ReciClassíCat: PAINE, John Knowles (1839-1906)

dijous, 12 de desembre del 2013

PAINE, John Knowles (1839-1906) - Symphony No.1, Op.23

Obra d'Edvard Munch (1863-1944), pintor noruec

Parlem de Pintura...

Edvard Munch (Løten, Noruega, 12 de desembre de 1863 - Ekely, prop d'Oslo, 23 de gener de 1944) va ser un pintor noruec on els seus quadres i obra gràfica, tristos i angoixants representacions basades en les seves obsessions i frustracions personals, van obrir el camí al desenvolupament de l'expressionisme. Nascut a Loeiten, Noruega, el 12 de desembre de 1863, Munch va començar a pintar a l'edat de 17 anys. Una beca estatal, concedida el 1885, li va permetre prosseguir els seus estudis a París durant un breu període de temps. Vint anys després, en aquesta ciutat i a Berlín, Munch va desenvolupar la major part de la seva producció artística. Després d'una primera influència de la pintura impressionista i postimpressionista, va derivar cap a un estil molt més personal, obsessivament aferrat a la representació d'imatges relacionades amb la malaltia i la mort. L'exposició dels seus quadres a Berlín l'any 1892 va impressionar de tal manera a les autoritats que van decidir tancar la mostra. Sense immutar-se per la contrarietat, Munch i els seus partidaris van treballar durant tota la dècada de 1890 en pro del desenvolupament de l'art expressionista alemany.

D'entre tota la seva obra, la més coneguda és potser El crit (1893, Museu Nacional d'Oslo). Aquesta, juntament amb l'angoixant Nen malalt (1881-1886, Museu Nacional d'Oslo), reflecteixen el trauma sofert per Munch en la seva infantesa en morir la seva mare i la seva germana víctimes de la tuberculosi. Pinta també tristes i malenconioses escenes, com El pont, amb figures lànguides, de trets i rostres indefinits. El reflex de les seves ansietats sexuals es pot veure en els seus múltiples retrats de dones, representades alternativament, com a fràgils i innocents víctimes o com a vampiresses devoradores de vida. El 1908 el seu estat d'ansietat va ser de tal magnitud que va haver de ser hospitalitzat. El 1909 va tornar a Noruega. La relativa tranquil·litat que va dominar la seva vida des del 1909 tindrà el seu reflex artístic en els murals de la Universitat d'Oslo (1910-1916) i en el vigorós i brillant colorit dels seus paisatges. Tot i que els últims quadres no són tan torturadors com els seus primers treballs, el seu últim autoretrat, Entre el rellotge i el llit (1940, Museu Munch d'Oslo), marca un retorn a la introspecció d'anys anteriors. Les nombroses xilografies, aiguaforts i litografies que Munch va realitzar al llarg de la seva carrera tenen avui dia una significativa consideració dins de l'art gràfic contemporani, una feina i un estil que pot definir-se com poderós, simple, directe i fort. Són molt pocs els quadres de Munch que es conserven fora de Noruega, entre ells figura Capvespre.

Font: En català: Edvard Munch (1863-1944) - En castellano: Edvard Munch (1863-1944) - In english: Edvard Munch (1863-1944) - Altres: Edvard Munch (1863-1944)

Parlem de Música...

John Knowles Paine (9 de gener de 1839 - 25 d'abril de 1906), va ser el primer compositor nascut als Estats Units en aconseguir, musicalment, una notorietat a gran escala gràcies, especialment, a la seva música orquestral. Membre del famós grup de compositors coneguts amb el nom dels Boston Six, Paine ser un dels primers organitzadors de concerts, de forma sistemàtica, als Estats Units. Fill d'un botiguer que venia música, paraigües i altres dispositius mecànics, ràpidament va demostrar la seva aptitud musical. Hermann Kotzschmar, la seva primera professora de procedència alemanya i amb qui va compondre el seu primer quartet de corda, va captar l'enorme potencial de Paine i el va invitar a viatjar a Alemanya. A Berlín hi va viure durant tres anys, ciutat on va rebre classes d'orgue (n'era un virtuós intèrpret) i de composició. Algunes de les seves primeres obres van tenir en l'orgue el seu protagonista i amb elles es va presentar en els seus primers recitals. En el seu retorn als EUA, es va convertir en membre de la facultat de la Universitat d'Harvard, càrrec que va mantenir durant molts anys. Va pertànyer al col·lectiu de compositors anomenat "Boston Six", al costat de George Chadwick, Horatio Parker, Arthur Foote, Edward MacDowell i Amy Beach. Una composició seva de 1889 va ser una de les primeres gravacions de so que es van fer amb el recentment inventat fonògraf. Entre les seves obres destaquen, les Simfonies No. 1, Op. 23 i No. 2, Op. 34 "A la primavera", l'Obertura As You Like It, Op. 28, el Poema simfònic "La Tempesta", el Oedipus Tyrannus, Op. 35 (per a cor i orquestra) i la òpera Azara la qual, tot i l'enorme esforç que hi va dedicar en vida, no va poder veure representada.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Knowles Paine (1839-1906) - In english: John Knowles Paine (1839-1906) - Altres: John Knowles Paine (1839-1906)

Parlem amb veu pròpia...

La vida americana musical durant el segle XIX, especialment en els gèneres orquestrals, corals i de música de cambra, va estar dominada pel gust alemany. La influència alemanya, curiosament, no procedia pròpiament d'Alemanya ja que el canal de comunicació amb els EUA era via Londres. Tanmateix, a la capital britànica el ressò d'Händel i especialment d'Haydn i Beethoven estava plenament consolidat per la qual cosa aquests autors, i concretament la seva música, van emigrar fàcilment als EUA. L'exemple el trobarem a Boston, ciutat capdavantera musicalment i a on el 1815 es van fundar, paral·lelament, la Haydn i la Händel Societies amb un objectiu clar, el de representar El Messies i La Creació ja que les consideraven les obres més importants de la història. La irrupció de Beethoven va modificar, no obstant, alguns d'aquests principis i en va fer evolucionar la percepció musical sobretot pel que fa el gènere simfònic. Amb el temps, les orquestres es van professionalitzar amb un nou objectiu, el de poder representar les nou simfonies de Beethoven. Aquest progressiu canvi de paradigma i, evidentment, la música de l'alemany, van influir decisivament en el nostre autor americà. De fet, Beethoven va marcar un abans i un després a nivell acadèmic però també a nivell emocional. Paine, a l'hora d'imaginar-se escrivint una simfonia, només podia tenir en ment al geni alemany, a qui admirava profundament.

Doncs bé, en base al context anteriorment descrit, Paine va decidir compondre la seva primera simfonia a principis de la dècada de 1870. De fet, la seva Simfonia No.1 en Do menor opus 23 va restar acabada en una data indeterminada entre el 1872 i el 1875. La seva primera estrena, sota direcció de Theodore Thomas amb la seva pròpia orquestra, va tenir lloc a Boston el 26 de gener de 1876. Pel poble americà, aquella simfonia representava, per fi, la independència artística d'Europa si bé no era realment així ja que la simfonia, com podrem comprovar, està íntimament relacionada amb el món acadèmic europeu. En qualsevol cas, la crítica americana fou molt benèvola i positiva amb aquesta partitura ja que possiblement el seu significat traspuava el de la pròpia música. Els entesos en la matèria musical van sentir-hi el ressò i l'homenatge a la cinquena simfonia de Beethoven i no només en la elecció de la tonalitat sinó també pel ritme característic en el desenvolupament del primer moviment. Van reconèixer-hi, també, l'amplitud d'aquest primer moviment, l'harmonia de gran abast així com la seva energia, vigor i enginy. El lirisme càlid de l'adagio, amb un progressiu agitament en la secció central així com l'exuberància i el tema de l'allegro final atorguen, a aquesta primera simfonia, l'èxit immediat que sens dubte Paine mereixia ja que, possiblement, ell va ser el representant romàntic americà més important de la història del seu país!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: New York Philharmonic; Zubin Mehta
RECICLASSICAT: PAINE, John Knowles (1839-1906)
AMAZON: John Knowles Paine: Symphony No. 1/Overture to As You Like It

IMSLP: John Knowles Paine (1839-1906)

CPDL: John Knowles Paine (1839-1906)

SPOTIFY: New York Philharmonic – John Knowles Paine: Symphony #1