FUMAGALLI, Polibio (1830-1900) - Opere per Organo

Obra de Giuseppe Canella (1788-1847), pintor italià (1)

- Recordatori de Polibio Fumagalli -

En el dia de la commemoració del seu 116è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giuseppe Canella (Verona, 28 de juliol de 1788 - Firenze, 11 de setembre de 1847) va ser un pintor italià. Es va formar inicialment a Verona amb el seu pare, l’arquitecte i pintor Giovanni Canella. A partir del 1815 va viatjar a Venècia on va descobrir el seu encant i, alhora, la nombrosa comunitat de pintors vedutistes, tant del seu temps com anteriors. Des d’allà va emprendre viatges d’estudi a Espanya, França i Holanda. A Espanya va estudiar a la famosa Academia de Bellas Artes de San Fernando entre els anys 1822 i 1823, on va coincidir i col·laborar amb el pintor Mariano Alcaide. El 1822 va exhibir diverses obres realitzades a Madrid, ciutat que va plasmar tant en pintures com en litografies. Va romandre a Espanya fins el 1827, any que probablement va viatjar a França, on va exposar al Saló de París. El 1832 va tornar a Milà on va realitzar diverses vistes de la ciutat les quals van rivalitzar amb les del seu col·lega Giovanni Migliara. Els darrers anys va viatjar a Roma i Nàpols on també va realitzar incomptables obres de gran valor artístic i històric pel grau de detall i la precisió del seu dibuix. El seu germà Carlo Canella va ser també pintor. Giuseppe va morir a Florència el setembre de 1847.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Giuseppe Canella (1788-1847) - Altres: Giuseppe Canella (1788-1847)

---

Parlem de Música...

Polibio Fumagalli (Inzago, 26 d’octubre de 1830 - Milano, 21 de juny de 1900) va ser un organista, pianista i compositor italià, germà de Disma Fumagalli. Va estudiar orgue, piano i composició al Conservatori de Milà on el 1873 va ser nomenat professor d’orgue, càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. També va ser mestre de capella a l’església de San Celso de Milà. Va treballar durant molts anys com a professor de piano. Com a compositor va escriure nombrosa obra per a orgue així com diversitat de música de cambra, incloent el Trio de bravoure op.281. La seva col·lecció més coneguda va ser Ascetica musicale, amb 15 peces d’orgue del seu opus 235. Va morir a Milà el juny de 1900.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Polibio Fumagalli (1830-1900) - Altres: Polibio Fumagalli (1830-1900)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

For some time now, the recording scene in and out of Italy has focused on the rediscovery of the most outstanding Italian organ works composed between the 19th and the 20th centuries, now performed with philological rigor on historical instruments. This renewed interest explains the choice to dedicate a monographic recording to Polibio Fumagalli (1830-1900), a prominent figure of the second half of the 19th century, and a link between the old and the new concept of organ construction and composition in Italy. An organ teacher at the Conservatory of Milan (among his students was Marco Enrico Bossi), Fumagalli composed numerous excellent organ works, and succeeded in moving from the Italian opera style to the neoclassical, symphonic tendencies of the German and French styles. In order to highlight this shift, organist Giovanni Feltrin offers a chronological promenade through Fumagalli’s entire production - from his early “Six original Marches” to the “Sonata in E minor” opus 290 (composed in 1892), utilizing two different organs: an 1858 Serassi and a 1932 Farinati.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Giovanni Feltrin (organ)
PRESTOCLASSICAL: Fumagalli - Opere per Organo

IMSLP: Polibio Fumagalli (1830-1900)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Fumagalli - Opere per Organo



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!