SEIXAS, Carlos (1704-1742) - Sonatas para cravo

Obra de Jean-Baptiste Pillement (1728-1808), pintor francès (1)

- Recordatori de José Antonio Carlos de Seixas -

En el dia de la celebració del seu 312è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Pillement (Lyon, 24 de maig de 1728 - Lyon, 26 d’abril de 1808) va ser un pintor francès. Va néixer en una família d'artistes, es va formar primer a la seva ciutat natal amb Daniel Sarrabat, i va marxar posteriorment a París per treballar en la manufactura dels Gobelins. A la capital gala va adquirir un ampli coneixement del rococó a través de les escenes de gènere de Jean-Antoine Watteau i François Boucher. Va treballar amb tonalitats brillants, que va posar al servei d'una pintura preciosista i rica en detalls, de tècnica molt acabada i característiques pròpies també de la seva feina com a dissenyador i decorador. El 1745 va partir cap a Madrid, si bé posteriorment va treballar a Portugal i va viure, a més, a Anglaterra altres 10 anys. A Londres va gaudir d'un mecenatge fructífer i de contactes excel·lents amb gravadors i editors, que van publicar el 1767 una àmplia col·lecció de les seves escenes de gènere, dels seus paisatges i dels seus motius decoratius. Va dissenyar sèries per ornaments i adorns, va realitzar dissenys xinesos per a l'estampació de sedes i va decorar les residències de la noblesa. Va exposar durant la dècada de 1770 amb freqüència a Londres i a París, atenent al mateix temps diversos encàrrecs per Maria Antonieta a Versalles. El 1780 va viatjar a Portugal, on va tornar el 1783. L'èxit del pintor francès es va deure en gran part als seus paisatges, entre ells un nombre de representacions espectaculars amb vistes dramàtiques de naufragis. Influït per Claude-Joseph Vernet, els desastres marítims van ser un tema habitual entre els pintors d'aquest gènere, que van incloure al mateix Francisco de Goya. Va morir a Lyon l’abril de 1808.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) - In english: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808) - Altres: Jean-Baptiste Pillement (1728-1808)

---

Parlem de Música...

José Antonio Carlos de Seixas (Coimbra, 11 de juny de 1704 - Lisboa, 25 d’agost de 1742) va ser un organista i compositor portuguès i un dels músics més importants del seu país durant el segle XVIII. Fill de Francisco Vaz i Marcelina Nunes, es desconeix el perquè del cognom Seixas. La seva formació no està documentada i la primera referència data del 1718 any que va assolir el càrrec d’organista de la Catedral de Coimbra en substitució del seu pare. Dos anys després va viatjar a Lisboa on va obtenir el lloc d’organista de la capella reial, càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. Pels seus mèrits, va ser condecorat amb el títol de cavaller per part de Joao V. Com a compositor va destacar per la seva música instrumental per a clavecí tant en sonata com en concert. Aquestes obres van mostrar una evident proximitat d’estil amb les de l’italià Domenico Scarlatti amb qui va coincidir a Lisboa durant un temps. Va morir en aquesta ciutat l’agost de 1742. Anys més tard, el terratrèmol de 1755 va destruir gran part del seu repertori, a l’entorn d’una 1000 obres, fet que va motivar el seu ràpid oblit.

OBRA:

Vocal religiosa:

Masses;
Tantum ergo;
Ardebat vincentius: both P-Lf;
Conceptio gloriosa;
Gloriosa virginis Mariae;
Hodie nobis caelorum;
Sicut cedrus: all Vs;
Verbum caro, Em;
Dythyrambus in honorem et laudem Div. Antonii Olissiponensis, EVp

Instrumental:

Ov., D, ed. in PM, ser. B, xvi (1969);
conc., A, hpd, str, ed. in PM, ser. B, xv (1969);
sinfonia, B , ed. in PM, ser. B, xvii (1969)

Kbd:
64 authenticated sonatas in P-Cug, La, Ivo Cruz private collection, Ln, ed. in PM, x (1965);
24 authenticated sonatas in Ivo Cruz private collection;
16 non-authenticated sonatas in P-Cug, La, Ln, ed. in PM, x (1965)

Font: En català: Carlos Seixas (1704-1742) - En castellano: Carlos Seixas (1704-1742) - In english: Carlos Seixas (1704-1742) - Altres: Carlos Seixas (1704-1742)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Domenico Scarlatti was one of those lucky composers to be ennobled for his musical achievements. (In the US, we don't even name highways after them. Politicians reserve that right mainly for themselves and their supporters.) What's not generally known is that in the same year, 1738, José António Carlos de Seixas received the identical honor, and for identical reasons. There's even been speculation that Seixas, who was the organist at the Royal Chapel in Lisbon, took lessons in some fashion from Scarlatti, harpsichord teacher to Princess Maria Barbara. At the very least, they respected one another's competence highly, in a floridly courteous manner that has been passed down to us by relatively reliable sources, and which cannot conceal their mutual admiration. Unfortunately, Seixas was not as lucky as Scarlatti. While the latter's monumental collection of harpsichord sonatas survived after a timely move to Spain (thanks once again to Maria Barbara, who married the Spanish heir to the throne and moved to her husband?s native land), most of the compositions of Seixas are believed to have perished in the terrible Lisbon Earthquake of 1755. Contemporary accounts mention 700 keyboard toccatas, and surely, the organist must have supplied a large number of ecclesiastical compositions for the Royal Chapel. Of this, only 95 authenticated harpsichord sonatas and 10 sacred compositions (plus a few miscellaneous concerted items) remain; but the former reveal a musical language that ranges from Scarlatti to contemporary French masters, with an advanced formal structure involving a large number of themes and a depth of thematic transformation. Christian Brembeck is a conductor, harpsichordist, pianist, and organist, headquartered in Munich. He led the Cappella Istropolitana of Bratislava for five years, and remains director of the Parthenia Vocal & Baroque, which he formed back in 1992. Though not well known outside of Germany, he has taken part as soloist or leader in a host of recordings over the last 20 years. Technically, he is certainly up to the demands of this music, whose formal difficulty is commensurate with Scarlatti's later sonatas. 

He isn't thrown by the left-hand octaves and right-hand runs of the D-Major Sonata, nor by the arepeggios, battery and echo effects of the first G-Minor Sonata. (The latter might be called a binary form sonata on Rameau's Rondeau, Les cyclopes . Though music seldom left the Iberian courts in those days, much came in, and Seixas surely must have heard Rameau's 1724 collection of pieces before writing this curious piece.). His tempos are judiciously chosen, with a wider range than the standard designation of allegro indicates. The only two opening andante movements in the collection, the second Sonata in A Minor and the F -Minor Sonata, are closer to allegretto, though perhaps the sheer length of the latter (it lasts nearly 7:45 on this release) and the lack of surviving autograph manuscripts led Brembeck to this decision. On the other hand, I have no problem with his use of borrowed time in several of the minuet movements that form pendants to the main sonata sections. One example will suffice: the short Minuet to the E-Minor Sonata with its strumming guitar chords moving between the hands would seem to call for this treatment, normally associated with the French Baroque, but here clearly possessing folk origins. Two instruments are used on this recording: a full-bodied instrument based on a French model designed by Blanchet in 1746, and a softer one with a sweet but burnished tone that imitates Merzdorf harpsichords of the early 1700s. There are no register changes within any given piece, and sadly, no information provided about the instruments other than this. Curiously, the producers have chosen to place most of the sonatas using the Merzdorf harpsichord towards the end of the program; only one occurs in the first eight selections (two out of the first 14 cuts on the album). A certain degree of aural fatigue occurs, despite the fascinating material. The liner notes are generalized but effective, while the sound is close, crisp, and rich in overtones. As Seixas's 300th birthday occurred last year, would it be too late to hope that this might be turned into an integral series? Regardless, it's well worth the purchase. 

Barry Brenesal (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Christian Brembeck (cembalo)
AMAZON: SEIXAS, C. - Sonatas para cravo

IMSLP: Carlos Seixas (1704-1742)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: SEIXAS, C. - Sonatas para cravo



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!