divendres, 8 de novembre del 2013

FRANCK, Cesar (1822-1890) - Les Sept Paroles du Christ sur la Croix

Henry Lerolle - The Organ Rehearsal (c.1885)
Obra d'Henry Lerolle (1848-1929), pintor francès (1)


- Recordatori de César Franck -
En el dia de la commemoració del seu 123è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Henry Lerolle (París, 1848 - 1929) fou un pintor francès. Pintor d'història, de gènere i retratista, debutà al Saló de París del 1868. A partir del 1874, conreà la pintura religiosa en la qual es va especialitzar. Fou un dels fundadors de la Société Nationale des Beaux Arts. Henry Lerolle fou amic de Ramon Casas i de Miquel Utrillo. Aquest darrer posseïa un autoretrat de Lerolle que el 1945 fou adquirit pel Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest autoretrat fou el facsímil del núm. 92 de Pèl & Ploma (veure la col·lecció digitalitzada de la revista aquí) del 1903. Pels seus mèrits artístics, Henry Lerolle va ser distingit i elevat al rang de Cavaller de la Legió d'Honor el 29 d'octubre de 1889

Font: En català: Henry Lerolle (1848-1929) En castellano: Henry Lerolle (1848-1929) In english: Henry Lerolle (1848-1929) - Altres: Henry Lerolle (1848-1929)



Parlem de Música...

César-Auguste Franck (Lieja, Regne Unit dels Països Baixos, ara Bèlgica, 1822 - París, 1890) fou un compositor, pianista, organista i professor de música belga, naturalitzat francès el 1873, que va treballar a París durant la seva vida adulta. Va néixer a Lieja, en el que avui és Bèlgica (encara que en el moment del seu naixement estava sota el control dels Països Baixos). Fou en aquesta ciutat on va fer els primers concerts el 1834. Va estudiar en privat a París des del 1835, entre els seus professors hi va haver Anton Reicha. Després d'un breu retorn a Bèlgica, i una recepció desastrosa de l'oratori primerenc Ruth, es va traslladar a París, on es va casar i es va embarcar en una carrera com a professor i organista. Es va guanyar una reputació com a improvisador formidable i va viatjar àmpliament per França per demostrar els nous instruments construïts per Aristide Cavaillé-Coll. El 1858 va ser nomenat organista de Sainte-Clotilde, una posició que va mantenir per la resta de la seva vida. Es va convertir en professor al Conservatori de París el 1872, va prendre la nacionalitat francesa, un requisit del lloc. Els seus alumnes van incloure Vincent d'IndyErnest ChaussonLouis VierneCharles TournemireGuillaume Lekeu i Henri Duparc. Després d'adquirir la plaça de professor, Franck va escriure diverses peces que han entrat en el repertori clàssic internacional, incloent peces simfòniques, de cambra i per a teclat.

William Miller - Liege engraving (c.1845)
Vista de Liege, obra de William Miller (1796-1882), gravador escocès (2)

Amb les seves obres dedicades a l'orgue en renovà el repertori, aleshores en decadència. Les més notables foren sis Pièces (1860), tres Pièces pour orgue (1878) i tres Chorals (1890). Va escriure oratoris, com Ruth (1843-45) i Les Béatitudes ('Les benaurances', 1867-79), de grans proporcions i bellesa desigual. Les obres més significatives són les dels darrers anys: Quintet per a piano i corda en fa menor (1880), Preludi, coral i fuga (1884), Preludi, ària i final (1887), la Simfonia en Re menor (1888), la seva obra més coneguda, i la Sonata per a piano i violí (1886), d'escriptura harmònica molt personal. Deixà també òperes, com Hulda (estrenada el 1894). El seu desig d'unitat formal s'anà intensificant progressivament i es plasmà en el desenvolupament cíclic que fou continuat pel grup de compositors de l'escola franckista, entre els quals es destacà Vincent d'Indy. El seu repertori està ordenat amb la numeració segons el catàleg de Wilhelm Mohr (FWV = Franck Werke Verzeichnis) publicat el 1969.

Font: En català: César Franck (1822-1890) En castellano: César Franck (1822-1890) In english: César Franck (1822-1890) Altres: César Franck (1822-1890)



Parlem amb veu pròpia...

Franck, va compondre Les Sept Paroles du Christ sur la Croix el 14 d'agost de 1859 és a dir, tot just un any després d'haver estar nomenat organista de la preciosa església de Sainte-Clotilde de París. Per tant, l'haurem de contextualitzar en el paisatge parisenc i en la seva condició d'organista per entendre una partitura tant desconeguda al seu temps que no es va arribar a interpretar mai en vida del seu creador. El per què Franck va escriure l'obra podria ser per retre honors a la Quaresma de 1860 o pel Divendres Sant d'aquell mateix any. Com deia, en vida de Franck no es va publicar ni editar i la partitura original, en manuscrit, va aparèixer prèvia adquisició per part de la Biblioteca de la Universitat de Lieja a un col·leccionista privat. En llengua llatina, Les Sept Paroles du Christ sur la Croix es va escriure per a soprano, tenor i baix solistes, cor SATB i orquestra completa: dues flautes, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, arpa i cordes, incloent-hi el contrabaix (Informació tècnica de la partitura aquí). Sense pretensions pel que fa a l'harmonització i amb la intenció de ser una obra marcadament meditativa i no tant dramàtica, l'obra és complexa, suggerent i sorprenent i amb especial cura per assegurar-se que els vuit moviments es combinen cíclicament per formar una estructura coherent. Reconec certa ignorància relativa a César Franck. Incomprensible, fins i tot per mi mateix, tenint en compte la meva innata i irracional devoció per l'orgue. En qualsevol cas, crec haver triat una sorprenent i, ho he de reconèixer, meravellosa partitura per a introduir-me al seu cosmos. Espero, en un futur proper, seguir ampliant la seva singularitat musical perquè no dubto que el seu repertori amaga tresors coneguts i desconeguts que esperen, merescudament, la nostra atenció i audició!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Edith Wiens (soprano); Raimundo Mettre (tenor); Ivo Ingram (baix); Thomas Pfeiffer (bariton); Philharmonie Schwäbisch Gmünd; Chor der Philharmonie Schwäbisch Gmünd; Hubert Beck (conductor)
AMAZON: César Franck: Die Sieben Worte Christi Am Kreuz

2 comentaris: