Obra de Charles Lock Eastlake (1793-1865), pintor anglès (1)
Parlem de Pintura...
Sir Charles Lock Eastlake (Plymouth, 17 de novembre de 1793 - Pisa, 24 de desembre de 1865) va ser un pintor i escriptor anglès i president de la Royal Academy. Quart fill d'un advocat del Ministeri de la Marina, va estudiar a l'escola primària local i després a l'escola Charterhouse. El 1809 es va convertir en deixeble de Benjamin Haydon i va començar a estudiar a les escoles de la Royal Society de Londres. Poc després es va traslladar a París on va estudiar durant molt temps en el Louvre. El 1816 va visitar Roma, on es va relacionar amb Thomas Lawrence i William Turner. De viatjar a Nàpols i des d'allà va anar a Atenes, on va ser l'encarregat de dissenyar les restes d'antigues obres d'art locals. Eastlake va viatjar per tot el Mediterrani, tot i això, regularment enviava les seves obres a Londres, on van ser exhibides. El 1827 es va convertir en membre de la Reial Acadèmia i tres anys més tard va tornar definitivament a Anglaterra. Eastlake va morir a Pisa el 1865 i va ser enterrat al cementiri de Kensal Green, a Londres.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Charles Lock Eastlake (1793-1865) - Altres: Charles Lock Eastlake (1793-1865)
Parlem de Música...
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Marie-Martin Marcel (1769-1861) - Altres: Marie-Martin Marcel (1769-1861)
Parlem amb veu pròpia...
En aquest dilluns plujós, melancòlic, l'arpa serà una bona companyia i el fet d'haver d'explorar les profunditats de França per a trobar-la possiblement gratificarà els nostres sentits amb major consistència. Marcel, autor que no tenia el plaer de conèixer, ens explicarà un detall important i una història interessant, a banda de la seva realitat musical, el de l'escola francesa d'arpa que, pel que sembla, ell en fou un dels principals representants i promotors. Entrant en matèria, escoltarem el seu Nocturne opus 14 per a arpa i quartet de cordes. El seu inici, suau i lentamente ens invita a somiar amb la lenta progressió de les cordes. Aquestes donen pas a una entrada adequada del fraseig de l'arpa. En total són tres moviments on el segon, minuetto, ens recordarà subtilment a l'opus 4 no.6 d'Händel. El final rondo és probablement el moviment més exigent per l'arpista ja que el ritme és constant i, per tant, exigeix la màxima claredat. El conjunt de l'obra, de la que en desconec la data de composició, té un meravellós balanç i equilibri i globalment és una partitura lleugera i de tonalitats diferenciades. Alhora, la interpretació és correcta i agradable, resultant-ne una edició musicalment sorprenent d'un autor a l'ombra dels grans genis de la música!
Informació addicional...
PRESTOCLASSICAL: Marie Martin Marcel Vicomte de Marin - The School of Harp in France Volume 1
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNew link:
ResponEliminahttps://www45.zippyshare.com/v/BsQJeSFw/file.html