SOMMER, Jakob (1764-1796) - Missa Solemnis in B

Obra de Benjamin West (1738-1820), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de Jakob Sommer -

En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Benjamin West (Springfield, 10 d'octubre de 1738 - Londres, 11 de març de 1820) va ser un pintor nord-americà. Especialitzat en escenes històriques i retrats, va ser un dels artistes més destacats de la seva època. Es va formar en gran part de forma autodidacta. Va realitzar retrats a Filadèlfia entre 1746 i 1759, any que va marxar a Itàlia, on va adoptar un estil clàssic en la seva pintura degut a l'exhaustiu estudi de les obres de mestres italians com Tiziano i Rafael. El 1763 West es va traslladar a Anglaterra país on aviat es va guanyar l'amistat del retratista anglès Sir Joshua Reynolds i la protecció de Jordi III, qui li va encarregar la realització de retrats dels membres de la família reial i, el 1772, el va nomenar pintor de la cort. West va ser un dels fundadors, el 1768, de la Royal Academy of Arts, i es va convertir en el seu president quan va morir Reynolds el 1792. Se'l considera un dels pioners del realisme en trencar la tradició de representar els soldats en les escenes de batalles contemporànies amb vestimentes greco-romanes, com s'aprecia en la seva obra La mort de Wolfe (1771, Galeria Nacional, Ottawa). West va estimular i va influir a molts joves pintors nord-americans que van estudiar al seu taller de Londres, entre els quals cal citar Gilbert Charles Stuart i John Singleton Copley. Entre les obres més destacades de l'artista en destaquen El tracte d'un penic amb els indis (1772, Independence Hall, Filadèlfia) i Mort sobre un cavall pàl·lid (1796, Museu d'Art de Filadèlfia). Va morir a Londres el març de 1820.

Font: En català: Benjamin West (1738-1820) - En castellano: Benjamin West (1738-1820) - In english: Benjamin West (1738-1820) - Altres: Benjamin West (1738-1820)

---

Parlem de Música...

Jacob Sommer (Ottobeuren, 1764 - Salem, 20 de maig de 1796) va ser un organista i compositor alemany. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida personal i professionalment es creu que va ser organista local de Salem. Pel que sembla va prendre els seus vots el 1781 i la seva primera missa es va celebrar el 1788. Va escriure nombrosa música religiosa, entre ella, una missa solemne en un estil que s'emmarca dins els cànons del classicisme vienès. Va morir a Salem el maig de 1796. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: No disponible

---

Parlem amb veu pròpia...

L'Orde del Cister, un orde monàstic de la família benedictina fundat el 1098 a l'Abadia de Cîteaux (Borgonya) per Sant Robert de Molesme, és la congregació que va fundar, el 1136, l'Abadia de Salem en la qual, en el seu interior i especialment durant el segle XVIII, s'hi va desenvolupar una bullent activitat cultural, religiosa i social. En aquest ambient de l'Alemanya més propera a Àustria, ambdues geografies formaven part en aquell temps de l'extens Imperi Romano-Germànic, hi va viure un personatge musical de qui en prou feines en tenim notícies. Jakob Sommer, un organista i sacerdot, va treballar la seva curta vida a Salem. Allà, deduïm per la poca informació disponible, va viure-hi i treballar-hi amb vocació i servei fruit de la importància que en aquell temps va tenir aquest Monestir Cistercenc. De fet, Sommer va ser un compositor que hem de contextualitzar en relació al seu espai-temps d'aleshores. Musicalment proper a Salzburg, la inèrcia musical va ser partícip d'aquesta proximitat i el seu estil s'emmiralla en la filosofia clàssica vienesa. La Missa Solemne en Si per a solistes, cor i orquestra s'emmarca de ple en l'arquitectura més propera a Mozart i Haydn. Escrita en una data desconeguda, la maduresa de la partitura i la seva extensió ens fan pensar que Sommer la va escriure en la seva darrera etapa. Amb el moviments característiques d'una missa catòlica, l'opulent orquestració amb un ús recurrent dels clarinets, una característica molt comuna durant el classicisme per emfatitzar les veus, és un indicador del contacte permanent de Sommer vers les innovacions musicals del seu entorn. L'orquestra així mateix gaudeix de moments protagonistes, ja sigui com a preludis, interludis o per finalitzar solemnement els ordinaris. Alhora, el tractament de les veus, tant del cor com dels solistes és brillant pels recursos que utilitza en una demostració d'una acadèmia impecable. Per arrodonir-ho, ens trobem amb una interpretació de luxe, amb solistes, cor i orquestra de primer nivell. Sovint, he parlat del classicisme com un temps pretèrit musicalment sorprenent ja que possiblement, per nombre i qualitat, ens trobem amb un dels períodes més extraordinaris de la història. Els autors com Sommer són majoria, és a dir, amb un repertori de gran bellesa i, per desconeixement, totalment desconegut. Afortunadament, si bé de forma local, van apareixen edicions com les d'avui en què els tresors amagats alcen la veu i brillen amb força!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Cornelia Götz (soprano); Hans-Jürgen Schöpflin (tenor); Ruth Sandhoff (alt); Hernan Iturralde (bass); SWR Sinfonieorchester; Camerata Vocalis; Alexander Sumski (conductor)
JPC: Schlecht - Lauretanische Litanei & Sommer - Missa in B

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!