Flautista en unes ruïnes clàssiques, obra d'Albert Tschautsch, pintor alemany contemporani de B. Molique
Bernhard Molique (1802-1869) compositor i violinista alemany nascut a Nuremberg. Viatgem alegrement a terres germàniques per a retrobar-nos amb un bell conegut nostre, el violinista Molique de qui n'havia parlat en relació amb dues de les seves obres principals, el seu concertino per oboè i un deliciós quartet de corda opus 18. En aquell dia, no obstant, desconeixia l'existència d'una altra obra que de forma recent he descobert en la foscor de l'immens univers musical. Amagada entre pàgines i pàgines de les més variades partitures m'he trobat, inesperadament, amb una de les poquíssimes gravacions existents d'una de les seves composicions concertants per a flauta. I com deia en el seu dia, el cert és que biogràficament es coneixen molt pocs detalls de la vida d'aquest escorredís autor. Potser el seu caràcter més autodidacta que acadèmic, tot i l'estil definit d'unes obres d'estètica i de llenguatge semblant al del seu bon amic alemany Ludwig Spohr, van afavorir la seva absència pública en un context musical dominat per Schumann, Mendelssohn o per un jove Franz Lizt. Paradoxalment, una de les seves partitures més considerades i apreciades al seu temps en la forma de concert de violoncel no ha estat, encara, editat i recuperat de nou. Tant de bo alguna ànima solidària pensi en nosaltres, els insaciables oients, i l'editi com "déu mana". Nosaltres i per tal de contribuir mínimament a la possibilitat que així sigui promocionarem, amb la més bona de les voluntats, la seva opus. Un repertori, per altra banda, prou extens com per parlar-ne varies vegades ja que hi trobarem, a banda de tota una sèrie de quartets de corda recuperats i editats pel segell CPO, gran quantitat de música concertant, música de cambra, un oratori i, fins i tot, una missa. D'entrada, i com dèiem, una preciosa obra concertant on el protagonisme el té la flauta romàntica. El seu concert per a flauta i orquestra opus 69 escrit en primera versió l'any 1824. Una obra depurada en tots els sentits i on la flauta parteix d'un aparent classicisme introductori per afrontar una delicada transició romàntica que donarà al conjunt un cromatisme de paisatges canviants amb un resultat global esplèndid. Una obra clarament de transició clàssico romàntica que demostra, una vegada més, la ingent quantitat de música pendent de ser redescoberta de nou. I curiosament, mentre escric aquestes línies, acabo de trobar un nou tresor de la mà del compositor Johann Ludwig Böhner... si es que això de la música és un no parar. Properament en parlaré ja que, sens dubte, és un nou tresor amagat en aquesta constel·lació on les estrelles hi brillen amb tanta força i amb tanta intensitat que un es planteja, a contracor, la possibilitat real de no tenir prou vida per arribar a explorar-les totes, no obstant, ho intentarem!
A la interpretació John Wion, un dels més grans flautistes dels últims temps.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pau, quan puguis pots renovar el link? Moltes gràcies!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina