ReciClassíCat: RIES, Ferdinand (1784-1838)

dissabte, 30 de novembre del 2013

RIES, Ferdinand (1784-1838) - Chamber works

William Blake - The Poems of Thomas Gray, Design 33, A Long Story

Obra de William Blake (1757-1827), pintor i poeta anglès (1)

Parlem de Pintura...

William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757 - Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake compta amb una alta consideració. Per la relació que a la seva obra tenen la poesia i els seus gravats respectius sol posar-se a Blake com a exemple de l'artista total: "William Blake és, amb molt, el major artista que Gran Bretanya ha produït". Considerar els assoliments de Blake en poesia o en les arts visuals per separat seria perjudicial per a entendre la magnitud de la seva obra: Blake veia aquestes dues disciplines com dos mitjans d'un esforç espiritual unificat, i són inseparables per a apreciar correctament el seu treball. Per aquesta raó, les edicions il·lustrades de l'obra de Blake han estat especialment valorades en el passat, fins que els avanços en les tècniques d'impressió han permès una major difusió, al fer aquestes més accessibles. Blake es presenta com el reformador artístic de Gran Bretanya al bell mig de les guerres napoleòniques. Ressentit per la manca de reconeixement, es mostra com a pintor d'història centrat en el fracàs d'Anglaterra a l'hora de sumar-se al fervor revolucionari d'Amèrica i de França. Republicà radical, que sovinteja els cercles de Thomas Paine i la feminista Mary Wollstonecraft, reflecteix els ideals del liberalisme polític enfront de la despòtica autoritat de l'església i l'estat (les polítiques repressives del primer ministre William Pitt contra qualsevol expressió organitzada de dissensió social). A La rosa d'Albió dóna testimoni de les esperances de revolució anglesa que mai no es va arribar a consumar. Seguint els comentaris de Brian Lukacher, aquest gravat a color commemora l'experiència de Blake en els avalots de Gordon de 1780, unes protestes contra les guerres anticatòliques i colonials que iniciaren un període en què es va estendre la violència popular; Blake es trobava entre la multitud que va assaltar i cremar la presó de Newgate, un episodi que Dickens va recollir en la seva novel·la Barnaby Rudge (1841). El jove nu d'Albió, encès damunt d'un turó en pendent, conté els elements essencials del llenguatge plàstic de Blake: la figura humana utilitzada com un signe corpori de les posicions espirituals, intel·lectuals i polítiques.

Font: En català: William Blake (1757-1827) - En castellano: William Blake (1757-1827) - In english: William Blake (1757-1827) - Altres: William Blake (1757-1827)

Parlem de Música...

Ferdinand Ries (Bonn, 28 de novembre, 1784 - Frankfurt, 13 de gener, 1838) fou un compositor i pianista alemany. Fou el membre més cèlebre d'una família de músics. Des d'infant estudià piano i violí amb el seu pare, que havia sigut mestre de Beethoven, i violoncel amb Bernhard Romberg. Ell, a la vegada, també fou alumne i amic de Beethoven. El 1801, després d'una breu estada a Munich, on treballà com a copista, es traslladà a Viena. Durant tres anys estudià piano amb Johann Georg Albrechtsberger i també amb Beethoven, del que fou secretari i copista. Després de treballar l'any 1805 com a pianista del príncep Lichnowsky, viatjà a París, on i va romandre dos anys. A partir de 1809 i durant quatre anys viatjà triomfalment per tota Europa com a concertista de piano. Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Música Sueca. L'any següent debutà a Londres, on es casà amb Harriet Mangean. Com a compositor deixà un immens llegat que inclou 8 simfonies (1822), diverses obertures, 8 concerts per a piano i orquestra (numerats del 2 al 9), 28 sonates per a violí i piano, 9 trios, 26 quartets de corda, quintets, sextets, cançons, oratoris (entre ells Der Sieg des Glaubens, op. 157) i òperes, a més d'un extens catàleg pianístic format per 14 sonates i nombroses peces breus; variacions, rondós, fantasies, valsos, marxes i obres per a piano a quatre mans.

Font: En català: Ferdinand Ries (1784-1838) - En castellano: Ferdinand Ries (1784-1838) - In english: Ferdinand Ries (1784-1838) - Altres: Ferdinand Ries (1784-1838)

Parlem amb veu pròpia...

Si les circumstàncies en aquesta vida i univers fossin constants, estàtiques i amb entropia cero, aquesta hauria estat l'entrada publicada el passat dijous, dia en què l'alemany i compositor Ferdinand Ries i el poeta i pintor anglès William Blake celebraven el seu aniversari de naixement. Malauradament, unes intromissions furtives d'éssers biològics en absolut benvinguts no em van permetre celebrar, com tocava, ambdós grans artistes de la història. Per tant, i ja que tenia l'entrada a mig fer, farem una petita regressió temporal i ens situarem a dos dies vista per a recordar-los amb l'alegria que mereixen. Perquè tant Ries, compositor que segons el dia i l'estat d'ànim situaríem en el classicisme o en el romanticisme, com William Blake, pintor, poeta, filòsof i singularitat de l'espai-temps en sí mateix, van ser contemporanis i van gaudir, en certa forma, de l'apassionant transició de l'art clàssic idealitzat a la nova i creativa poesia romàntica a la qual, ambdós, van abraçar amb gust i amb determinació, especialment el simbolista i oníric Blake... un autèntic visionari en el seu temps. Però bé, pel que fa a la música, Ries ja forma part de l'espai que ocupen els Weber, Hummel, Winter o Danzi entre molts altres, és a dir, en aquella amalgama de colors tant ben desenvolupats musicalment que no sabríem a on encabir-los. Per tant, segons el meu parer, n'hauríem de dir classicisme 2.0, la versió actualitzada, evolucionada i clarament precursora del romanticisme.

Ries, de qui trobarem una extensa discografia instrumental, amb simfonies, concerts de piano i obra de cambra, ha estat motiu de redescobriment des de fa relativament poc temps i afortunadament el seu nom es va consolidant musicalment. En nom seu, i tenint en compte que també va ser un esplèndid pianista, explorarem la seva música de cambra amb piano. D'entrada, el Sextet en Sol menor opus 142 per a piano, arpa, clarinet, fagot, trompa i contrabaix. Heu llegit bé, entre els instruments hi trobarem l'arpa, fet tan inusual que fins i tot al seu temps, fou un dels motius pels quals Ries no trobés un editor disposat a publicar aquesta obra. Tot i compondre'l el 1814, no el va poder publicar fins el 1826. De tres moviments, és una obra contemplativa i d'una tonalitat melancòlica certament agradable. La seva poca ortodòxia ens pot ajudar a entendre i a contextualitzar el per què de les reticències dels editors en el seu moment. També recuperarem la seva Grande Sonata en Do major opus 29 per a clarinet o violí i piano en la seva transcripció per a violoncel i pianoforte. Si l'anterior era de filosofia més romàntica, aquesta té una estructura més clàssica tot i fer un ampli recorregut virtuós amb el piano i el violoncel en un diàleg d'equilibri entre ambdós instruments. En definitiva, història, música i art d'un altre temps, imaginat i creat per ciutadans a qui avui dia recordem amb nostàlgia sincera d'una època que, de ben segur i en molts aspectes, era radicalment diferent al nostre cosmos diari però que no obstant, a l'hora de recordar-ne el seu art, ens desperta un sentiment profund, transcendent, abstracte i subjectiu però que, sens dubte, ens dóna vida!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...