- Recordatori de Max Bruch -
En el dia de la commemoració del seu 93è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Albert Gustaf Aristides Edelfelt (21 de juliol de 1854 - 18 d'agost de 1905) va ser un pintor finlandès. Va néixer a Porvoo, i el seu pare, Carl Albert, va ser un arquitecte. Edelfelt admirava al poeta Johan Ludvig Runeberg, un bon amic de la seva família. La poesia de Runeberg va marcar, en part, la vida i obra d'Edelfelt, ja que de tant en tant es va inspirar en escenes poètiques de la història de Finlàndia per fer les seves pintures. Edelfelt també va il·lustrar el seu poema èpic Les Històries d'Ensign stal. Va estudiar a Anvers (1873-1874), París (1874-1878) i Sant Petersburg (1881-1882). El 1888 es va casar amb la baronessa (vapaaherratar) Ellan de la Chapelle, amb qui va tenir un fill. Edelfelt va ser un dels primers artistes finlandesos internacionals. La seva obra va ser reeixida a París i va ser un dels fundadors del moviment artístic realista a Finlàndia. També va col·laborar amb molts artistes del seu país, com el jove Akseli Gallen-Kallela a qui va facilitar la seva arribada a París.
Font: En català: No disponible - En castellano: Albert Gustaf Aristides Edelfelt (1854-1905) - In english: Albert Gustaf Aristides Edelfelt (1854-1905) - Altres: Albert Gustaf Aristides Edelfelt (1854-1905)
Max Bruch (Colònia, 6 de gener de 1838 - Friedenau, 2 d'octubre de 1920) va ser un compositor i director d'orquestra alemany del Romanticisme. El seu pare va ser inspector de policia i la seva mare soprano. Des de ben petit, Bruch ja va mostrar talent per a la música i va rebre'n classes. Amb només 11 anys ja havia escrit algunes obres que es van interpretar en públic. El 1852, quan només tenia 16 anys, ja va compondre la seva primera simfonia i un quartet de corda, fet reconegut amb un premi de la Fundació Mozart a Frankfurt del Main i l'atorgament d'una beca. L'any següent Bruch va iniciar els seus estudis de música a Frankfurt, que van prosseguir a Leipzig. Després de cinc anys va acabar la seva formació i va treballar durant tres anys a Colònia com a professor de música. Entre el 1861 i el 1865 va realitzar nombrosos viatges per Alemanya, Àustria, França i Bèlgica, on va donar recitals com a director d'orquestra. Al final d'aquest període va acceptar el càrrec de director de música a Coblença i pocs anys més tard el de director d'orquestra a Turíngia. El 1870 Bruch es va instal·lar a Berlín, on va tornar a treballar com a professor de música. El 1880, amb 42 anys, es va casar amb una cantant, amb la qual va tenir quatre fills.
També aquest any va ser nomenat director de la orquestra filharmònica de Liverpool, a Anglaterra, on hi va romandre tres anys. A continuació va dirigir l'orquestra de la ciutat de Breslau, a Alemanya, fins que es va fer fa càrrec, el 1891, de la direcció de l'escola de composició a Berlín. Els anys següents, Bruch va rebre moltes distincions: va rebre el títol de professor honoris causa per les universitats de Cambridge i de Berlín i en aquesta darrera ciutat va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts com a membre de la direcció. En els últims anys de la seva vida, Bruch va renunciar als seus càrrecs i es va dedicar completament a la composició. Entre les seves obres més importants es troben els seus concerts per a violí, dels quals el Concert per a violí en sol menor continua tenint, actualment, una acollida extraordinària, comparable a la del Concert per a violí de Mendelssohn. També són molt conegudes avui en dia la seva Fantasia escocesa, per a violí i orquestra, i les seves Variacions sobre el Kol Nidrei, per a violoncel i orquestra, basades en melodies hebrees. Bruch va compondre moltes altres obres que van ser populars a la seva època, com les seves tres simfonies i altres obres orquestrals, les seves òperes, entre elles especialment Loreley, i les seves partitures corals. Va morir als 82 anys d'edat.
També aquest any va ser nomenat director de la orquestra filharmònica de Liverpool, a Anglaterra, on hi va romandre tres anys. A continuació va dirigir l'orquestra de la ciutat de Breslau, a Alemanya, fins que es va fer fa càrrec, el 1891, de la direcció de l'escola de composició a Berlín. Els anys següents, Bruch va rebre moltes distincions: va rebre el títol de professor honoris causa per les universitats de Cambridge i de Berlín i en aquesta darrera ciutat va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts com a membre de la direcció. En els últims anys de la seva vida, Bruch va renunciar als seus càrrecs i es va dedicar completament a la composició. Entre les seves obres més importants es troben els seus concerts per a violí, dels quals el Concert per a violí en sol menor continua tenint, actualment, una acollida extraordinària, comparable a la del Concert per a violí de Mendelssohn. També són molt conegudes avui en dia la seva Fantasia escocesa, per a violí i orquestra, i les seves Variacions sobre el Kol Nidrei, per a violoncel i orquestra, basades en melodies hebrees. Bruch va compondre moltes altres obres que van ser populars a la seva època, com les seves tres simfonies i altres obres orquestrals, les seves òperes, entre elles especialment Loreley, i les seves partitures corals. Va morir als 82 anys d'edat.
Font: En català: Max Bruch (1838-1920) - En castellano: Max Bruch (1838-1920) - In english: Max Bruch (1838-1920) - Altres: Max Bruch (1838-1920)
Parlem amb veu pròpia...
No m'hauria de correspondre parlar de Bruch ja que he de reconèixer una total ignorància del seu nom i univers musical. Tanmateix, avui en què commemorem una data especial referida a la seva existència ho faré. I amb la mel als llavis pel què ha significat el seu descobriment, si més no, per mi. La música vocal religiosa és el meu gènere preferit i el fet de conèixer a Bruch, de qui probablement no seria capaç d'identificar-ne el seu famós concert de violí, mitjançant obra vocal i coral ha resultat ser una autèntica catarsis pels meus sentits. D'una poesia aclaparadora i contundent, el conjunt de partitures que podrem escoltar han obert la porta, personalment, al ferm desig de seguir explorant el seu cosmos particular. La grandesa, així mateix, d'aquesta edició monogràfica de Bruch serà, també, el fet que incorpora tres partitures estrictament instrumentals que contrasten cromàticament amb la voluptuositat de la seva música vocal. En aquest sentit i entrant en matèria, escoltarem un preciós Jubilate Amen opus 3 per a soprano, cor i orquestra. En desconec la data de composició però per la numeració d'opus dedueixo que ha de ser una de les seves obres de joventut. Seguirà el sorprenent i quasi màgic Ave Maria, Op. 61 per a violoncel i orquestra de 1892 i on el nom realment desorienta ja que tot hom espera una partitura vocal i no instrumental. El Gesang der heiligen drei Konige (Song of the 3 Magi), Op. 21 per a 3 veus, cor masculí i orquestra, el Die Flucht nach Agypten, Op. 31, No. 1 per a soprano, cor femení i orquestra, la Romance en Fa major, Op. 85 per a viola i orquestra de 1911 i el "mendelssohnià" Gruss an die Heilige Nacht in Op. 62 per a contralt, cor, orgue i orquestra completaran el fascinant i merescudíssim recordatori de Max Bruch!
Gaudiu i compartiu!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
IMSLP: Max Bruch (1838-1920)
CPDL: Max Bruch (1838-1920)
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHi Pau,
ResponEliminanice to listen to some unknown music from a known composer!
Greetings,
Peter
Hi Peter,
EliminaHis sacred works are really amazing! It is a great discovering!
Thanks!!
Greetings!
Pau
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina