diumenge, 28 de desembre del 2014

CHARPENTIER, Marc Antoine (1643-1704) - Noël

Abraham Bloemaert - The adoration of the Magi (1624)
Obra d'Abraham Bloemaert (1566-1651), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Abraham Bloemaert (Gorinchem, 25 de desembre de 1566 - Utrecht, 27 gener de 1651) va ser un pintor holandès i gravador a burí i aiguafort. Va ser el més famós de la família d'artistes Bloemaert. Ell era fill de Cornelis Bloemaert, pintor, escultor i arquitecte. Es va traslladar amb la família a Utrecht el 1575, on Abraham va ser alumne de Gerrit Splinter i de Joos de Beer, en els tallers dels quals va treballar. Als setze anys va marxar a París, on hi va estar tres anys; allà va estudiar amb diversos mestres entre ells Jean Bassot. Va conèixer l'obra de Tussaint Dubreuil. Al seu retorn al seu país natal el 1583, va rebre més formació per part d'Hieronymus Francken. Es considera, no obstant, que el pintor més influent i determinant va ser Frans Floris de Vriendt, un dels representants més internacionals del manierisme holandès. Cap el 1591-93, el seu pare Cornelis Bloemaert va marxar a Amsterdam, convertint-se en el mestre d'obres d'aquesta ciutat. Més tard es va establir de forma definitiva a Utrecht. El 1611 apareix com a mestre del gremi de pintors de la ciutat fundat aquest mateix any per Paulus Moreelse i altres. Des d'aquesta data fins al 1628, va ser inspector del gremi i es va convertir en degà l'any 1618. Tenia instal·lat el seu taller a l'església del monestir de les clarisses. A causa del seu prestigi i longevitat, va tenir múltiples deixebles i aprenents. La seva pintura l'hauríem de situar a cavall del manierisme del segle XVI i del de l'època de Rembrandt. Durant la major part de la seva carrera va conrear un manierisme tardà, d'influència italiana. A partir del 1620, va evolucionar cap al naturalisme tenebrista de Caravaggio, però no de manera directa ja que mai va estar a Itàlia, sinó a través dels anomenats caravaggistes d'Utrecht. Va destacar més com a colorista que com a dibuixant. Tanmateix, també tenia gran facilitat pel dibuix. Va ser extremadament productiu amb una obra molt extensa i variada. També va ser molt apreciat com aiguafortista. Va conrear tots els gèneres pictòrics de l'època: temes històrics i al·legòrics dramàtics i plens de figures, bodegons, retrats, pintures d'animals i de flors, etc. En relació al paisatge, a més de pintar quadres bucòlics, amb pastors i cabanes, dotava les seves composicions d'un accentuat naturalisme. Va morir a Utrecht el gener de 1651.

Font: En català: No disponible - En castellano: Abraham Bloemaert (1566-1651) - In english: Abraham Bloemaert (1566-1651) - Altres: Abraham Bloemaert (1566-1651)  


Parlem de Música...

Marc-Antoine Charpentier (París, 1643 - París, 24 de febrer de 1704) va ser un compositor francès. Tot i que al principi la seva vocació va ser la pintura, ràpidament va mostrar interès per la música. Va ser en un viatge a Itàlia, on va conèixer el compositor Giacomo Carissimi, que va decidir dedicar-se a la música. Allà hi va romandre diversos anys estudiant composició a Roma. Quan va tornar a París a principis de la dècada del 1670, va treballar amb Molière i Corneille en diverses obres de teatre com El malalt imaginari i El misantrop. La rivalitat entre Charpentier i Jean Baptiste Lully, que en aquell temps exercia una aclaparadora influència en la cort reial especialment en el camp de la composició teatral i l'operística, es va posar en evidència. El 1679 va ser nomenat mestre de capella del príncep Lluís de França, tot i la forta oposició de Lully. Des de la perspectiva del temps i objectivament, l'obra de Lully era més dinàmica i original, mentre que la de Charpentier potser va mostrar més caràcter i encant. Des del 1679, Charpentier va compondre música per a les misses privades del príncep. Durant la dècada del 1680 va ser compositor i director musical per a la princesa Marie de Lorraine de Guisa. Als 64 anys va ser nomenat director de música a la Sainte Chapelle de París. Va compondre òperes, misses i cançons, i va ser admirat per l'elegant estructura de les seves obres, influïdes pels seus primers estudis a Itàlia. La seva obra més coneguda i interpretada en el seu temps, i actualment, va ser possiblement el seu Te Deum, en la qual tenen un important paper les trompetes. També va sobresortir en l'òpera, faceta en la qual va deixar títols com Les Arts Florissants (1673), Actéon (1690) i Médée (1693). Va morir a París el febrer 1704.

Font: En català: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - En castellano: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - In english: Marc Antoine Charpentier (1643-1704) - Altres: Marc Antoine Charpentier (1643-1704)


Parlem amb veu pròpia...

Potser avui dia ens costarà creure-ho però el redescobriment de Charpentier és relativament recent en el temps, a partir del 1960, ja que abans d'aquesta data el seu nom era enigmàtic i desconegut. Afortunadament per nosaltres, actualment el seu repertori, tot i la seva vasta extensió, ha estat quasi recuperat en la seva totalitat. I això es deu, també, a la intrèpida valentia de Charpentier al seu temps, al gosar contraposar l'estil francès a la moda italiana que tant coneixia hereva de Monteverdi. Musicalment, Charpentier va ser capaç d'explorar tots els gèneres; des de les misses, oratoris i obres de petit format fins a les característiques òperes o a les pintoresques partitures instrumentals. I si bé l'excel·lència de les seves obres va provocar la immediata gelosia i enveja dels seus col·legues, sinó que li preguntin a Lully, no va ser capaç d'aconseguir mai una posició oficial a la cort reial, tot i l'admiració pública de Lluís XIV. De fet, tot i estar a les ordres del "Gran dofí", la seva millor posició professional va ser quan va treballar al servei de la Duquessa de Guisa. Un temps que podrem escoltar en relació amb algunes de les obres d'avui. Noël, o les Cantates de Nadal de Charpentier, formen part d'un recopil·latori d'obres de text religiós nadalenc. Parlar de cantates poc causar confusió ja que estrictament no ho són i per tant hauríem de parlar-ne potser com a "històries sacres", de petit format i de les quals Charpentier en va compondre 35 de diferents. Escrites per a diferents períodes litúrgics, les d'avui fan referència al Nadal en una edició d'excelsa qualitat en què hi trobarem, també, un ajust del Magnificat. Ordenades en un "cicle imaginari" però efectiu per descriure la història del Nadal, com l'aparició dels àngels als pastors, Charpentier fa un efectiu homenatge al naixement de Crist. Com a bon estudiant de Carissimi, hàbilment combina la bellesa de l'estil italià amb un profund sentiment francès que podem fàcilment identificar. Obres vocals i instrumentals, com deia, escrites en el període amb la duquessa de Guisa però també durant el període que va treballar a la Santa Capella de París. La tendresa amb què es tracta cada partitura, la melodia i la irresistible atracció converteixen aquesta edició en una meravellosa experiència i en una pertinent forma de tancar solemnement la setmana de Nadal i encarar l'entrada del nou any!

 Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Charpentier, M.-A.: Christmas Cantatas

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)