, vc, CZ-Pnm; nos.1, 4, 6 ed. K. Lenski (London, 1975)
Partimenti, ?vc, kbd, 1762, I-MOe

Font: En català: Domenico Cimarosa (1749-1801) En castellano: Domenico Cimarosa (1749-1801) In english: Domenico Cimarosa (1749-1801) - Altres: Domenico Cimarosa (1749-1801)



Parlem amb veu pròpia...

Cimarosa va cimentar el seu èxit a base d'òperes i més òperes que van captivar irremeiablement Itàlia, i per extensió Europa, fins el punt d'enterrar musicalment el seu compatriota Paisiello i substituir-lo a la Cort de Caterina II de Rússia. Tanmateix, la nostàlgia del bon clima mediterrani i la duresa del fred rus juntament amb una bona oportunitat a Viena el van fer desistir d'aquell inhòspit paratge per tornar, primer a Àustria i finalment a Itàlia. Allà, les seves vindicacions republicanes van estar a punt de costar-li la vida, no obstant, seria la seva pròpia salut, precària durant tota la seva vida, el que el deterioraria definitivament en el moment en què començava a tenir les primeres temptatives d'òperes sèries. Fos com fos, el seu llegat ja era immens i la seva reputació superava, de llarg, la de Mozart. Amb aquests antecedents, costa entendre com aquest espai ha hagut d'esperar més de tres anys per parlar-ne. Ni el seu desconsiderat autor, coherentment, pot explicar-s'ho i molt menys justificar-ho. Potser la seva notorietat i la seva omnipresència m'han fet oblidar la seva importància i la brillant qualitat de les seves obres. El seu èxit sense precedents aleshores a Itàlia, consolidat fins l'explosiva aparició de Rossini, van convertir la seva obra teatral en peces de museu. No així la resta del seu catàleg, amb excepció del seu Rèquiem, amb abundància de música religiosa i instrumental. Misses, oratoris, cantates, salms i tot tipus d'obra menor així com notable quantitat de música per a clavecí, recordem que va ser un extraordinari intèrpret, concerts i simfonies formen part del seu repertori ofegat a l'ombra de la descomunal producció teatral. Avui, per tant, intentarem ensumar aquest repertori enfosquit. D'entrada ho farem amb el seu Magnificat en Re, de 1769 per tant de la seva etapa formativa. Si bé la interpretació és irregular, el salm està pensat per a cor i orquestra i es divideix en 5 moviments. Fugues, expressivitat i melodies ascendents i descendents són algunes de les característiques d'aquest recurrent himne de celebració de la Verge. L'acompanyarà l'interessant Concert en Si bemoll major per a clavecí i orquestra, i descobert al Conservatori de Genova. D'estructura formal clàssica vienesa, se'ns presenta amb quatre moviments, el segon i el tercer recitatiu i ària respectivament, que dibuixen una obra eminentment galant però en una curiosa forma "operística". El pintor francès Delacroix va gosar afirmar, en el seu dia, que preferia la música de Cimarosa a la de Mozart... Jo no seria tant atrevit i potser afirmaria humilment que amb Cimarosa m'ho passo realment bé però amb Mozart, què puc dir, que la seva música és màgia pura!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Elzbieta Stefanska Lukowicz (clavecin); The Masterplayers; Richard Schumacher 
INTÈRPRETS: Abruzzese Symphony Orchestra; Schola Cantorum Sancti Bavonis Gandae; Francesco Quattrocchi 
AMAZON: Cimarosa: Sinfonie; Mercadante: Concerti
AMAZON: Cimarosa: Coeli Voices

Cimarosa: Sinfonie

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: