dissabte, 14 de desembre del 2013

ALKAN, Charles Valentin (1813-1888) - Organ & Piano music

Pierre Puvis de Chavannes - Hope (c.1872)
Obra de Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898), pintor francès (1)


- Recordatori de Charles Valentin Alkan  -
En el marc de la celebració del seu 200è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Pierre Cécile Puvis de Chavannes (Lió, 14 de desembre de 1824 - París, 24 d'octubre de 1898) va ser un pintor simbolista francès. Després d'estudiar a l'École polytechnique, va passar una temporada a Itàlia. Va decidir consagrar-se a la pintura estudiant l'obra de Eugène Delacroix i de Thomas Couture. Va exposar al Saló de 1850, però va tenir problemes per a tornar-ho a fer. El 1854 i el 1855, Puvis de Chavannes va realitzar frescos i pintures murals a Amiens i al Panteó de París. Les seves obres, entre les quals es troben nombroses pintures murals, són pròpies del simbolisme pictòric. A Montmartre, va tenir una relació amb una de les seves models, Suzanne Valadon, que es convertiria més tard en una de les artistes més importants de la seva època. El 1890, va ser un dels fundadors de la Société Nationale des Beaux-Arts de la qual més tard seria president, i que més tard posaria el seu noms a uns premis, primer al Musée d'art moderne du Trocadero i després al Grand Palais dels Camps Elisis. La seva tècnica preferida fou l'oli sobre llenç, però amb una característica que el feia molt especial, que era la de simular el fresc. Organitzava les obres sobre teles de gran mida que després encolava a les parets. Els seus temes estan inspirats en mitologia, història i literatura. Les referències clàssiques en la seva forma de treballar estan inspirades en els artistes que va conèixer durant el seu viatge a Itàlia. Es dedicà a simplificar el dibuix i en l'aplicació del color, treballa a base de grans superfícies d'un mateixa tonalitat, que es poden considerar l'anticipament de Paul Gauguin. Les seves obres presenten una atmosfera de calma, repòs. Semblen visions que van més enllà del temps i de l'espai.

Font: En català: Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898) - En castellano: Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898) - In english: Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898) - Altres: Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898)


Parlem de Música...

Charles-Valentin Alkan (París, 30 de novembre de 1813 - París, 29 de març de 1888) fou un pianista i compositor francès. Es relaciona a la tradició de gran virtuositat de l'època romàntica, iniciada per Paganini al violí, i després al piano per Frédéric Chopin i Franz Liszt, entre altres autors. Nascut de pares jueus, al sí d'una germandat (cinc germans i una germana) de músics que van adoptar tots el nom d'Alkan, Charles-Valentin fou, des de ben petit, un nen prodigi. Al Conservatori de París, estudia harmonia, orgue i piano amb professors com Joseph Zimmermann. Obté el primer premi amb el piano el 1824, en harmonia el 1827 i en orgue el 1834. Als 17 anys era ja un virtuós reputat, rivalitzant amb Franz Liszt o Sigismund Thalberg. Amb el sobrenom de "el Berlioz del piano", etiqueta posada per Hans von Bülow, va participar relativament poc en la vida pública: des de l'edat de 20 anys, es retira d'escena, manifestant una forta misantropia, i es dedica a la composició. Per guanyar-se la vida, dóna lliçons de piano i composició. Entre els seus alumnes hi trobarem a Stockhausen i esdevé un pedagog reputat. Poques són les seves aparicions públiques. D'aquestes, destaquen els concerts que anualment interpretava a la Sala Erard de París. El 1844, Charles-Valentin Alkan reprèn els concerts. Espera succeir a Joseph Zimmermann al Conservatori de París, però és Marmontel el que obté el lloc. Deixa de nou la vida pública després de 1848 i hi torna el 1855 amb la publicació dels seus Dotze estudis en tots els tons menors, op. 39. Mor als 74 anys, segons la llegenda aixafat per la seva biblioteca mentre agafava el Talmud. Les seves composicions han estat molt de temps desconegudes i ho continuen sent tot i tenir, el seu nom, una llarga llista d'edicions discogràfiques. Les seves composicions són extremadament originals i personals i d'una extrema dificultat d'execució. En sintonia amb el pianista Frédéric Chopin, Alkan va escriure música quasi exclusivament per a piano. Les seves obres més importants són la Grande Sonate pour piano «Les Quatre Âges de la vie», op. 33, i els seus Estudis, comparables en dificultat i en complexitat als Estudis d'execució transcendents de Liszt.


Parlem amb veu pròpia...

Aquest 2013, monopolitzat musicalment pel binomi operístic de Verdi i Wagner, també celebrem el bicentenari de naixement d'un dels més grans pianistes francesos romàntics. Ara bé, i de forma paral·lela a la seva existència, el seu nom ha romàs absent en el nostre ecosistema diari. Potser el mateix Alkan, que patia de misantropia, hagués desitjat aquest anonimat. Tanmateix, per principis i per decència, nosaltres el recordarem ja que, amb independència de la seva fòbia social, musicalment va ser un virtuós amb el piano i en conseqüència així ho va demostrar, també, en les seves partitures. Biogràficament, la figura d'Alkan va viure, en part per la seva introvertida personalitat, en una aureola de foscor, de llegenda i de secretisme. Aquesta ombrívola personalitat va fer que, sovint i injustament, se'l titllés de personatge mefistofèlic. D'una o altra forma, el caràcter d'Alkan va determinar, per bé i per mal, la seva obra, extraordinàriament original, profundament simbolista i només equiparable, en creativitat, a l'obra de Chopin i Lizt. De fet, el seu art era una extensió espiritual de la seva forma de ser, estar i sentir el món i la realitat que l'envoltava. El ressò sinistre, el desafiament extrem i l'inclassificable estil són alguns dels elements que defineixen, en general, el repertori d'un Alkan que, com dèiem, va tenir en el piano el seu company absolutament inseparable. El seu renaixement artístic va començar durant la dècada de 1960 i en gran mesura, com corresponia històricament en el seu cas, es va posar la mirada i la recerca en la seva obra pianística. Havia de ser així tot i que, talment com descobrirem avui, també va tenir temps per a l'experimentació amb l'orgue. Aquest instrument, que va viure una segona edat d'or a França durant el romanticisme, va tenir fidels devots molts dels quals ja hem vist i recuperat en aquest espai.

Alkan, tot i que en menor mesura, en fou un d'ells. Tot i que aquesta afirmació és mitjanament certa ja que no va centrar-se en l'orgue pròpiament sinó en una extensió artificial de la seva arquitectura solemne, el pedalier o pedal. La reputació d'Alkan com a pianista és llegendària, la seva escriptura per a aquest instrument és transcendent, poètica i marcadament expressionista. Tot i aquest talent, precoç en el seu cas, Alkan no va tenir cura de la seva obra i no es va preocupar de preservar-la ni de difondre-la. Per sort, actualment la major part del seu repertori està editat. Avui, en nom seu, recuperarem dues d'aquestes edicions monogràfiques, una d'orgue i l'altra de piano. D'entrada, el seu Impromptu sur le Choral de Luther "Un fort rempart est notre Dieu" opus 69. De 1866, és una partitura d'orgue religiosa. De gran exigència interpretativa, és un impromptu poderós, gairebé profà, amb una obertura tranquil·la que ràpidament deriva en una complexitat sorprenent, imponent, energètica i d'elevada intensitat. Preludi de la Fantasia en La bemoll major de la seva sèrie 3 Grandes etudes opus 76. De 1838, és un estudi pensat per a interpretar-se, exclusivament, amb la mà esquerra. Trèmolos, llargues seqüències denses d'acords i grans salts, són alguns dels trets d'aquesta exigent partitura. Alkan va ser una singularitat misteriosa en tots els sentits. Ell va ser una personalitat romàntica en la seva forma d'entendre el món, amb el seu perfil fosc, hermètic i el seu reflex en un art únic, propi i profundament simbòlic. Tot i celebrar un aniversari important, si bé al nostre país la seva presència és inexistent, el cert és que, molt probablement, Alkan preferiria la comoditat del no-lloc, aquell espai on la seva ànima turmentada pogués viure en l'anonimat, còmodament i en harmonia amb la seva peculiar forma d'entendre la realitat. Per tant, nosaltres celebrarem la seva música i desitjarem no pertorbar el seu esperit el qual, esperem, descansi, per sempre més, en pau!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Kevin Bowyer (orgue)
INTÈRPRETS: Albert Frantz (piano)
RECICLASSICAT: ALKAN, Charles Valentin (1813-1888)
AMAZON: Alkan: Organ Music
AMAZON: ALKAN, C.-V.: Grande sonate / 3 Grandes etudes
CPDL: No disponible


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)