RUIMONTE, Pedro (1565-1627) - Requiem

Obra de Francisco de Zurbaran (1598-1664), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Pedro Ruimonte -

En el dia de la commemoració del seu 386è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Francisco de Zurbarán (Fuente de Cantos, Badajoz, 7 de novembre de 1598 - Madrid, 27 d'agost de 1664). Pintor del Segle d'or espanyol. Contemporani i amic de Velázquez, Zurbarán va destacar en la pintura religiosa, on s'expressà amb gran força visual i un profund misticisme. Va ser un artista emblemàtic de la Contrareforma. Influït en els seus començaments per Caravaggio, el seu estil va anar evolucionant per a aproximar-se als mestres manieristes italians. Les seves representacions s'allunyen del realisme de Velázquez i les seves composicions es caracteritzen pel modelatge aconseguit amb el clarobscur de tons més àcids. Va ser un important pintor del barroc. El seu fill, Juan de Zurbarán, també fou pintor. El seu estil, adscrit al corrent tenebrista per l'ús que fa dels contrastos de llum i ombres, es caracteritza bàsicament per la senzillesa compositiva, el realisme, el rigor en la concepció, exquisidesa i tendresa en els detalls, formes àmplies i plenitud en els volums, monumentalitat en les figures i apassionament en els rostres, tremendament realistes. Fill d'un comerciant basc establert i casat a Extremadura, va entrar com a aprenent al taller sevillà de Pedro Díaz Villanueva, pintor d'imatges piadoses, fins que el 1617 (ja casat) es trasllada a Llerena, on resideix durant més de deu anys realitzant treballs per a diversos convents d'Extremadura i Sevilla. El 1629 atén la invitació del municipi sevillà i s'instal·la a la ciutat durant els següents 30 anys. Entre 1634 i 1635 abandona Sevilla per primera vegada per desplaçar-se a Madrid amb l'encàrrec de pintar la sèrie mitològica de Els treballs d'Hèrcules (Museu del Prado, Madrid) i dos quadres de batalles per al Palau del Bon Retir. 

La dècada de 1640 és la més fructífera de la seva obra, realitzant diverses pintures per al monarca Felip IV. En la següent, en canvi, inicia el seu declivi ja que no rep tants encàrrecs com en èpoques anteriors (potser per la competència que comença a fer-li Murillo), tot i que continua pintant excel·lents obres. El 1658 viatja per segona vegada a Madrid on resideix definitivament, encara que amb dificultats econòmiques, fins a la seva mort, el 27 d'agost de 1664, sumit en una gran pobresa. Les obres de Caravaggio, José Ribera i Diego Velázquez exerceixen una clara influència en Zurbarán. Al final de la seva carrera artística també va influir l'estil més tendre i vaporós de Bartolomé Esteban Murillo. La seva primera obra coneguda, pintada quan tenia 18 anys d'edat, és la Immaculada Concepció (1616, Col·lecció Valdés, Bilbao). Encara que a Zurbarán se'l coneix per les seves obres històriques i les seves imatges religioses aïllades, les seves principals obres són els retaules i sèries de llenços per a convents. Altres temes de l'obra de Zurbarán, a part dels merament religiosos, són els retrats (Comte de Torrelaguna al Museu de Berlín), històrics (Socors de Cadis, Museu del Prado) i sobretot els bodegons. Encara que són pocs els que coneixem, en ells mostra clarament el seu estil, senzillesa en la composició, objectes posats en fila, tenebrisme aconseguit amb fons obscurs, gran sentit del volum en les formes i una gran naturalitat. Destaquen els bodegons del Museu de Cleveland i del Museu del Prado.

Font: En català: Francisco de Zurbaran (1598-1664) - En castellano: Francisco de Zurbaran (1598-1664) - In english: Francisco de Zurbaran (1598-1664) - Altres: Francisco de Zurbaran (1598-1664)

---

Parlem de Música...

Pedro Ruimonte o Rimonte (Saragossa, 1565 - Saragossa, 30 de novembre de 1627) va ser un músic i compositor espanyol. Nascut a Saragossa, fill de Pere Ruimonte, va ser batejat a l'església de Sant Pau el 1565. El pare procedia de Cifuentes (Guadalajara) i la mare de Leciñena, a la província de Saragossa. Es creu que va ser alumne de Melchor Robledo, que realitzava classes de música públiques a La Seo, ​​encara que també va poder haver estudiat amb algun dels altres magnífics mestres que hi havia a la ciutat el segle XVI. Fins el seu viatge a Brussel·les, no es tenen notícies d'ell. Es creu que Ruimonte va arribar a Brussel·les el 1599 com a membre del cor en la comitiva d'arxiduc Albert VII i la princesa Clara Eugènia, els nous governadors dels Països Baixos. El 17 d'agost de 1601 escriu a la seva germana, explicant-li que és "mestre de música a la capella de Ses Alteses Sereníssimes". El 1604 es va anunciar a la portada de Missae sex com "Mestre de la Capella i de la Cambra de Ses Excel·lències". Com a cap dels músics de la cort ducal, a més d'encarregar-se dels nens cantors, va tenir sota les seves ordres als organistes i compositors de gran talla, com els anglesos Peter Philips i John Bull, després organista de la Catedral d'Anvers, o els flamencs Peter Cornet i Philippe Van der Meulen.

Durant la seva estada a Bèlgica, va publicar la majoria de les seves obres. La primera és Missae Sex IV. V et VI. Vocum publicada el 1604. L'integren sis misses en què examina el panorama de formes, estils i recursos musicals de la seva època. Realitza una intel·ligent paròdia del cantus firmus gregorià i de les obres de Palestrina i Guerrero. El 1607 publica Cantiones sex vocum, una col·lecció de quatre motets a quatre veus per l'Advent, sis més a 5 i 6 veus per a la Quadragessima, una antífona, Salve Regina a 5 veus i un salm De profundis a 7 veus. L'última part la componen nou Lamentationes a 6 veus per les matines del Dijous, Divendres i Dissabte Sant. A excepció de les Lamentationes, que es conserven a la Col·legiata d'Albarrasí, la resta s'ha perdut. La seva obra més important és el Parnàs espanyol de Madrigals i Nadales a quatre, cinc i sis publicat el 1614. Pedro Calahorra la considera la culminació de la música polifònica espanyola en aquest gènere. Consisteix en nou madrigals en castellà a 4, 5 i 6 veus i dotze nadales a 6 i 5 veus. Torna a Saragossa el 1614 i treballa com a mestre de música. Entre els seus alumnes es compta Diego Pontac i entre els seus amics Sebastián Aguilera de Heredia. Romandrà a la ciutat fins a la seva mort, vivint amb la seva germana Caterina, vídua rica del infanzón Martín de Villanueva, mercader i tintorer. D'aquesta època són els títols de "infanzón de la Cambra i Capella de Ses Alteses sereníssimes a Flandes", "Comissari i Familiar del Sant Ofici de la Inquisició del present Regne d'Aragó" i el de prevere amb què es nomena Ruimonte.

Font: En català: No disponible - En castellano: Pedro Ruimonte (1565-1627) - In english: Pedro Ruimonte (1565-1627) - Altres: Pedro Ruimonte (1565-1627)

---

Parlem amb veu pròpia...

Primer diumenge de desembre, amb el Nadal escalfant motors des de fa dies i amb la música que, a poc a poc, s'anirà impregnant d'aquesta efemèride tant especial. Però bé, no ens avançarem i avui haurem de mirar ben lluny en el temps per a situar-nos en plena edat d'or a Espanya, artísticament parlant, per a trobar-hi un autèntic mestre de la polifonia espanyola tot i resultar, si més no personalment, un desconegut i oblidat de la història de la música. Ruimonte, o Rimonte pels amics, va ser un mestre de capella aragonès que, per obligacions laborals, va haver de fer les maletes a Bèlgica per tal de poder desenvolupar el seu art. Pel que sembla, tot i el ressò que s'apaga i es dilueix amb el pas del temps, ho va aconseguir. Seria a la ciutat d'Anvers on desenvoluparia gran part de la seva carrera i a on publicaria els seus volums de partitures. Una d'elles, aquest Rèquiem a vuit veus escrit el 1604. Polifonia en el seu estat més pur i a capella, amb incursions puntuals de l'orgue, que, des de la primera nota, fa vibrar d'emoció. És una meravella que commociona per la puresa de les veus, per la transparència de la interpretació i per la subtilesa vocal de cadascun dels membres del cor. Tot i la brevetat de la partitura, en prou feines arriba als 20', la sensació global genera un sentiment de plaer i tristesa al mateix temps. Ara bé, tot i la melancolia espontània que de sobte ens provocarà, s'ha d'escoltar perquè les emocions, a vegades, també s'han de viure i sentir amb llàgrimes a l'esperit!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: La Hispanoflamenca 
AMAZON: Pedro Rimonte, Requiem and De Heredia, Organ Works

IMSLP: Pedro Riumonte (1565-1627)

CPDL: Pedro Riumonte (1565-1627)

SPOTIFY: La Hispanoflamenca – Pedro Rimonte, Requiem and De Heredia, Organ Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!