Obra de Ludolf Bakhuizen, pintor alemany del segle XVII
Johann Wilhelm Wilms (1772-1847) compositor, flautista i pianista alemany nascut a Witzhelden. Wilms, tot i ser alemany, és un dels fills predilectes dels Països Baixos on va viure i va desenvolupar la major part de la seva carrera artística. I no satisfet amb això, ell va ser el pare i l'escriptor de l'himne d'Holanda que s'escoltaria entre els anys 1815 a 1932. Abans de tot plegat i en una petita geografia verda, tranquil·la i de vida afable naixeria un jove talentós que no content amb l'aprenentatge pianístic amb el seu pare i el seu germà, agafaria la flauta i per ell mateix n'aprendria el seu art. Comprensible entendre la diversitat de registres concertants del seu repertori on hi destaquen, a banda de set simfonies, abundància de concerts de flauta i sonates per aquest instrument així com per a piano i per a diversos instruments. Curiosament no tractaria, en vida compositiva, el gènere líric, ni operístic, ni sacre i ni tan sols secular. Com deia, tot i néixer en una Alemanya en poder de Frederic II el Gran, virtuós flautista i compositor també cal dir-ho, la seva vida la desenvoluparia quasi en exclusiva a Amsterdam. A la ciutat dels canals, instal·lat des de l'any 1791, seria ell dels primers en estrenar els concerts de piano de Mozart i de Beethoven tot actuant com a solista amb el piano. Bona fama adquiriria en la seva definitiva estada a terres holandeses ja que, tot i el seu passat germànic, seria l'encarregat de compondre l'himne holandès del seu temps. Adoptat de ple dret es guanyaria el càrrec d'organista d'una de les principals esglésies de la ciutat holandesa, ocupant-lo durant els últims 23 anys de vida.
Doncs bé, i tenint en compte que la totalitat de la seva producció és instrumental, recuperaré un parell d'obres ben diferenciades entre elles. La primera, espectacular terminològicament parlant, una sonata Si bemoll major per a dos pianos opus 41 escrita el 1815. De tres moviments, virtuosisme en estat pur en un llenguatge clàssic. Antesala de la simfonia en Mi bemoll major opus 14 escrita l'any 1809 i amb la vista, l'oïda i els sentits posats en les simfonies londinenques de Joseph Haydn i fins i tot amb subtils reminiscències de la simfonia número 39 de Wolgang Amadeus Mozart. Sigui com sigui, una partitura contundent, emotiva i d'un classicisme molt depurat. Una bona forma d'iniciar el cap de setmana amb la música d'un alemany erràtic que per circumstàncies de la vida va haver d'emigrar al país veí. Sort que ho va fer ja que Holanda, tradicionalment, ha estat i és un dels països més tolerants i oberts de l'Europa moderna. Amb Wilms ho va ser i no només el van rebre amablement sinó que l'hi van obrir les portes de la dimensió que tot compositor desitja, el de la llibertat artística. Tanquem els ulls i viatgem amb una de les seves simfonies amb l'esperança que, momentàniament, ens traslladi oniricament a un món on les notes siguin les protagonistes d'una dansa sinuosa i infinita!
La sonata a quatre mans en un piano interpretada per Hans Peter i Volker Stenzl en aquesta primera gravació mundial recuperada pel segell CARUS.
La simfonia interpretada per la Kölner Akademie i la batuta de Michael Alexander Willens.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Johann Wilhelm Wilms (March 30, 1772 (baptized) – July 19, 1847)
AMAZON: Wilms, J.W.: Sonatas for Piano 4 Hands - Opp. 31, 41
AMAZON: Wilms, J.W.: Piano Concerto, Op. 12 / Symphony, Op. 14 / Flute Concerto, Op. 24
SPOTIFY: Johann Wilhelm Wilms – Wilms, J.W.: Sonatas for Piano 4 Hands - Opp. 31, 41
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
AMAZON: Wilms, J.W.: Sonatas for Piano 4 Hands - Opp. 31, 41
AMAZON: Wilms, J.W.: Piano Concerto, Op. 12 / Symphony, Op. 14 / Flute Concerto, Op. 24
CPDL: No disponible
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina