ReciClassíCat: REISSIGER, Carl Gottlieb (1798-1859)

divendres, 15 de novembre del 2013

REISSIGER, Carl Gottlieb (1798-1859) - Clarinet & Flute Sonatas

James Holland - The Lady Betty Germain Bedroom at Knole, Kent (c.1845)

Obra de James Holland (1799-1870), pintor anglès (1)

Parlem de Pintura...

James Holland (18 d'octubre de 1799 - 12 de desembre de 1870) va ser un pintor anglès de flors, paisatges, d'arquitectura i de marina i il·lustrador de llibres. Va treballar tan en olis com en aquarel·les i va ser membre de la Reial Societat d'Aquarel·la. Holland va néixer a Burslem, Staffordshire, on el seu pare i altres membres de la seva família treballaven a la fàbrica de ceràmica de William Davenport a Longport. James va començar a treballar allà amb només 12 anys, i durant 7 anys, pintava flors a la ceràmica i a la porcellana. El 1819, va arribar a Londres, on no només va continuar treballant com a pintor ceramista sinó que també va donar classes de dibuix especialitzant-se en paisatge, arquitectura i en temes marins. Va exposar per primera vegada a la Royal Academy el 1824. El 1830 va visitar França i va fer estudis de la seva arquitectura. El 1823 va exposar la seva pintura "London from Blackheath". El l835 es va inscriure com a expositor associat de la Societat de Pintors d'Aquarel·les però va deixar la societat el 1843 i es va unir a la Societat d'Artistes Britànics fins a l'any 1848. Es va reincorporar a la Societat d'Aquarel·la el 1856 i va ser elegit membre de ple dret dos anys després. En el transcurs de la seva vida va exposar, a més de les seves pintures a la Societat d'Aquarela, 32 quadres a la Royal Academy, 91 a la Institució Britànica, i 108 a la Societat d'Artistes Britànics. Encara que generalment se'l classifica com a aquarel·lista, va demostrar grans habilitats en els olis que va pintar. Va ser un dels millors coloristes de l'escola anglesa i els seus quadres, sobretot els de Venècia, menyspreats en vida del seu autor, van arribar a ser molt sol·licitats anys després de la seva mort.

Parlem de Música...

Carl Gottlieb Reissiger (Belzig, 31 de gener de 1798 - Dresden, 7 de novembre de 1859) fou un compositor alemany. Carl era germà de Friedrich August Reissiger (1809-1883) crític i també compositor. Començà els seus estudis a l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig i després la completà a Viena, on va escriure una òpera, i a Munich, tenint per mestre a la capital bavaresa a Peter Winter, que feu d'ell un músic consumat. El 1823 es traslladà a Berlín i es donà a conèixer avantatjadament com a pianista, fet que el rei de Prússia va recompensar amb una pensió perquè visités els principals conservatoris de França i Itàlia amb l'objectiu en ment d'establir-ne un a Berlín. El resultat d'aquest viatge fou nul, perquè el Govern prussià desistí de la idea, però Reissiger es féu aplaudir a París, i al seu retorn fou nomenat professor de l'Institut Musical que Carl Friedrich Zelter dirigia a Berlín, passant el 1826 a La Haia per encarregar-se de l'organització d'un conservatori i, finalment, el 1827 succeí a Weber com a mestre de capella de la cort del Regne de Saxònia. Compositor fecund i inspirat, va escriure per al teatre les òperes Das Rockenweibchen, Der Ahnenschats, Jelva, Libella, Die Felsenmühle zu Etalieres, Didone, Turandol, Adele de Foix i Der Schiffbruch der Medusa molt aplaudides a la seva època però avui dia oblidades. A més, és autor de l'obertura, cors i entreactes per la tragèdia Neró, misses, salms, motets, l'oratori David, simfonies, obertures, quintets, quartets, sonates i lieders. La seva obra més cèlebre és una espècie de meditació per a piano titulada L'últim pensament, que va estar atribuïda a Carl Maria von Weber, sense cap fonament, però en aquesta composició no si troba cap de les característiques de l'il·lustre autor de la Invitació al vals.

Parlem amb veu pròpia...

Poc o molt aquest cognom em resulta familiar si bé no sabria dir perquè... o potser sí. Tant se val, en el nostre cosmos musical diari no resultaria de transcendència ja que aquest espai només té dos nuclèols, la música i la pintura. En nom d'aquests sovint elucubrem amb major o menor intensitat però, en essència, el que busquem és la felicitat ad infinitum que l'Art ens transmet. I avui divendres, d'irrupció sobtada d'aire criogènic i de cel blau radiant (exceptuant en el nòrdic i axial ecosistema de Catalunya), explorarem un paisatge que ens resultarà conegut, l'alemany. Si bé haurem de fer parada i fonda en un dels seus remots i frondosos boscos humits per a descobrir-ne una música tan misteriosa com fascinant. Ara bé, el misteri de Reissiger redunda en la seva poca presència en el repertori internacional ja que de ben segur que la seva música ens resultarà familiar. En nom d'aquest, dos partitures filosòficament i metodològicament semblants ja que les diferències que percebrem seran en la instrumentació solista perquè, de fet, en ambdós el piano es coprotagonista. En la primera d'elles, el Duo Brillant opus 130 per a piano i clarinet se'ns presenta amb un format característic i en un moviment. És a dir, una fantasia de ritmes canviants, de melodies alegres i de tonalitat més clàssica. La segona és una transcripció per a flauta feta pel compositor i flautista alemany Anton Bernhard Fürstenau de la seva Sonata en Si menor opus 45 per a violí i piano. De tres moviments, novament més clàssics que romàntics, aquests sonen extraordinàriament bé en el sí de la seva arquitectura. La seva música em recorda, especialment, a Danzi, Weber o Winter, autors tots ells alemanys i autèntics referents en la història de la música que de ben segur van influir determinantment en la obra de Reissiger. I un dia més, una nova estrella se'ns apareix i brilla amb força en el firmament, en un univers d'acceleració hiperbòlica, sense horitzó final i en què la gravetat no podrà alentir el frenesí artístic de la música!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...