dissabte, 28 de juliol del 2012

HARTMANN, Emil (1836-1898) - Cello Concerto Op.26 (1879)

Constantin Hansen - Group of Danish Artists in Rome 1837
Obra de Constantin Hansen, pintor danès contemporani d'Emil Hartmann




Emil Hartmann (1836-1898) compositor danès nascut a Copenhagen. Dinamarca tot i ser un petit país, si no tenim en compte Grenlàndia, va viure una peculiar eclosió artística coincidint en el temps amb el romanticisme del segle XIX. Una manifestació cultural exterioritzada pels seus pintors però també pels seus músics i sobretot caracteritzada en la "família" Hartmann relacionada amb el també compositor Niels Gade de qui, també, n'hauré de parlar bonament pugui. I del cognom Hartmann ja n'havia parlat en relació amb el pare de l'autor d'avui, Johan Peter Emilius Hartmann i de qui en descobríem una de les dues simfonies que va escriure. Doncs de tal pare, tal fill. Una dita prou clarivident del que fou Emil. Com no podia ser d'altra forma, la figura paterna fou determinant en l'aprenentatge del seu fill. I no només el seu pare sinó també el seu cunyat Niels Gade l'ajudaria en la composició i la interpretació. Hereu d'una família de musics, amb ell s'extingiria la estirp familiar associada al cognom Hartmann. Abans del seu trist final, va deixar tota una sèrie d'obres menors, majors i de caràcter instrumental i líric. Algunes òperes, ballets i diversos concerts. Entre ells els que escoltarem en el dia d'avui. D'entrada, un concert de violoncel en Re menor opus 26 escrit l'any 1879 en honor al violoncel·lista alemany Friedrich Grützmacher. Una preciosa obra d'arrels nòrdiques que, paradoxalment, va ser molt ben rebuda en terres germàniques. Tres moviments no molt llargs dibuixen un concert elegant i que fa honor al violoncel, sens dubte. L'acompanyarà un preciós concert de piano en Fa menor opus 47 escrit l'any 1890 i en honor al pianista Julius Röntgen tot i que si l'escoltem detalladament és probable que ens recordi al també alemany Robert Schumann a qui sembla fer-li una elegant i subtil dedicatòria. Tot plegat d'un autor que va morir el mateix any de naixement de la meva estimada besàvia, qui ho diria. La música ens serveix per a enllaçar el temps, l'espai i els sentiments. I en aquest cas, tot i el temps que ella ja no hi és, l'hi dedico la preciosa música del dia d'avui ja que en el baül dels bons records hi romandrà sempre!

A la interpretació Stanimir Todorov al violoncel, Per Salo al piano i la Helsingborg Symphony Orchestra sota la direcció d'Hannu Lintu.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

4 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)