Obra de Johannes Vermeer, pintor holandès del segle XVII
Baldassare Galuppi (1706-1785) compositor i clavecinista italià nascut a Burano. Retrobem-nos, novament, amb una de les personalitats més refinades, elegants i simpàtiques de la Itàlia de principis i mitjans del segle XVIII. I una bona dosi de simpatia i d'alegria ens serà necessària els propers dies, sens dubte. Amb "Il Buranello" ho aconseguirem. I dic retrobem-nos perquè de Galuppi ja n'he parlat un parell de vegades en relació amb la intrínseca bellesa de la música sacra escrita durant els anys de joventut del brillant compositor italià. I com bé dèiem en el seu moment Galuppi, afortunat, va tenir l'honor i la deferència de viure i de gaudir d'un dels entorns més privilegiats del seu temps conjuntament i al servei de Caterina la Gran de Rússia. Adoptat artísticament per ella, una dona apassionada per l'art i per la música, va tenir la sort d'emancipar-se de les necessitats bàsiques per a dedicar-se, de ple, a la composició musical, principalment, en el gènere operístic pel qual va compondre més d'un centenar d'òperes de tots els estils i ambients. No obstant, l'enorme llibertat a l'hora de crear, imaginar i compondre música el van fer partícip d'altres gèneres més instrumentals, com el concertant o el solista amb el seu instrument predilecte, el clavicèmbal. En aquest sentit haurem de situar les extraordinàries obres d'avui. Sonates per a clavecí escrites en honor a un noble desconegut rus de visita circumstancial a Venècia, ciutat on Galuppi es retiraria els últims anys de la seva apassionant existència.
Seria en aquest període i entorn de l'any 1781 que signaria i editaria les sonates d'avui sota l'etiqueta "Passatempo al Cembalo" pensades per al divertiment de l'intèrpret i no tant de l'oient. No obstant, inconscientment o no, Galuppi va compondre tota una sèrie de partitures solistes amb l'absoluta llibertat que l'edat i la feina feta l'hi atorgaven. Sonates que generalment es presenten en dos moviments, un de caràcter introductori, lento o andantino i un de desenvolupament, de discurs ràpid i virtuós. Avui tres d'elles, una sonata en Fa major, una sonata en La major i una sonata en Mi major. Obres de gran bellesa d'un dels instruments més elegants de la història de la música. Sens dubte, un bon elixir l'endemà de l'espectacle psicòpata i dement d'un parlament d'un país dit democràtic aplaudint i victorejant, talment com si d'un circ es tractés, mesures de condemna i de perversió contra una ciutadania atònita i estupefacte al lamentable, penós i miserable espectacle circense. La realitat, com reiteradament s'entossudeix a demostrar-nos, és inimaginable i tot i que sovint el fons dels esdeveniments és la carn del fet en sí, a vegades les formes són el reflex de la indecència generalitzada en la qual vivim. El teatre que tant bé hauria pogut representar Galuppi en alguna de les hilarants, jocoses i satíriques òperes bufes s'ha convertit en una realitat nefasta en un país dit Espanya... que la música ens empari!
A la interpretació, impressionant, la clavecinista Annalisa Martella.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina