dijous, 23 de juny del 2016

MÉHUL, Étienne Nicolas (1763-1817) - Symphony No. 1 (1808)

Karl Brullov - The Last Day of Pompeii (c.1830)
Obra de Karl Pàvlovitx Brullov (1799-1852), pintor rus (1)


- Recordatori d'Étienne Nicolas Méhul -
En el dia de la celebració del seu 253è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Karl Pavlovich Bryullov [Карл Павлович Брюллов] (Sant Petersburg, 12 de desembre de 1799 - Roma, 11 de juny de 1852) va ser un pintor rus, un dels més importants del seu temps. Va néixer en el si d'una família d'origen francès. Malgrat haver estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Bryullov no es va decantar completament per l'estil clàssic après dels seus mestres i també del seu germà Aleksandr Bryullov. Després de reconèixer-se a si mateix com una figura prometedora i finalitzar la seva formació, va viatjar a Roma, on va treballar fins el 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant, la seva fama va començar a créixer a partir de la realització dels seus primers quadres històrics, especialment un d’ells, l’obra L'últim dia de Pompeia (1830-1833). Aquesta va ser una vasta composició comparada per Pushkin i Gogol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. La pintura va causar estupor a Itàlia i el va consolidar com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després d’aquest treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer amistats entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, a més d’obtenir un càrrec a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg. Allà va exercir de professor entre els anys 1836 i 1848 i va desenvolupar un estil de retrat que va combinar proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb la tendència romàntica de l’època. Els darrers anys i mentre treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar sobtadament. Seguint el consell del seu metge, el 1849 es va traslladar a Madeira per poc després tornar a Roma, ciutat on va morir el juny de 1852.




Parlem de Música...

Étienne Nicolas Méhul (Givet, 22 de juny de 1763 - Paris, 18 d’octubre de 1817) va ser un compositor francès i un dels més importants del seu temps a França. Fill de Jean-François Méhul, es va formar inicialment amb un organista d’un convent franciscà. Poc després va rebre classes de Wilhelm Hanser a l’abadia de Laval-Dieu i ben aviat es va convertir en el seu assistent. A l’entorn del 1778 va arribar a París on va conèixer i estudiar amb Jean-Frédéric Edelmann mentre treballava com a professor de teclat i organista. Amb Edelmann es va introduir a l’òpera tot realitzant alguns primers arranjaments que van ser interpretats al Concert Spirituel de 1782. Va ser en aquella dècada que va entrar en contacte amb amistats d’alt nivell. També va ser triat membre de la distingida Société Académique des Enfants d’Apollon on va tenir l’oportunitat de representar algunes de les seves obres. A finals del 1789 va començar a treballar en les seves primeres òperes fent estrena del seu primer treball, per nom Euphrosine ou Le tyran corrigé, el 1790. El seu èxit immediat va motivar el seu ràpid ascens com a compositor teatral a París. Durant la dècada del 1790 va viure la glòria amb constants representacions de diverses òperes. Durant la Revolució Francesa, Méhul va potenciar la seva labor patriòtica tot escrivint nombroses cançons i himnes a tal efecte i del gust revolucionari.

Va ser també el 1797 quan va publicar el seu primer intent simfònic així com algunes obertures. El 1795 va ser un dels membres fundadors de l’Institut de França i el 1796 va ser condecorat per la seva valuosa contribució a la causa revolucionària sent nomenat inspector del reorganitzat Conservatori de París. Entre els anys 1799 i 1804 va continuar escrivint òperes si bé de temàtica més dramàtica les quals no van resistir l’embastida de l’emergent òpera còmica. També va compondre ballets, música incidental i més cançons. A partir del 1804 i fins a el 1815 es va especialitzar en òpera còmica si bé no va assolir l’èxit de la dècada del 1790. Per tant, va explorar altres gèneres potenciant la creativitat simfònica que es va traduir en la publicació de 5 noves simfonies. També va publicar cantates solemnes, algunes en honor a Napoleò, fet que va despertar l’admiració de l’emperador que va atorgar-li una pensió vitalícia. Tot i aquest vincle proper amb Napoleò, Méhul va gaudir d’alta estima durant la restauració reial sent fins i tot nomenat surintendant honoraire de la musique du Roi, fet que va celebrar amb el cant reial Lève, Bordeaux, la tête altière. Els darrers anys, tot i patir una malaltia terminal, va seguir lluitant per preservar la independència del conservatori com a una institució revolucionària i imperial. La seva mort, esdevinguda l’octubre de 1817 a París, va causar gran commoció a França.

OBRA:

Vocal:

Opera:
Euphrosine et Corradin ou le Tyran corrigé (1790)
Alonzo et Cora (1791)
Adrien.
Stratonice (1792)
Le Jeune sage et le vieux fou (1793)
Horatius Coclès (1794)
Le Congrès des rois (1794)
Mélidore et Phrosine (1794)
Doria ou La Tyrannie détruite (1795)
La Caverne (1795)
Le Jeune Henri (1797)
Le Pont de Lodi (1797)
La Taupe et les papillons (1797-1798; no estrenada)
Adrien (1799)
Ariodant (1799)
Epicure (1800)
Bion (1800)
L'Irato ou l'Emporté (1801)
Une Folie (1802)
Le trésor supposé ou Le danger d'écouter aux portes (1802)
Joanna (1802)
Héléna (1803)
Le Baiser et la quittance ou Une aventure de garnison (1803)
L'Heureux malgré lui (1803)
Les deux Aveugles de Tolède (1806)
Uthal (1806)
Gabrielle d'Estrées ou Les Amours d'Henri IV (1806)
Joseph (1807)
Valentine de Milan (1807-1808)
Les Troubadours, ou La Fête au château (1810)
Les Amazones ou La Fondation de Thèbes (1811)
Sésostris (1812)
Le Prince troubadour ou Le Grand Trompeur de dames (1813)
L'Oriflamme (1814)
La Journée aux aventures (1816)

Other stage:
Le jugement de Paris (ballet-pantomime, 3, P.G. Gardel), 5 March 1793, Po [incl. music by Gluck, Haydn, R. Kreutzer, ‘Michel’ [Yost], I. Pleyel and others], rev. in 1 act
Timoléon (incid music, 3, M.J. Chénier), République, 11 Sept 1794, Pcf, Pn, US-Bp
La dansomanie (ballet-pantomime, 2, Gardel), Opéra, 14 June 1800, F-Po, arr. pf, vn (1800) [incl. music by Mozart and others]
Daphnis et Pandrose (ballet-pantomime, 2, Gardel), Opéra, 14 Jan 1803, Po [incl. music by Dalvimare, Devienne, Duvernoy, Gluck, Haydn, Himmel, R. Kreutzer, Martini, Miller, Winter]
Guillaume le conquérant (incid music, 5, Duval), Français, 4 Feb 1804, arr. from his compositions, with Chanson de Roland, hymne guerrier; arr. B, chorus, pf, Pn*, pubd in La décade philosophique (10 May 1804), suppl.
Les Hussites, ou Le siège de Naumbourg (incid music, 3, Duval), Porte-St-Martin, 14 June 1804
Persée et Andromède (ballet-pantomime, 3, Gardel), Opéra, 8 June 1810, Po [incl. music by Haydn, Paer, Steibelt, Méhul (from Ariodant)]

Choral:
wb – wind band accompaniment
Ode sacrée (J.-B. Rousseau), with 2vv, orch, 1782, lost;
Duo de Zoroastre, 1786, lost;
Invocation à Apollon (Quel tumulte! quel bruit!) (N.G. Léonard), scène lyrique, with 3vv, orch, 1787, Pn (inc.);
Philoctète à Lemnos, scène lyrique, with 3vv, orch, 1788, Pn (inc.);
Messe solennelle, A , orch, 1804 [for Napoleon’s coronation, but not perf. there], A-KN, Wgm, CS-BRm, US-NYp, vs (c1789)
Chant national du 25 messidor (L.J.P. Fontanes), solo vv, 3 choirs, 3 inst ensembles, 1800;
Hymne à la paix, 1801, lost;
Domine salvum fac rempublicam, 2 choirs, 2 orchs, 1802, Pn*;
Jetez des fleurs, kbd acc., pubd in P.J.B. Chaussard: Fêtes et courtisanes de la Grèce, i, 2nd edn only (1803), 187, and in Masson (1934);
Chant lyrique pour l’inauguration de la statue votée à Sa Majesté l’Empereur et Roi (Arnault), with 5vv, orch, 1807 (1807);
Chant du retour pour la Grand Armée (Arnault), with solo vv, orch, 1807 (1807)
Chant funèbre (Chaussard), with 3vv, inst ensemble, 1808, Pn*;
Cantate pour le mariage de l’Empereur (O doux printemps) (Arnault), acc. orch, 1810, Po;
Cantate [pour le mariage de l’Empereur] (Du trône ou jusqua’à Toi), with 4vv, orch, 1810, Pn (inc.);
Comblé de bonheur (Chant triomphale) (?Arnault) [on the return of Napoleon and Marie-Louise from their tour], acc. orch, 1810, Po;
Toi qui veilles sur cet empire (J.A. Esménard), with B, orch, 1810 [to announce Marie-Louise’s pregnancy at a command perf. of Gluck’s Alceste], Po (inc.)
Le chant d’Ossian (Arnault), with T, orch, 1811 [on the baptism of Napoleon’s son, the King of Rome], lost;
Pourquoi sous un ciel aussi beau (cant., Arnault), with 5vv, orch, 1811 [on the birth of the King of Rome and the inauguration of the new concert hall at the Conservatoire], collab. Catel and Cherubini, Pn*;
O France! à tes destins prospères (Arnault), acc. orch, 1811 [on the birth of the King of Rome], Po;
Lève, Bordeaux, la tête altière (Chant royal), with 3vv, orch, Bordeaux, 1815 [in honour of the Bourbons], Pn*; Salve regina, c1816, Pn* (inc.);
La naissance d’Oscar Leclerc (L.M. Revellière-Lepeaux), with 2 solo vv, orch

Choral hymnes:
wb – wind band accompaniment
Hymne à la raison [later, Hymne patriotique] (Chénier), with 3vv, orch, 1793 (1794);
Le chant du départ (Hymne de guerre) (Chénier), wb, Pn, arr. v, pf (1794);
Hymne chanté par le peuple à la fête de Barra et Viala (C.J.L. Davrigny), kbd acc. (1794);
Le chant des victoires (Hymne de guerre/à la victoire) (Chénier), with insts, 1794 (1798), arr. v, pf (1794); Hymne des vingt-deux (Chénier), with 1v, wb, Pn; arr. v, bc (1795);
Le chant du retour (Hymne pour la paix) (Chénier), with 1v, wb, 1797 (1798); arr. v, pf (1798);
Enfin il est chassé de la belle Italie, 1797, Pn* (inc.);
Hymne pour la fête des époux (J.F. Ducis), with wb (1799); arr. v, pf (1799)

Songs, revolutionary works for one Voice:
accompanied by piano or harp unless otherwise stated
wb – wind band accompaniment
Scène française, S, orch, 1789, lost;
Le petit Nantais (L.F. Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43);
Hymne à l’Eternel (‘Quelle solennité’) (Hue) (1794);
L’ordre du jour (Lille), v, bc (1794);
Chant funèbre à la mémoire du représentant du peuple Féraud (Baour-Lormian), acc. wb, Pn; arr, v, pf (1795);
Réponse du vieux pasteur (A.F. Coupigny), sung in L. Jadin: Le cabaleur (1795);
Hymne du 9 thermidor (‘Salut neuf thermidor’) (Chénier), v, wb; arr. v, bc (1795);
Loizerolles, ou le triomphe de l’amour paternel (Jauffret) (1795);
L’infortunée Lyonnaise (Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43)
Le chien victime de sa fidélité (Jauffret) (1795), pubd in Gougelot (1937–43);
Oscar et Dermide (Arnault, after Ossian), pubd in 6 romances anacréontiques, ii (1796), also in Gougelot (1937–43);
Hymne à la paix (‘O jour de gloire’) (C. Pipelet de Leury), acc. orch (1797);
Théophilantropes (‘O Dieu, dont l’univers publie’) (J.F. de Laharpe), c1797, Pn;
Anniversaire du 9 thermidor, acc. wb, 1798;
Le 18 fructidor (‘Un vaste deuil’) (Lebrun-Tossa [J.A. Brun]), acc. wb; arr. v, bc (1798)
La naissance de mon fils Adolphe (Jauffret) (1798);
Chant montagnard (‘Vous qui sur ces montagnes’), c1799, Pn*;
Romance de Falkland (Jauffret) (1798);
Ode XXXIX: Les plaisirs d’un buveur (Anacreon, trans. J.-B. Gail), Ode XIX: E g’e me lai na pi nei [La terre noire boit], both pubd in 9 odes d’Anacréon;
3 songs (Chaussard): Chant d’amour et de douleur, La chanson de l’hirondelle, Le bain, all pubd in Fêtes et courtisanes de la Grèce (Paris, 1801);
Guillaume le conquérant (J. Lablée) (1804);
Chanson de Roland, sung in Guillaume le conquérant (1804);
Le baiser (Saint-Amand), pubd in Le chansonnier des grâces (1808), 231–2 and suppl.7
Le bouquet d’une amie (Saint-Amand), pubd in La chansonnier des grâces (1808), 26 and suppls.6–7;
Stances (‘Mère des braves’), 1810 [in honour of the marriage of Napoleon and Marie-Louise];
Bayard mourant (C. Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1814), 150–51;
Charles Martel!, ou La parisienne (Jauffret) (1814);
Le retour de l’exilé (Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1815), 260–63;
Eginhard et Emma (Brifaut), pubd in Le souvenir des menéstrels (1816), 222–4;
Ternaire (E. Deschamps): Adieux du pélerin, Retour au foyer, Le vieux pâtre, [all pubd posth. with new texts by Deschamps]
Other songs (Jauffret), probably pubd 1790–95 in the series Feuilles de Terpsichore or by Cousineau:
Julie et Volmar, ou Le supplice de deux amants;
La jeune Avignonaise, Ou Emilie Chaussande;
La caverne de la Sainte-Baume, ou La mère malheureuse;
L’orphelin adopté par sa nourrice;
Victoire Négrier-Lavergne, ou L’héroïne de l’amour conjugal;
Joséphine Kelly et ses deux enfants [see Gougelot, 1937–43]

Instrumental:

Orch:
Sym., C, 1797, Pn* (last 2 mvts);
Sym. no.1, g, 1808 (1809), ed. D. Charlton (Madison, WI, 1985);
Sym. no.2, D, 1809 (1809), ed. F. Oubradous (Paris, 1957);
Sym. no.3, C, 1809, Pn (parts);
Sym. no.4, E, 1810, Pn (parts);
Sym. no.5, A, 1810, ed. D. Charlton (with A. Caston) (New York, 1982)

Wind ensemble:
Ouverture, F, 1793, Musique à l’usage des fêtes nationales (1794), ed. W.S. Dudley (1968)

Chbr:
Grande ouverture, pf, vn, 3 mirlitons, perc, 1808, Pn* [also known as Ouverture burlesque, 1875]

Kbd:
3 sonates, pf/hpd, op.1 (Paris, 1783);
3 sonates, pf/hpd, vn ad lib, op.2 (Paris, 1788);
Sonate, C, pf, pubd in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres (1784), no.3 [last mvt used in third sonata op.2]

Kbd arrs.:
2 airs de ballet from Gossec’s Thésée and gavotte from Gluck’s Orphée, pubd in Journal de clavecin par les meilleurs maîtres (1782), nos.1, 4, 7;
ov. and dances from Edelmann: Le feu (1782);
music from Lemoyne’s Phèdre (1787)

Other Works:
4 contributions to Principes élémentaires de musique arrêtés par les membres du Conservatoire (1799–1800), 243–6, 254–5, 275–6, 294–7, and Solfèges pour servir à l’étude dans le Conservatoire ... seconde partie (1801–2), 202–3, 252–3, 277–8

Spurious:
incl. Chant triomphal, 1809 [by Catel], Nouveau recueil de 22 canons (Brussels, n.d.) [all by Berton], several romances;
many items by Méhul’s student and nephew joseph Daussoigne have been miscatalogued under Méhul’s name in Pn and D-Bsb
Various writings

Font: En català: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817) En castellano: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817) In english: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817) - Altres: Étienne Nicolas Méhul (1763-1817)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

El 2017 m’ensumo festa grossa a França quan s’adonin que un dels seus commemora bicentenari i que nosaltres celebrarem pertinentnment. Perquè tot i parlar d’un revolucionari i amic íntim de Napoleò, la seva història ens transmet patriotisme francès en totes direccions, admirat a parts iguals per ciutadans d’ideologies diverses i gràcies, únicament, al fet diferencial de la seva música, d’una intensa passió nacionalista. Per tant i segurament proper al que va representar Gossec, a Méhul l’hem de situar a la cúspide musical del seu temps i espai. I com bé sabem, el seu repertori va ser principalment vocal, tant teatral com cerimonial, amb gran diversitat d’espectres i matisos en aquest sentit. No obstant, Méhul també va ser un dels compositors de simfonies més transcendentals durant el regnat de Napoleò. I en aquest sentit, i després d’un primer intent simfònic del 1797, Méhul va tenir un clar projecte a llarg termini, el d’escriure sis simfonies per a ser representades al Conservatori de París, institució per el qual va treballar tota la seva vida amb devoció. Del seu enèrgic esforç en van néixer 5 simfonies, la sisena tot i existir se'n desconeix el seu destí, de les quals avui n'escoltarem la primera d'elles, la Simfonia en Sol menor escrita a l'entorn del 1808. Publicada a París juntament amb la Simfonia No.2, el cert és que va ser rebuda amb certa fredor per un públic avessat a l'òpera i a les simfonies clàssiques d'Haydn i en menor mesura de Mozart. De fet, no va ser fins l'any 1838 que Mendelssohn la va interpretar amb la Gewandhaus de Leipzig, rebent una pluja d'elogis desenfrenats tot i els 30 anys que havien passat de la seva composició. En qualsevol cas, la simfonia es presenta clarament en la configuració clàssica, és a dir, en quatre moviments característics i amb orquestra completa, timbales incloses. Schumann va admirar especialment l'enginy en l'ús del pizzicato en el tercer moviment, considerant-lo certament innovador i proper al Beethoven de la cinquena simfonia, la qual va ser escrita, també, a l'entorn del 1808. En definitiva, Méhul es va iniciar en el camí simfònic amb grans pretensions, amb un so noble i greu que va accentuar el caràcter solemne d'una obra fantàstica, de principi a fí!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensembles Philidor; Concerto Polacco; Didier Talpain
PRESTOCLASSICAL: Symphonies No. 1 sur instruments anciens
SPOTIFY: Symphonies No. 1 sur instruments anciens



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. hermosa y casi desconocida musica, muchas gracias
    saludos cordiales
    ricardo

    ResponElimina