Obra de Savely Abramovitch Sorine (1878-1953), pintor rus (1)
- Recordatori de Walter Rudolph Niemann -
En el dia de la commemoració del seu 63è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Savely Abramovitch Sorine [Савелий Абрамович Сорин] (Polotsk, 26 de febrer de 1878 - New York, 22 de novembre de 1953) va ser un pintor rus. Nascut en una família pobre en una ciutat petita, el jove Sorin no va assistir a cap escola fins que als 16 anys es va escapar de casa a Odessa, on es va inscriure en una escola d'art, guanyant una medalla després de la seva graduació el 1899. Poc després es va traslladar a Sant Petersburg on va ingressar a l'Acadèmia Imperial de les Arts i on va tenir de professor el famós pintor Ilya Repin. El 1920, quan Sorin va marxar de Rússia, ja se’l considerava un retratista professional. Les seves primeres exposicions, durant la dècada de 1920, van ser un gran èxit a París i Londres, fet que va motivar diversos encàrrecs, entre els que van destacar els de la família reial britànica. Es va fer molt conegut a Europa i Amèrica, si bé a Rússia no va acabar d’arrelar. En el seu testament, l'artista va llegar 30 retrats d'escriptors i poetes als museus russos. Va morir a Nova York el novembre de 1953.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Savely Abramovitch Sorine (1878-1953)
Parlem de Música...
Walter Rudolph Niemann (Hamburg, 10 d’octubre de 1876 - Leipzig, 17 de juny de 1953) va ser un musicòleg i un compositor alemany. Provinent de família musical, el seu pare Rudolph Niemann va ser un pianista i compositor i alumne de Moscheles i David a Leipzig, Marmontel i Halévy a Paris (premier prix, 1858), i Von Bülow a Berlin, es va formar inicialment amb ell. Poc després amb Humperdinck, a partir del 1898 amb Reinecke al Conservatori de Leipzig i finalment amb Riemann a la Universitat de Leipzig, on es va graduar. Va treballar com a professor a Hamburg (1906-1907) i després a Leipzig. Va ser durant poc temps l’editor de la Neue Zeitschrift für Musik per després treballar com a pianista, escriptor, compositor, professor i també com a crític a la Leipziger neueste Nachrichten (1907-1917). Com a compositor va ser notablement prolífic, especialment en obres per a piano. Va morir a Leipzig el juny de 1953.
OBRA:
Literatura:
Über die abweichende Bedeutung der Ligaturen in der Mensuraltheorie der Zeit von Johannes de Garlandia (Leipzig, 1902/R)
Musik und Musiker des 19. Jahrhunderts bis zur Gegenwart (Leipzig, 1905)
ed.: A. Kullak: Die Ästhetik des Klavierspiels (Leipzig, 4/1905, 5/1916, 7–8/1920
Die Musik Skandinaviens (Leipzig, 1906)
Das Klavierbuch: Geschichte der Klaviermusik und ihre Meister (Leipzig, 1907, 3/1913)
with G. Schjelderup: Edvard Grieg: Biographie und Würdigung seiner Werke (Leipzig, 1908)
Das Nordlandbuch (Weimar, 1909)
‘Rudolph Niemann’, Neue Musik-Zeitung, xxx (1909), 275 [with work-list]
Die musikalische Renaissance des 19. Jahrhunderts (Leipzig, 1911)
Taschenlexikon für Klavierspieler (Leipzig, 1912, 3/1917 as Klavier-Lexikon: Virtuosen, Komponisten, Pädagogen, Methodiker und Schriftsteller des Klaviers)
Die Musik seit Richard Wagner (Leipzig, 1913; 5th and later edns. to 18–20/1922 as Die Musik der Gegenwart der letzten Vergangenheit bis zu den Romantikern, Klassizisten und Neudeutschen)
Jean Sibelius (Leipzig, 1917)
Die nordische Klaviermusik (Leipzig, 1918)
ed.: O. Klauwell: Die Formen der Instrumentalmusik (Leipzig, 2/1918)
Die Virginalmusik (Leipzig, 1919)
Meister des Klaviers (Berlin, 1919, 2/1921)
Brahms (Leipzig, 1920, 15/1933; Eng. trans., 1929/R)
Articles in KJb, Neue Musik-Zeitung, ZfM etc.
OBRA:
Literatura:
Über die abweichende Bedeutung der Ligaturen in der Mensuraltheorie der Zeit von Johannes de Garlandia (Leipzig, 1902/R)
Musik und Musiker des 19. Jahrhunderts bis zur Gegenwart (Leipzig, 1905)
ed.: A. Kullak: Die Ästhetik des Klavierspiels (Leipzig, 4/1905, 5/1916, 7–8/1920
Die Musik Skandinaviens (Leipzig, 1906)
Das Klavierbuch: Geschichte der Klaviermusik und ihre Meister (Leipzig, 1907, 3/1913)
with G. Schjelderup: Edvard Grieg: Biographie und Würdigung seiner Werke (Leipzig, 1908)
Das Nordlandbuch (Weimar, 1909)
‘Rudolph Niemann’, Neue Musik-Zeitung, xxx (1909), 275 [with work-list]
Die musikalische Renaissance des 19. Jahrhunderts (Leipzig, 1911)
Taschenlexikon für Klavierspieler (Leipzig, 1912, 3/1917 as Klavier-Lexikon: Virtuosen, Komponisten, Pädagogen, Methodiker und Schriftsteller des Klaviers)
Die Musik seit Richard Wagner (Leipzig, 1913; 5th and later edns. to 18–20/1922 as Die Musik der Gegenwart der letzten Vergangenheit bis zu den Romantikern, Klassizisten und Neudeutschen)
Jean Sibelius (Leipzig, 1917)
Die nordische Klaviermusik (Leipzig, 1918)
ed.: O. Klauwell: Die Formen der Instrumentalmusik (Leipzig, 2/1918)
Die Virginalmusik (Leipzig, 1919)
Meister des Klaviers (Berlin, 1919, 2/1921)
Brahms (Leipzig, 1920, 15/1933; Eng. trans., 1929/R)
Articles in KJb, Neue Musik-Zeitung, ZfM etc.
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina