- Recordatori de Jozef Wieniawski -
En el dia de la commemoració del seu 101è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Henryk Siemiradzki (1843, Sloboda de Novobelgorod - 1902,
Strzałkowo) va ser un pintor acadèmic polonès particularment conegut per les seves representacions d'escenes de l'antiguitat greco-romana i del
Nou Testament. Siemiradzki, fill d'un metge militar polonès, va estudiar a Kharkov, on va aprendre pintura d'un deixeble de
Karl Briullov, D.I. Bespertchy. Va entrar a la
Universitat de Kharkov on va continuar el seu aprenentatge en pintura amb Bespertchy. Després de graduar-se a la universitat, va abandonar els seus estudis científics. Entre els anys 1864-1870 es va traslladar a Sant Petersburg per estudiar pintura a l'Acadèmia Imperial d'Arts. Al final dels seus estudis, va rebre una medalla d'or. El 1870-1871 va estudiar amb
Karl von Piloty a Munich gràcies a una beca de l'Acadèmia. Es va traslladar a Roma el 1871. El 1873, va rebre el títol d'acadèmic de l'Acadèmia Imperial. A partir dels anys 1876-1879, Siemiradzki va treballar en els frescos a la
Catedral de Crist Salvador de Moscou. El 1879, va oferir una de les seves obres més famoses, l'enorme
Pochodnie Nerona (torxes de Nero) pintat el 1876, al Museu Nacional de Polònia a Cracòvia. El 1893, va treballar en dos grans quadres per al
Museu Estatal d'Història de Moscou. Va morir a Strzałkowo el 1902 i va ser enterrat inicialment a Varsòvia tot i que més tard les seves restes van ser traslladades al panteó Skalka de Cracòvia. Siemiradzki és un dels més importants representants de l'art acadèmic de finals del segle XIX a Europa central i oriental. Moltes de les seves pintures representen escenes de l'antiguitat. També va pintar escenes, paisatges i retrats bíblics i històrics.
Parlem de Música...
Józef Wieniawski (
Lublin, 23 de maig de 1837 -
Brussel·les, 11 de novembre de 1912) va ser un pianista, compositor, director d'orquestra i professor polonès. Va ser el germà menor del famós violinista polonès
Henryk Wieniawski. Després de
Liszt, va ser el primer pianista en interpretar, públicament, tots els
Estudis de Chopin i va aparèixer amb Liszt en molts recitals a París, Londres, Copenhaguen, Estocolm, Brussel·les, Leipzig i Amsterdam. Tot i no ser actualment molt conegut, Józef Wieniawski va gaudir d'una gran reputació com a un dels millors músics d'Europa. Józef Wieniawski va estudiar al
Conservatori de París amb
Pierre Zimmermann i
Antoine François Marmontel entre els anys 1847 i 1850. El 1855 va rebre una beca del Tsar de Rússia per estudiar amb Franz Liszt a Weimar i des del 1856 fins el 1858 a Berlín, amb
Adolf Bernhard Marx, amb qui va estudiar teoria musical i composició. Després d'uns anys interpretant amb el seu germà, va decidir seguir una carrera independent com a virtuós pianista. En les gires de concerts per Europa va dur a terme les seves pròpies composicions, incloent el seu
Concert per a piano en Sol menor, així com les obres d'altres compositors romàntics i clàssics. Després de tornar a París, va contactar amb
Rossini,
Gounod,
Berlioz i
Wagner. Alhora, també es va apropar a la Cort Imperial i va esdevenir un dels artistes preferits de
Napoleó III. De tornada a Moscou, va ser nomenat professor a la facultat de piano del
Conservatori, fundat el 1866. El 1878 va ser nomenat professor de piano al
Conservatori de Brussel·les, ciutat en què va viure fins a la seva mort als 75 anys. A més d'un concert per a piano, Wieniawski va compondre, entre altres, una sonata per a piano, 24 études, dos Estudis de concert, una balada en Mi menor, poloneses, masurques, barcaroles, improvisacions, valsos, i moltes peces de piano menors. Les seves composicions, escrites per a interpretar-les públicament en els seus propis concerts, són de bona qualitat i es presenten, en general, amb una elevada dificultat tècnica donant així una idea clara de les habilitats interpretatives del seu autor.
Parlem amb veu pròpia...
Avui haurem de viatjar a Polònia, país de molt bons músics, per a descobrir-ne un autor més, possiblement amagat sota l'ala protectora del seu germà i esplèndid violinista Henryk Wieniawski. Ara bé, la seva virtuosa carrera també va palpar la glòria durant el temps en què va viure i en honor a aquest important moment de la seva existència, avui el recordarem. Tot i que també haurem de ser realistes en el sentit que actualment, i més enllà del seu Concert de piano, serà realment difícil trobar-lo en el repertori internacional. Per tant, haurem de furgar el sòl per a desenterrar-ne les arrels dels seus fruits musicals. I en aquest sentit, l'edició d'avui compleix sobradament el nostre propòsit. Si bé nosaltres focalitzarem l'entrada en la brillant
Sonata en Mi menor opus 26 per a violoncel i piano, de 1878, dedicada al
Rei Guillem III dels Països Baixos i de tres moviments, el cert és que aquest monogràfic musical de Josef Wieniawski és un tresor. I no ho és només per aquesta impecable sonata de violoncel, de discurs llarg, temàticament interessant i de gran exigència, sinó que també ho és per les sorprenents obres per a piano les quals val la pena descobrir i aplaudir. Mentrestant, encetem la setmana plàcidament amb el romanticisme sincer i poètic de Wieniawski!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, bona tarda, podria renovar el link? Gràcies!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina