Obra d'Hans Fredrik Gude (1825-1903), pintor noruec.
- Recordatori d'Hubert Parry -
En el dia de la commemoració del seu 95è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Hans Fredrik Gude (Cristiania, 13 març 1825 - Berlín, 17 de agost de 1903) va ser un pintor noruec, un dels màxims representants del nacionalisme romàntic d'aquest país. Entre les seves obres mestres es troben paisatges com Muntanyes altes (Høifjæld) i La Processó nupcial en Hardanger (Brudeferden i Hardanger), aquesta última, no obstant, és una obra conjunta amb Adolph Tidemand. Va ser un nen prodigi, que va començar la seva educació artística des de 1837 com a deixeble del pintor danès Johannes Flintoe, per després ingressar a l'Escola Estatal d'Arts i Artesanies, a Cristiania (Oslo). Als setze anys va partir per a Düsseldorf, Alemanya; aquí, tom classes privades abans d'ingressar a l'acadèmia d'art, on seria alumne d'Andreas Achenbach. La seva carrera professional es va desenvolupar principalment a Alemanya, on va treballar com a mestre d'art a Düsseldorf, Karlsruhe, i en els últims vint anys de la seva vida a Berlín. Gude va rebre en vida diverses condecoracions estrangeres i reconeixements honorífics. El 1893 va rebre la Gran Creu de l'Ordre de Sant Olaf. Va ser la primera persona a ser sepultada en el bosc dels homes il·lustres en el Cementiri del Salvador de Cristiania, quan aquest va ser inaugurat, el 1903. Les seves pintures paisatgístiques il·lustren la grandesa dels paisatges noruecs, moltes vegades idíl·lics, on destaquen les muntanyes. En una etapa posterior, els motius de les seves obres es van dirigir cap a la costa. L'ús de la llum i l'ombra, els núvols i l'alba, és típic de moltes de les seves pintures. La naturalesa i els seus elements es representen amb tota la seva força, mentre que la presència de l'home, sovint imperceptible, és completament marginal. No es pot subestimar la seva importància com a preceptor i inspirador de tota una generació de pintors. El suport acadèmic i econòmic que va brindar a diversos artistes posteriorment cèlebres va contribuir a crear els fonaments del que seria una de les èpoques daurades de la pintura noruega.
Font: En català: No disponible - En castellano: Hans Fredrik Gude (1825-1903) - In english: Hans Fredrik Gude (1825-1903) - Altres: Hans Fredrik Gude (1825-1903)
Hubert Parry (Bournemouth, 27 de febrer de 1848 - Knight's Croft Rustington, Sussex, 7 d'octubre de 1918) fou un literat i compositor anglès. Fou un dels impulsors del Renaixement musical anglès. Feu els estudis literaris a Oxford i a Eaton, i els musicals a Stuttgart (Alemanya) i a Londres. Doctor en música de les Universitats de Cambridge, Oxford i Dublín, el 1891 fou nomenat professor de composició i d'història de la música del Royal College of Music, que dirigí des del 1894. El 1900 va succeir a John Stainer com a professor de música a la Universitat d'Oxford. La música dels seus últims anys inclou una sèrie de sis "cantates ètiques", ("ethical cantates"), composicions experimentals amb les que esperava reemplaçar les formes tradicionals de l'oratori i la cantata. No van ser en general ben acollides pel públic, encara que Elgar admirava The Vision of Life («La visió de la vida», 1907) i The Soul's Ransom («El rescat de l'ànima», 1906), obres que van tenir diverses representacions modernes. Influït com a compositor principalment per Bach i Brahms, Parry va desenvolupar un poderós estil diatònic, que així mateix va exercir gran influència en la següent generació de compositors anglesos, com Elgar i Vaughan Williams. El seu propi desenvolupament com a compositor va ser gairebé obstaculitzat per la quantitat immensa de treball que va emprendre, però la seva energia i carisma, per no esmentar la seva capacitat com a professor i administrador, van ajudar a situar la música al centre de la vida cultural anglesa. Es va distingir principalment en el gènere coral, tot i que també va posar música a Les granotes i Els ocells, d'Aristòfanes; l'Agamèmnon, d'Èsquil; Així mateix, va escriure cinc simfonies, dues obertures, una suite per a instruments d'arc, quartets, trios, fuges i preludis per a orgue, sonates per a piano, cors, melodies vocals...
Font: En català: Hubert Parry (1848-1918) - En castellano: Hubert Parry (1848-1918) - In english: Hubert Parry (1848-1918) - Altres: Hubert Parry (1848-1918)
Parlem amb veu pròpia...
Charles Hubert Parry, tot i pertànyer al període final del romanticisme es circumscriu, essencialment, dins dels cànons d'aquest. Per tant, tots aquells que estimem a Brahms, Schumann, Mendelssohn i tants altres dels seus representants, tindran en Parry un ciutadà a qui tenir molt en compte. L'exemple el podríem trobar en qualsevol de les seves llargues simfonies les quals, sens dubte, faran les delícies dels romàntics empedreïts. Però bé, per tal no estendre'ns en excés, he seleccionat la seva Simfonia No. 2 en Fa major en la seva versió definitiva ja que en la seva primera estrena no va convèncer al seu autor per la qual cosa la va modificar i presentar, convenientment, el 1887 sota la direcció orquestral de l'esplèndid Hans Richter. L'èxit en el seu temps, i en el nostre, fou i ha de ser immediat. Fet inqüestionable en una primera audició, Parry va escriure l'obra en una forma cíclica certament innovadora i avançada amb els moviments temàticament relacionats entre sí i amb la inspiració formal del gran mestre Brahms que hàbilment es combina amb un llenguatge harmònic més ampli i amb unes vagues idees dissonants apreses d'uns dels seus ídols i referents, el gran mestre Wagner. Parry, comentava fa temps, ha resultat ser una autèntica "bomba" simfònica pel seu explosiu efecte emocional immediat. La bellesa de les melodies és realment captivadora amb un eco clàssic d'una banda i amb la potència romàntica més pura de l'altra. Sincerament, crec que el 2018, en el centenari de la seva mort, viurem un renaixement artístic del seu nom ja que, a jutjar per la totalitat del seu repertori simfònic, el seu treball es mereix la divulgació i el reconeixement unànimes. Temps al temps i, mentrestant, fruïm d'aquesta obra d'art!
Gaudiu i compartiu!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
IMSLP: Hubert Parry (1848-1918)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Pau!
ResponEliminaEn tu amable respuesta de ayer, me advertías de que la entrada de hoy sería de mi gusto y no te puedes figurar hasta qué punto es verdad. Siento auténtica predilección por Parry cuya música no puede describirse más certeramente de como lo haces en la entrada. Como muy bien dices, tiene un gran efecto emocional y la belleza de las melodías es absolutamente cautivadora. Hace ya tiempo que sus cinco sinfonías (creo que no has tenido en cuenta la quinta, obra de 1912, también conocida con el sobrenombre de "Fantasía Sinfónica" ) forman parte de mi colección y al escucharlas consiguen que "sienta" la esencia de lo que representaba Gran Bretaña en el momento en el que fueron escritas. Creo que entiendes lo que quiero decir.
Por cierto, su Concierto para piano también me parece genial. En cierto modo, es como escuchar a Brahms con acento británico.
Así que te quedo eternamente agradecido.
Salut!
Frantisek
Hola Frantisek!
EliminaRealmente, Parry es unos de los mejores exponentes del romanticismo inglés sin posibilidad de dudarlo. Y tienes razón, no he tenido en cuenta su quinta sinfonía. ahora mismo lo rectifico en la entrada, gracias por la corrección! Y su concierto de piano, en la edición de Hyperion, qué podemos decir... levantar las manos y aplaudir!
Lo dicho, dentro de poco el centenario de su muerte... esperaremos para verlo renacer! Sin duda, lo merece!!
Gracias a ti!
Salut!!
Pau