dijous, 30 de juny del 2016

ROSETTI, Antonio (1750-1792) - Symphonies

Gaetano Gandolfi - Diana and Callisto (c.1790)
Obra de Gaetano Gandolfi (1734-1802), pintor italià (1)


- Recordatori d'Antonio Rosetti -
En el dia de la commemoració del seu 224è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gaetano Gandolfi (San Matteo della Decima, 31 d’agost de 1734 - Bologna, 20 de juny de 1802) va ser un pintor i escultor italià. Membre d'una distingida família d'artistes, va ser el germà del també pintor Ubaldo Gandolfi. Als 17 anys va ingressar a l'Accademia Clementina, on va tenir com a professors a Felice Torelli i Ercole Lelli. Va ser allà on va guanyar, entre el 1751 i 1756, diverses medalles en dibuix i escultura. A partir d’aleshores va rebre diversos encàrrecs de particulars mostrant un estil fidel al del model de l’escola de Bolonya, és a dir, cromatisme fred, figures estàtiques i acabats de gran pulcritud. A partir del 1760 va viure a Venècia on va entrar en contacte amb l’escola d’art d’aquesta ciutat. Va ser aleshores que va combinar l’art après a Bolonya amb l’estudi dels mestres venecians adaptant el seu estil i fent-lo proper al d’autors com Pittoni, Ricci i especialment Tiepolo. Va ser de la barreja d’estils que en va néixer la seva gran obra mestra Les Noces de Canà (Pinacoteca Nacional, Bolonya). Més tard es va interessar per l’art francès establint contacte amb el pintor Jean-Honoré Fragonard si bé, i en general, Gandolfi es va mostrar crític amb l’evolució neoclàssica francesa. Al final de la seva vida se’l va considerar com una de les figures més importants, i alhora de les últimes, de la corrent d’art nascuda a Bolonya, ciutat on va morir el juny de 1802.

Font: En català: No disponible En castellano: Gaetano Gandolfi (1734-1802) In english: Gaetano Gandolfi (1734-1802) - Altres: Gaetano Gandolfi (1734-1802)



Parlem de Música...

Antonio [Anton] Rosetti [Rössler] (Leitmeritz, c.1750 - Ludwigslust, 30 de juny de 1792) va ser un compositor bohemi. Es creu que va néixer el 1750 fruit de l’anotació de 42 anys en el registre de defunció. Es va formar inicialment amb els jesuïtes per poc després entrar al seminari a Praga. El setembre de 1773 es documenta la seva admissió a la Hofkapelle de Kraft Ernst, príncep d’Oettingen-Wallerstein on va servir com a intèrpret de contrabaix. Un any després va ser promocionat a la posició oficial d’Hofmusikus. Segons Gerber, va ser aleshores quan va començar a compondre música, especialment obra de cambra i religiosa. Va ser en aquell temps quan va adaptar el seu nom i cognom a l’italià, signant com Antonio Rosetti. El 1776 i després de la mort de Maria Theresa de Thurn und Taxis, va escriure un Rèquiem al seu honor que va ser representat el 26 de març de 1776. Durant la dècada del 1780 va visitar París on va promocionar activament la seva obra rebent l’atenció i interès del públic francès. Allà es va centrar en la música per a orquestra escrivint simfonies i concerts els quals van rebre primeres interpretacions al Concert Spirituel. Aquest èxit va afavorir una immillorable rebuda durant el seu retorn a Wallerstein el 1782. El període comprès entre el 1782 i 1789 va ser el més fèrtil i important de la seva carrera destacant la sèrie de concerts per a trompa, molts d’ells escrits pel duet format per Franz Zwierzina i Joseph Nagel (c.1750-1802). Pels seus mèrits va ser premiat amb el càrrec de Kapellmeister on va dur a terme la reorganització de la música religiosa de Wallerstein. No obstant, va acumular alguns deutes que van precipitar la cerca d’una feina més ben pagada. Va ser aleshores que va rebre, el 1789, una oferta de Kapellmeister de Friedrich Franz I, duc de Mecklenburg-Schwerin. Gràcies al salari generós que va rebre, va poder viure amb certa comoditat la resta de la seva vida i va gaudir d’alta admiració fins el punt que el seu Rèquiem de 1776 es va interpretar, en record a Mozart, el desembre de 1791 a Praga. Pocs mesos més tard, Rosetti va caure malalt a Ludwigslust, on va morir el juny de 1792.

OBRA:

Vocal secular:

Gesegnet sei die Stunde, G10 (birthday ode, Tode), Ludwigslust, 1790;
Auf Teutschlands Genius, G4 (cant.), 1790;
O Segne sei, G11;
various arias and duets, solo vv, orch;
82 lieder in numerous pubns and MSS

Vocal religiosa:

Der sterbende Jesus, G1 (orat, K.F.B. Zinkernagel) (Vienna, 1786)
Jesus in Gethsemane, G2 (orat, H.J. Tode), Ludwigslust, 1790
Hallelujah, G7 (cant., H.J. Tode), Ludwigslust, 1791
Mit Preis und Ruhm gekrönet, G3 (cant.) [German parody of Mass in D]
13 masses, H1–13;
4 Requiem settings, H14–17;
Ewig dir singen wir, G6 [Ger. parody of Requiem H15];
2 chorale settings, H21–2;
2 grads, H24–5;
4 off motets, H26–9;
2 hymns, H30–31;
TeD, H36;
3 lits, H37–9;
Miserere, H40;
7 Salve regina, F84–9, F100;
Pastorale, F101;
various arias and duets, solo vv, orch
Das Winterfest der Hirten, G8 (chbr op), Ludwigslust, 10 Dec 1789

Instrumental:

Orch.:
44 syms.:
A1/I:8, A29/I:9, A32/I:10 as op.1 (Paris, 1779);
A10/I:3;
A23/I:5, A45/I:14 as op.1 (Amsterdam, 1780);
A5/I:6 (Paris, 1781) [with syms. by J. Haydn, I. Holzbauer];
A6/I:11, A12/I:12, A17/I:15, A19/I:13, A23/I:5, A45/I:14 as op.3 (Paris, 1782), A6/I:11 and A12/I:12 ed. in K i; A16/I:7 (Paris, 1783) [with syms. by H.-J. Rigel and C.D. von Dittersdorf];
A4/I:4, A36/I:41, A38/I:40 as Nouvelle suite (Paris, c1785);
A9/I:21, A28/I:23, A40/I:22 as op.5 (Vienna, 1786), A9/I:21 and A28/I:23 ed. in K i; Simphonie de chasse, A20/I:18 (Paris, 1786), ed. S. Murray (Holzkirchen, 1997);
A21/I:20, A43/I:19 as op.4 (Paris, c1786), A43/I:19 ed. in M i;
A7/I:17, A39/I:16 as op.6 (Paris, 1787);
A33/I:24, A49/I:25 as op.13 (Offenbach, 1794), A33/I:24, A22/I:28 (Berlin and Amsterdam, 1796) [ov. to Das Winterfest der Hirten];
A39/I:16 as no.5 (Amsterdam, 1796);
A3/I:43, A10/I:3, A11/I:2, A24/I:5a, all c1773–6;
A32/I:10, 55, c1777–8, ed. in M i;
A30/I:34, c1778–80; A2/I:46, before 1783;
A8/I:26, 1786;
A42/I:27, 1787, ed. in K i;
A13/I:30, c1788–9, ed. in M i;
A14/I:29, c1789–92;
A48/I:31, c1790–91;
A27/I:32, 1792;
A15/I:33, ‘Pastorale’, ed. H. Schultz (Leipzig, 1988);
A26/I:35;
A34/I:45;
A35/I:1;
A37/I:37;
A41/I:44;
A44/I:38

4 kbd concs.:
C2/III:1 as op.3 (Frankfurt, 1781–2), ed. W. Koch (Holzkirchen, 1996);
C3/III:2, C4/III:3 (Speyer, 1783)

6 vn concs.:
C7/III/7, before 1778;
C5/III:8, before 1779;
C6/III:9, before 1781;
C9/III:5, before 1785, ed. W. Martin (Kirchheim, n.d.);
C10/III:6;
C11/III:4
Va Conc., C15Q

12 fl concs.:
C23/III:11, C18/III:12, C22/III:13, C19/III:23, C16/III:14, C28/III:21 as bks 1–6 (Berlin and Amsterdam, 1781–2), C23/III:11, C20/III:18, before 1776;
C17/III:16, before 1778, C21/III:20, before 1778;
C24/III:19, before 1779;
C25/III:17, before 1782;
C27/III:22, before 1782

7 ob concs.:
C33/III:28, 1778;
C30/III:27, c1779–80, ed. W. Martin (Kirchheim, 1996);
C29/III:32, C36/III:30, both c1781–2;
C31/III:29, C34/III:31, C37/III:25

4 cl concs.:
C62/III:55, C63/III:57, C27 (arr.)/III:22, C66/III:56 (Paris, 1782), C63/III:57

5 bn concs.:
C69/III:60, C75/III:63, both before 1782;
C73/III:61, c1789–92;
C74/III:62, c1789–92, ed. D. Stevens (Mainz, 1955);
C68/III:64

