Obra de Leonardo da Vinci (1452-1519), pintor italià (1)
Parlem de Pintura...
Leonardo da Vinci (Vinci, 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) va ser un artista polifacètic florentí i un dels grans mestres del renaixement, famós com a pintor, escultor, arquitecte, enginyer i científic. El seu profund amor pel coneixement i la investigació va ser la clau tant del seu comportament artístic com científic. Les seves innovacions en el camp de la pintura van determinar l'evolució de l'art italià durant més d'un segle després de la seva mort. Les seves investigacions científiques, especialment en les àrees d'anatomia, òptica i hidràulica, van anticipar molts dels avenços de la ciència moderna. Fill d'un ric notari florentí i d'una camperola, a mitjans de la dècada de 1460 la família es va instal·lar a Florència, on Leonardo va rebre la més exquisida educació que aquesta ciutat, centre artístic i intel·lectual d'Itàlia, li podia oferir. Leonardo va ser elegant, persuasiu en la conversa i un extraordinari músic i improvisador. Cap el 1466 es va formar al taller d'Andrea del Verrocchio, figura principal de la seva època en el camp de la pintura i escultura. Al costat d'aquest, es va iniciar en diverses activitats, des de la pintura de retaules i taules fins a l'elaboració de grans projectes escultòrics en marbre i bronze. El 1472 va entrar a formar part del gremi de pintors de Florència i el 1476 encara se'l situa com a ajudant de Verrocchio, en l'obra El baptisme de Crist (c.1470). El 1478 va aconseguir la mestria. El seu primer encàrrec, un retaule per a la capella del Palazzo Vecchio, de l'ajuntament florentí, no va arribar a executar-se. La seva primera gran obra, L'adoració dels Mags, que va deixar inacabada, li van encarregar els monjos de Sant Donato de Scopeto, a l'entorn del 1481.
Altres obres d'aquella etapa van ser Madonna Benois (c.1478), el retrat de Ginebra de Benci (c.1474) i l'inacabat Sant Jeroni (c.1481). El 1482 va entrar al servei de Ludovico Sforza, duc de Milà, després d'haver escrit una carta en què l'artista s'oferia com a pintor, escultor, arquitecte, a més d'enginyer, inventor i hidràulic i on afirmava que podia construir ponts portàtils, que coneixia les tècniques per realitzar bombardejos i el canó, que podia fer vaixells així com vehicles cuirassats, catapultes i altres màquines de guerra i que fins i tot podia realitzar escultures en marbre, bronze i terracota. De fet, va servir al duc com a enginyer en les seves nombroses empreses militars i també com a arquitecte. A més, va ajudar al matemàtic italià Luca Pacioli en la seva cèlebre obra La divina proporció (1509). Existeixen evidències que Leonardo tenia deixebles a Milà, pels quals probablement va escriure els textos que més tard agruparia en el seu Tractat de pintura (1651). L'obra més important del període milanès van ser les dues versions de la Mare de Déu de les roques on va aplicar l'esquema compositiu triangular que tanca a la Verge, el Nen, Sant Joan i l'Àngel, i d'altra banda, va utilitzar per primera vegada la tècnica del sfumato. Entre els anys 1495-1497 va treballar en la seva obra mestra L'últim sopar, pintura mural per al refectori del monestir de Santa Maria delle Grazie de Milà. Malauradament, el seu ús experimental de l'oli sobre guix sec va provocar problemes tècnics que van conduir al seu ràpid deteriorament cap a l'any 1500.
Durant la seva llarga estada a Milà, Leonardo també va realitzar altres pintures i dibuixos, la majoria dels quals no es conserven, escenografies teatrals, dibuixos arquitectònics i models per a la cúpula de la Catedral de Milà. El seu major encàrrec va ser el monument eqüestre en bronze a mida colossal de Francesco Sforza, pare de Ludovico, per la seva ubicació al pati del Castell Sforzesco. No obstant això, al desembre de 1499, la família Sforza va ser expulsada de Milà per les tropes franceses. Leonardo va deixar l'estàtua inacabada, i després destruïda pels arquers francesos que la van usar com a diana, i va tornar a Florència el 1500. El 1502 va entrar al servei de César Borja, duc de Romanya, fill del papa Alexandre VI. En la seva qualitat d'arquitecte i enginyer major del duc, va supervisar les obres de les fortaleses dels territoris papals del centre d'Itàlia. El 1503, ja a Florència, va ser membre de la comissió d'artistes encarregats de decidir sobre l'adequat emplaçament del David de Miquel Àngel (1501-1504), i també va exercir d'enginyer en la guerra contra Pisa. Durant el seu segon període florentí, va pintar diversos retrats, però l'únic que s'ha conservat és el de la Gioconda (1503-1506), el retrat més famós de tota la història de la pintura, en identificar-la model amb l'esposa de Francesco del Giocondo, tot i que s'han considerat diverses hipòtesis sobre la seva veritable identitat. De l'obra cal destacar de forma especial l'enigmàtic somriure de la retratada. Sembla que Leonardo va sentir una especial predilecció per aquesta obra ja que la va transportar en diversos dels seus viatges.
El 1506 va tornar a Milà al servei del governador francès Carles II Chaumon. A l'any següent va ser nomenat pintor de la cort de Lluís XII de França, que residia en aquells dies a la ciutat italiana. Durant els sis anys següents, va repartir el seu temps entre Milà i Florència, on sovint va visitar els seus germanastres i tenia cura del seu patrimoni. A Milà va continuar els seus projectes d'enginyeria i va treballar en el monument eqüestre de Gian Giacomo Trivulzio, comandant de les forces franceses a la ciutat. Tot i que el projecte no es va arribar a finalitzar, es conserven dibuixos i estudis sobre el mateix. D'aquesta mateixa època sembla ser la segona versió de la Verge de les roques i Santa Anna, la Verge i el Nen (c.1506-1513). Entre els anys 1514 i 1516 va viure a Roma sota el mecenatge de Giuliano de Médicis, germà del papa Lleó X. El 1516 es va traslladar a França a la cort de Francesc I, on va passar els seus últims anys al Castell de Clos, prop d'Amboise, en què va morir el maig del 1519. A causa que cap dels projectes escultòrics de Leonardo va ser finalitzat, el coneixement del seu art tridimensional només es pot fer a través dels seus dibuixos. Idèntiques consideracions poden aplicar-se a la seva arquitectura. No obstant això, en els seus dibuixos arquitectònics, demostra mestratge en la composició de masses, claredat d'expressió i, fonamentalment, un profund coneixement de l'antiguitat romana. En definitiva, va ser un creador en totes les branques del art, un descobridor en la majoria dels camps de la ciència, un innovador en el terreny tecnològic..., Leonardo mereix per la suma de circumstàncies i potser més que ningú altre el títol d'Homo universalis.
Parlem de Música...
Jacobus [Clement, Jacob] Clemens non Papa (c.1510 - c.1556) va ser un compositor flamenc. Es desconeix la major part de la seva vida. Segons algunes fonts, va néixer a Middelburg si bé no existeix cap certesa en aquest sentit. La primera referència documentada va ser de 1530, any en què Pierre Attaingnant va publicar a París una col·lecció amb algunes de les seves cançons. A partir del 1544 i fins el 1545 va treballar a la Catedral de Bruges i poc després es va associar amb l'editor flamenc Tielman Susato. Entre els anys 1545 i 1549 va ser mestre del cor de Philippe de Croy, duc d'Aerschot i el 1550 va constar com a sanger ende componist al servei d'un gremi de 's-Hertogenbosch. També existeixen indicis que va treballar aquell darrer període a Ypres, Leiden i Dordrecht. En relació amb l'epítet "non Papa" del seu cognom, es va especular amb la possibilitat d'una connotació més satírica que funcional. Com a compositor, va ser extraordinàriament prolífic amb centenars d'obres religioses i, amb menor proporció, profanes. Jacobus Clemens non Papa, considerat un dels compositors més il·lustres del seu temps, va morir en una data desconeguda a l'entorn del 1556.
Informació addicional...
AMAZON: CLEMENS NON PAPA, J. - Sacred Choral Works
SPOTIFY: CLEMENS NON PAPA, J. - Sacred Choral Works
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada