dimarts, 17 de desembre del 2013

MERCADANTE, Giuseppe Saverio Raffaele (1795-1870) - Flute Quartet & Clarinet Concerto

Auguste Renoir - Julie Manet (c. 1887)
Obra de Pierre-Auguste Renoir (1841-1919), pintor francès (1)


- Recordatori de Giuseppe Saverio Mercadante -
En el dia de la commemoració del seu 143è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 25 de febrer de 1841 - Cagnes, 3 de desembre de 1919), és un dels més cèlebres pintors francesos. No és fàcil classificar-lo, va pertànyer a l'escola impressionista, però es va separar d'ella ràpidament pel seu interès per la pintura de cossos femenins sobre els paisatges, el pintor Rafael va tenir una gran influència en ell. Famós per les seves pintures resplendents i íntimes, en particular les que representen nus femenins, se'l considera un dels més grans artistes independents de la seva època. És famós per l'harmonia de les seves línies, la brillantor del seu color i l'encant íntim dels seus molt variats temes pictòrics. A diferència d'altres impressionistes, es va interessar més per la representació de la figura humana individual o en retrats de grup que dels paisatges, a més, tampoc va subordinar la composició i plasticitat de la forma als intents d'interpretació dels efectes lumínics. Renoir va néixer a Llemotges, el 25 de febrer de 1841. De nen va treballar com a decorador en una fàbrica de porcellanes de París, als 17 anys copiava pintures sobre ventalls, pantalles de làmpades i persianes. Després del seu ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts el 1862, Renoir es va matricular a l'acadèmia del pintor suís Charles Gabriel Gleyre, on va conèixer a Frideric Bazille, Claude Monet i Alfred Sisley. La seva obra més primerenca va estar influenciada per dos pintors francesos, Monet en el seu tractament de la llum, i el pintor romàntic Eugène Delacroix en el seu tractament del color. 

El 1864 va exhibir per primera vegada la seva obra a París, però no va obtenir cert reconeixement fins el 1874, en la primera exposició de pintors de la nova escola impressionista. El ball del Moulin de la Galette (1876, Museu d'Orsay, París) és una de les obres més famoses de l'impressionisme, una escena d'un cafè, a l'aire lliure, en la qual queda palès el domini de Renoir en el tractament de les figures i en la representació de la llum. Altres exemples extraordinaris del seu talent com a retratista són, Madame Fuster i els seus nens (1878, Museu Metropolità de Nova York) i Jeanne Samary (1879, Museu del Louvre de París). Renoir va consolidar la seva reputació amb l'exposició individual celebrada a la galeria Durand - Ruel de París el 1883. Entre els anys 1884 i 1887 va realitzar unes sèries d'estudis de grup de figures nues conegudes com Les grans banyistes (Museu d'Art de Filadèlfia). Aquestes obres revelen la seva extraordinària habilitat per mostrar el brillant i nacrat color i textura de la pell i per comunicar un sentiment líric unit a la plasticitat del tema. La seva representació de la gràcia femenina no ha estat superada en la història de la pintura moderna. Molts dels seus últims quadres tracten també el mateix tema però en un estil cada vegada més accentuat rítmicament. Durant els últims 20 anys de la seva vida va patir d'artritis. Encara que li era impossible moure les mans lliurement, va continuar treballant amb un pinzell lligat al braç. Renoir va morir el 3 de desembre de 1919 a Cagnes, una vila al sud de França.




Parlem de Música...

Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (16 de setembre de 1795 - 17 de desembre de 1870) fou un compositor italià, especialment d'òpera. Nascut a Altamura, prop de Bari, Mercadante va estudiar música a Nàpols i ja des d'un principi va mostrar interès en la composició instrumental. L'encoratjament de Rossini el portà a compondre per a l'òpera, on aconseguiria un èxit considerable amb el seu setè treball, Elisa e Claudio, el 1821. Va treballar un temps a Viena, a Madrid, a Cadis i a Lisboa, tornant a Itàlia el 1831. Va ser convidat per Rossini a París el 1836, on va escriure I Briganti. Entretant, tenia l'oportunitat de sentir òperes de Meyerbeer i Halévy que li transmeteren una forta influència, especialment La juive de Havély. Després del seu retorn a Itàlia el 1837, va compondre alguns dels seus treballs més importants, incloent-hi Il giuramento que es va estrenar a La Scala aquell mateix any. Temporalment en el primer pla de compositors actius a Itàlia, aviat va ser sobrepassat per Giovanni Pacini amb Saffo i Giuseppe Verdi amb unes quantes òperes, especialment Ernani. Algunes de les seves obres posteriors, especialment Orazi e Curiazi, també van obtenir prou èxit. El 1840 fou nomenat director del conservatori de Nàpols, on va tenir bons deixebles, entre ells el que després també serien compositors d'òperes, en Constantino Parravano, Giovanni Valente, Gaetano Braga, Paolo Serrao i el també cantant Tosti. La seva òpera Il bravo va ser la tercera que es va estrenar al Liceu de Barcelona el 1847. La seva vista començava a fallar a partir dels seixanta anys, i des de 1863 era gairebé totalment cec. En les dècades posteriors a la seva mort, la seva producció s'oblidà en gran part, però s'ha reactivat ocasionalment i s'ha enregistrat des de la segona meitat del segle XX, encara que no ha aconseguit la popularitat actual dels seus contemporanis una mica més joves Donizetti i Bellini. Si bé a Mercadante se'l coneix principalment per la seva obra teatral, el cert és que també va escriure gran quantitat de música instrumental, des de concerts, obra de cambra i alguna simfonia. Alhora, també va escriure música religiosa, entre ella, diverses misses, himnes i motets. Va morir a Nàpols el desembre de 1870.



Parlem amb veu pròpia...

Si bé aquest espai ja compta, qui ho diria, amb més de dos anys de vida i amb centenars de compositors, el cert és que un mateix sempre pot tenir sorpreses inesperades com, per exemple, la d'avui en el sentit que ni jo mateix puc donar crèdit a què aquesta sigui la primera entrada relativa a Mercadante, un autor que he escoltat i gaudit en múltiples ocasions gràcies a la seva música instrumental. Avui, en record del seu aniversari de decés, intentarem fer justícia, amb la veu dels seus instruments, al seu nom. Mercadante, conegut per algunes de les seves òperes de presència irregular en el repertori actual, també va explorar considerablement l'univers instrumental. I sovint sota inspiració netament clàssica i, especialment, amb la mirada posada en Mozart. Perquè en els nostres exemples musicals, on d'entrada escoltarem el Concert de clarinet i orquestra opus 101, hi ressonarà la filosofia clàssica vienesa. De dos moviments, un allegro maestoso inicial i un preciós andante con variazioni, el cert és que el conjunt de l'obra és de perfil humorístic, desenfadat i jocós. A la manera, així mateix, del Quartet en Do major per a flauta i cordes. De tres moviments, és també una partitura especular del classicisme en cada un d'aquests moviments. Divertida, la flauta aporta la característica tonalitat dansaire alegre i festiva. De Mercadante, de ben segur, n'hauré de seguir parlant ja que, tot i estar ben amagades, existeixen un parell d'edicions d'algunes de les seves misses, per tant, un dia o altre les recuperaré. Mentrestant, fruïm de la seva música instrumental situada, en essència, en paral·lel i en sintonia amb la seva òpera. En un dia en què, curiosament, també es celebra l'aniversari de naixement de l'internacional italià Domenico Cimarosa. Caramboles i extravagàncies d'un univers fascinant, el real i el musical, que, en qualsevol cas, no ens deixen altra opció que celebrar-ho amb música... per favore!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: The master players; Karl Leister (clarinet); Richard Schumacher
INTÈRPRETS: Andras Adorjan (flute); Munich String Trio 
AMAZON: Mercadante Concertos Flauto/Clarinetto/Corno
PRESTOCLASSICAL: MERCADANTE, S.: Flute Quartets in A minor / C major / E minor / A major
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. This one's got a problem:

    An error occurred during a connection to a-8.1fichier.com. SSL received a record that exceeded the maximum permissible length. (Error code: ssl_error_rx_record_too_long)

    To this day I still don't know what that means. Can you fix it? As by putting it on ZP?

    ResponElimina