12 hn concs.:
C52/III:45, C49/III:36, C41/III:39 (Paris, 1782), C49/III:36 ed. in K ii;
C41/III:39, C53/III:38, C51/III:42, C39 (Paris, 1786), C53/III:38, C51/III:42, C50/III:44 (Paris, 1796–7), C38/III:43 as op.20 (Brunswick, n.d.), ed. B. Krol (Hamburg, 1959);
C48/III:37, before 1784;
C40/III:35, c1784–6; C42/III:41, c1786–7 C47/III:40, ed. B. Paumgartner (Vienna, 1973)

5 symphonies concertantes:
C14/I:36, 2 vn (Paris, 1801);
C57/III:53, 2 hn (Paris, 1786);
C60/III:52, 2 hn, c1785–8;
C61/III:49, 2 hn, 1787;
C58/III:51, 2 hn, c1789–92

38 partitas, serenades, dances (for wind insts except where otherwise stated):
Sextett, vn, fl, 2 hn, va, b, op.1, B24/II:19, 21 (Speyer, 1783), ed. M. Bělský (Prague, 1966), arr. for kbd, vn (Offenbach, 1784);
Harmonie, 2 cl, 2 ob, 2 bn, 2 hn, B11/II:1 (Paris, 1796–7);
Notturno, 2 vn, va, b, 2 fl, 2 hn, B27/I:58, c1773–8;
B6/II:17, c1778–9;
B1/II:9, 1781, ed. in M ii;
B2/II:10, 1781, ed. in K ii;
B3/II:8, 1781, ed. in M ii;
B4/II:11, 1784, ed. in M ii;
B21/II:12, c1784–5;
B18/II:13, ‘La chasse’, 1785, ed. R. Hellyer (Oxford, 1964);
B5/II:14, 1787, ed. in M ii;
B20/II:15, c1787–8, ed. in M ii; Serenade, B25/I:56, 1788;
B7/II:20;
B8/II:22;
B9;
B10/II:6;
B13/II:4;
B14/II:7;
B15/II:3;
B16/II:5;
B17;
B19/II:16, ed. in K ii;
B22/II:2, ed. in K ii; Septet, vn, 2 va, b, fl, bn, hn, B26/II:18;
12 minuets, str, wind, timp, B29–40/I:59

Chbr.:
5 str trios:
D1–4/IV:5

12 str qts:
D15–17/IV:4 (Paris c1780);
D8/IV:1(3) as no.2 (Amsterdam, c1781);
D6–8/IV:1 as op.2 (Paris, c1781–2), ed. in Little;
D9–14/IV:2 as op.6 (Vienna, 1787), as op.7 (Paris, 1788), ed. in K ii
Quartetto, vn, va, vc, bn, D18/IV:3, ed. H. Bartholomäus (Holzkirchen, 1997)

13 kbd trios:
D26–8/IV:7 as op.1 (Speyer, 1782);
D34/IV:8(6) as op.5 (Paris, 1782);
D29–31/IV:8(1–8) as op.4 (Mannheim, c1784);
D29–34/IV:8 as op.5 (Paris, 1786);
D35–8/IV:9 as op.7 (Mainz, c1790), D38/IV:9(4) ed. in K ii

7 kbd sonatas:
D19–24/IV:13 as op.1 (Mainz, 1783)

4 kbd sonatas:
E3/V:3, 1790;
E2/V:5, 1791;
E1/V:6, 1792;
E4

Other kbd:
solo pieces in numerous collections, 12 ed. B. Päuler (Zürich, 1975)

Font: En català: No disponible En castellano: Antonio Rosetti (1750-1792) In english: Antonio Rosetti (1750-1792) - Altres: Antonio Rosetti (1750-1792)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Rosetti’s early works are written in a pleasing style that emphasizes diatonic melodies cast in a regular and repetitive phrase structure, supported by a predictable harmonic vocabulary. His music of the early 1780s demonstrates the first signs of a stylistic maturity that is brought to full bloom in the works composed after about 1784. These are characterized by a greater reliance on chromatic inflection in melodic lines, a richer harmonic and tonal language, skilful handling of counterpoint and imaginative and colourful orchestration. Throughout Rosetti’s output, two distinctive features distinguish his style: an economical treatment of materials, which often results in tight musical structures held together by discernible motivic relationships, and a sure and imaginative employment of wind instruments.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Fundacja Akademia Muzyki Dawnej; Paweł Osuchowski
RECICLASSICAT: ROSETTI, Antonio (1750-1792)
AMAZON: ROSETTI, A. - Symphonies Vitae Pomeranorum, Vol. 1
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ROSETTI, A. - Symphonies Vitae Pomeranorum, Vol. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: