dijous, 19 de desembre del 2013

CLERAMBAULT, Louis-Nicolas (1676-1749) - Harpsichord & Organ Works

Nicolas de Largillière - Portrait of a Man (c.1714)
Obra de Nicolas de Largillière (1656-1746), pintor francès (1)


- Recordatori de Louis-Nicolas Clerambault -
En el dia de la celebració del seu 337è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Nicolas de Largillierre (París, 10 d'octubre de 1656 - 20 de març de 1746) va ser un pintor francès del barroc. Nascut a París, Largillière era fill d'un venedor barretaire. Passa la seva infantesa a Anvers on la seva família s'havia traslladat quan tenia tres anys. Va se allà que comença el seu aprenentatge de pintor al taller d'Antoine Goubeau a partir de 1668. Va rebre el títol de mestre pel gremi de Sant Lluc de la ciutat el 1674. Efectua llavors un viatge a Anglaterra de 1675 a 1679 on va ser observat pel rei Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia. Hi tornarà el 1685, a temps de realitzar un retrat del seu successor, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia. Torna a França, i esdevé a partir de 1689 un dels pintors més sol·licitats, alternant els encàrrecs oficials per a exvots o al·legories amb els retrats de la noblesa i de l'alta burgesia. Es va casar el 1699 amb Marguerite-Élisabeth Forest i tingueren dues noies i un noi. El seu talent li permet grimpar els esglaons de la jerarquia de l'Acadèmia reial de pintura i d'escultura, on és admès el 30 de març 1686. Passarà de membre al lloc de director el 1736. En dimitirà el 1743 i morirà a París a l'edat de 90 anys. Largillière va ser un pintor de molt talent i es va especialitzar tant en natures mortes, com en quadres històrics, paisatges o retrats. El seu domini tècnic li permetia jugar amb els materials, els colors i les llums sense fer-ne un exercici fred. Els seus retrats guarden sempre una vida i una sensibilitat que fan d'ell un dels majors pintors del regnat de Lluís XIV i de la Regència. Oblidat davant la fama del seu rival i amic Jacint Rigau que era el pintor habitual de l'alta noblesa, Largillière mereix ser redescobert i obtenir la plaça que mereix en l'art francès.

Font: En català: Nicolas de Largillière (1656-1746) - En castellano: Nicolas de Largillière (1656-1746) - In english: Nicolas de Largillière (1656-1746) - Altres: Nicolas de Largillière (1656-1746)


Parlem de Música...

Louis-Nicolas Clérambault (Paris, 19 de desembre de 1676 - 26 d'octubre de 1749) va ser un organista i compositor francès. Va néixer i va morir a París i va ser el membre més destacat d'una família de músics parisencs que van prestar servei a la cort reial des del segle XV. El seu pare, Dominique Clérambault, va ser violinista de la cort i, probablement, va ser qui el va instruir en el violí i el clavecí, encara que va ser amb l'orgue amb l'instrument en què va destacar. Va ser deixeble de Moreau i de Raison, a qui va dedicar el seu Livre d'orgue (1710), i es va convertir en un dels més importants instrumentistes de la seva època. A partir del 1719, va ocupar a la capital francesa diversos llocs a Sant Suplici i en els Jacobins, així com a l'Escola Reial de S. Cyr de Versalles, llocs que van heretar dos dels seus fills. Va ser un compositor que es va centrar en la música per a teclat i en la música religiosa. Excepte algunes obres menors, la seva primera obra publicada va ser un llibre de peces per a clavecí (1704), en el qual, igual que les dues suites de peces per a orgue que apareixen el el Livre d'orgue, integra en el llenguatge francès elements italians. Aquests es fan més evidents en les sonates per a violí i les sonates per a tres instruments que va compondre el 1704, destinades als concerts que periòdicament oferia a casa seva.

Font: En català: No disponible - En castellano: Louis-Nicolas Clérambault (1676-1749) - In english: Louis-Nicolas Clérambault (1676-1749) - Altres: Louis-Nicolas Clérambault (1676-1749)


Parlem amb veu pròpia...

Parlar de Clérambault, tant de Louis-Nicolas com d'altres membres de la seva família, ens evoca inevitablement a la història del gran orgue de Saint-Sulpice, a París. St-Sulpice és la segona església de París en magnitud després de Notre Dame. Erigida al damunt dels fonaments d'una església romànica del segle IX, es va construir, en un estil gòtic, en el segle XIII. Ara bé, va patir una gran reforma en el segle XVII i finalitzada l'any 1745, sota direcció arquitectònica de Gilles-Marie Oppenord, un dels alumnes del gran arquitecte francès François Mansart. Doncs bé, en aquesta església, hi ha un dels orgues més importants, i imponents, d'Europa. Amb cinc teclats i un pedaler, és un orgue immens en tots el sentits, en proporcions físiques però també en complexitat tècnica. En aquest ambient, entre altres, va fer vida i carrera el Clerambault d'avui, el francès servidor de la cort reial, fidel representant de la característica i internacional escola francesa d'orgue i clavecí i de qui avui en celebrem aniversari. Per tant, ja que parlem d'orgue i clavecí, i en conseqüència, escoltarem dues suites, una per a cada un dels instruments i clarament emmarcades en la tradició musical francesa. La primera d'elles serà la Suite No.2 en Do menor per a clavicèmbal. Allemandes, gigues, sarabandes o el llenguatge musical típicament barroc de la França reial. Preludi, de la Suite du premier ton per a orgue. Diàlegs, fugues o trios defineixen aquesta suite d'orgue. En el repertori del francès hi abunda la música religiosa, amb motets, cantates i vespres. En un futur en parlarem, mentrestant, deixem-nos captivar pel so delicat del clavecí en contrast amb la contundència i versatilitat de registres de l'orgue!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Catherine Latzarus (clavecí); Olivier Vernet (orgue)
AMAZON: Clerambault - L'oeuvre Clavier
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)