Obra de Johannes Vermeer (1632-1675), pintor holandès (1)
- Recordatori de Jan Antonín Kozeluh -
En el dia de la celebració del seu 275è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps. Després de sis anys d'aprenent, part d'ells a les ordres del pintor holandès Carel Fabritius, va ser admès el 1653 a la confraria de Sant Lluc com a mestre pintor. Va ser un dels seus membres més importants i va servir en el seu consell de govern. Es va guanyar la vida modestament com a marxant més que com a pintor. Només es conserven 35 llenços de Vermeer. Aquest petit nombre sembla ser fruit del metòdic i deliberat estil de treball de Vermeer, de la seva curta vida i de la desaparició de moltes de les seves obres durant un període de foscor després de la seva mort a Delft, el 15 de desembre de 1675. Amb algunes excepcions, que inclouen paisatges, escenes quotidianes i alguns retrats, la producció de Vermeer va consistir en interiors domèstics plens de llum en què una o dues figures estan llegint, escrivint, tocant un instrument musical o realitzant alguna tasca domèstica. Aquestes obres d'observació i execució precisa de la vida holandesa del segle XVII es caracteritzen per un sentit geomètric de l'ordre. Vermeer va ser una mestre de la composició i de la representació en l'espai. Vermeer va ser oblidat després de la seva mort i no se'l va redescobrir fins ben entrat el segle XIX. A partir de llavors, la seva reputació ha crescut de manera constant. Avui se'l considera un dels més grans pintors holandesos. Jove adormida a la taula (c.1656, Museu Metropolità d'Art, Nova York) exemplifica el seu maneig de les tonalitats i la perspectiva sobre el fons, cap al pla mitjà i més enllà en la distància. En Donzella abocant llet (1660, Rijksmuseum, Amsterdam), Dona amb gerra d'aigua (1663, Museu Metropolità d'Art), Vista de Delft (c.1661, Mauritshuis, l'Haia) i altres obres, es visualitzen els efectes de la llum amb una subtilesa, delicadesa i puresa de color que són virtualment úniques. Entre les seves obres també destaquen Soldat i dona rient (1657, Frick Collection, Nova York) i Jove amb barret vermell (1667, National Gallery of Art, Washington).
Font: En català: Johannes Vermeer (1632-1675) - En castellano: Johannes Vermeer (1632-1675) - In english: Johannes Vermeer (1632-1675) - Altres: Johannes Vermeer (1632-1675)
Parlem de Música...
Jan Antonín Koželuh (Velvary, 14 de desembre de 1738 - 3 de febrer de 1814) va ser un reconegut organista i compositor bohemi. Alumne de Josef Seger, va estudiar a Viena. Tot i saber-ne poc de la seva vida, va ser mestre de capella a la Catedral de Sant Vito (de Praga) durant trenta anys. El seu treball, tot i ser principalment religiós, també va incloure concerts, obra de cambra i, fins i tot, alguna òpera. Va ser un dels més compositors txecs més respectats de l'època i, com dèiem, va arribar a compondre alguna òpera seriosa italiana: Allesandro nell 'Indie es va publicar el 1769 i Demofoonte el 1772. També va ser l'organista oficial del Monestir de Strahov, a Praga, durant quaranta anys. Com a curiositat, hem de destacar que va ser el mestre d'instrumentació i composició del seu cosí, i compositor internacional, Leopold Kozeluch.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814) - Altres: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814)
Parlem amb veu pròpia...
- Maximilian Stadler (1748-1833),
- Joseph Leopold Edler von Eybler (1765-1846),
- Franz Bühler (1760-1823),
- Georg Valentin Röder (1780-1848),
- Johann Baptist Schiedermayr (1778-1840),
- Johann Caspar Aiblinger (1779-1867),
- Josef Ohnewald (1781-1856),
- Andreas Heichlinger (1746-1809),
- Sixt Bachmann (1754-1825),
- Ernest Weinrauch (1730-1793)
- Amando Ivancic (1727-1790)
Aquests autors clàssics, entre centenars d'altres, van deixar manuscrits amb gran quantitat de misses. La majoria d'elles, tot i romandre ben conservades, segueixen acumulant pols a l'espera d'un esperit solidari que les recuperi. Tot i l'oblit, tant devastador en molts casos, farem l'esforç per tal que, com a mínim, els seus noms no prescriguin ja que són tants i tants els autors del classicisme que van escriure misses que molt probablement superarien, de llarg, el miler de partitures. El d'avui, Kozeluh, és un d'ells i en nom d'aquesta breu, preciosa i solemne missa pastoral, demanarem un desig, el de poder gaudir, en un futur, de més autors del classicisme, un dels períodes més daurats de la història de la música!
Informació addicional...
AMAZON: Die schönsten Messen und Requien
IMSLP: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina