GALUPPI, Baldassarre (1706-1785) - Galuppi in Guatemala & Bolivia

Obra de Juan Bautista Maino (1581-1649), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Baldassarre Galuppi -

En el dia de la celebració del seu 307è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Juan Bautista Maíno (Pastrana, Guadalajara, batejat el 15 d'octubre de 1581 - Madrid, 1 d'abril de 1649) fou un pintor espanyol del Barroc. Alguns crítics pensen que Maíno va aprendre amb El Greco, però no s'ha pogut demostrar documentalment. L'altra teoria planteja el fet que es va formar a Itàlia, on va estar entre 1600 i 1608 i on va conèixer la pintura de Caravaggio, del seu deixeble Orazio Gentileschi, de Guido Reni i d'Annibale Carracci. El 1608 va tornar a Pastrana, on dóna a conèixer un estil que beu del classicisme bolonyès, del naturalisme i del tenebrisme en una Trinitat pintada per a l'altar lateral del Monestir de Concepcionistes Franciscanes. Al març de 1611 s'instal·la a Toledo i el 1612 pinta per als dominics el Retaule de les quatre Pasqües, actualment conservat al Museu del Prado, potser la seva obra més coneguda. El 1613 Maíno va ingressar a la Orde dels Predicadors i va viure al seu monestir de Sant Pere Màrtir. Felip III el va cridar a la Cort el 1620 perquè fos mestre de dibuix del futur Felip IV, ja que era famós en aquesta disciplina que havia après a Itàlia i desenvolupat després a Toledo. En aquells dies Maíno va fer amistat amb Diego Velázquez, a qui va protegir. Fins el 1958 la crítica havia considerat a Maíno com un pintor italià, tant per la seva formació a Itàlia com per l'origen del seu pare. Gairebé tota la seva obra és de temàtica religiosa, i entra dins del naturalisme tenebrista de Caravaggio i el seu principal deixeble, Orazio Gentileschi. Les seves pintures profanes són molt escasses. Es creu que oculten cert contingut crític sobre la política i la societat de l'època que encara no ha estat ben estudiat. Hi abunden els símbols. Destaquen en aquest sentit els dibuixos i gravats sobre Felip IV i el quadre La recuperación de Bahia, que pot contemplar-se al Museu del Prado, al·lusiu a una acció militar al port de Salvador (Brasil).

Font: En català: Juan Bautista Maino (1581-1649) - En castellano: Juan Bautista Maino (1581-1649) - In english: Juan Bautista Maino (1581-1649) - Altres: Juan Bautista Maino (1581-1649)

---

Parlem de Música...

Baldassare Galuppi (Burano, Vèneto, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785) va ser un compositor venecià, famós per les seves òperes i principalment per l'opera buffa. Les seves obres es situen entre el Barroc i el nou Classicisme incipient. Va néixer a l'illa de Burano, en el llac de Venècia, per la qual cosa va arribar a ser conegut per Il Buranello. El seu primer intent d'òpera, La fede nell'incostanze ossia gli amici rivali (1722), va ser un espectacular fracàs, sent durament xiulat pel públic. Posteriorment, va estudiar música amb Antonio Lotti i, després d'un breu període a Florència treballant com clavecinista, va tornar a Venècia per a intentar-ho, de nou, amb la òpera. Aquesta vegada, la seva òpera seria Dorinda (1729) va gaudir de gran èxit i va impulsar la seva carrera artística. El 1740 va ser designat director de música de l'Ospedale dei Mendicanti. El 1741 viatjà a Londres, on estrenà quatre òperes. Va treballar a la basílica de Sant Marc des del 1748, arribant a ser mestre de capella i considerat així com el millor músic local. La major part de la seva vida la va passar a Venècia, encara que des del 1741 fins al 1743 va romandre a Londres i des del 1756 al 1768 va viatjar a Sant Petersburg per a posar-se a la disposició de Caterina II de Rússia. La seva primera òpera buffa va ser L'Arcadia in Brenta (1749). Aquesta també va ser la seva primera col·laboració amb el llibretista Carlo Goldoni, amb el qual va produir després una sèrie d'òperes. Aquests treballs van ser molt populars, particularment Il filosofo di campagna (1754). El llibret de Goldoni d'una de les seves òperes, Il mondo della luna, va ser posteriorment usat per un gran nombre d'altres compositors, inclosos Joseph Haydn o Paisiello. El 1765 la fama dugué Galuppi a Sant Petersburg, convidat per la tsarina Caterina II, i esdevingué un dels primers compositors italians que difongueren l'òpera italiana a Rússia. A Sant Petersburg i també a Moscou, va representar-hi diverses òperes. Cal destacar Ifigenia in Tauride, amb llibret de M. Coltellini i estrenada a la cort de Sant Petersburg el 1768. La tsarina el nomenà mestre de capella de la cort i compositor de la companyia italiana d'òpera d'aquesta ciutat russa. El 1768 tornà a Venècia i fou rebut amb tots els honors i recuperà els càrrecs que hi havia ocupat. A partir de llavors la seva producció operística disminuí i s'incrementà l'obra religiosa, sobretot pel que fa als oratoris, i també es dedicà a compondre obres per a teclat. Un dels seus darrers oratoris, i dels més notables, fou Il ritorno di Tobia (1782).

Font: En català: Baldassarre Galuppi (1706-1785) - En castellano: Baldassarre Galuppi (1706-1785) - In english: Baldassarre Galuppi (1706-1785) - Altres: Baldassarre Galuppi (1706-1785)

---

Parlem amb veu pròpia...

Galuppi és un dels italians més estimats del classicisme europeu. La seva estructura magmàtica és indispensable per entendre la futura erupció de noms com Paisiello, Piccini o fins i tot Rossini. Alhora, a nivell instrumental va deixar autèntics tresors per al clavicèmbal, instrument que tocava sensiblement bé, tant en la forma de sonates com en la de concerts. Així mateix, no haurem d'oblidar el gènere religiós el qual va dotar d'una profunda expressivitat amb el virtuosisme líric que ja sòlidament havia demostrat amb la seva abundant producció operística. El religiós, en el seu cas, és d'una bellesa indescriptible. Exemples en aquest espai en tenim amb anterioritat amb un Glòria superb i amb altres motets sacres. Tanmateix, avui divendres de celebració del seu cognom, ens fixarem en música vocal d'ideologia més secular que sacra (si bé en el seu context històric fou utilitzada, pròpiament, com a música netament religiosa) en què l'objectiu és, a banda de la temàtica, el lluïment vocal d'aquell (o aquella) que la interpreta. La permanent investigació dels molts historiadors de la música ens permet confirmar que la recerca, encara, ha de dir i ha de donar a conèixer autèntiques meravelles d'autors de qui pensem, sovint erròniament, saber-ho tot. La Venècia del segle XVIII va tenir una influència determinant en molts ambients i en moltes geografies, algunes d'elles molt llunyanes. En plena efervescència colonitzadora del Nou Món, els seus habitants, molts ells de procedència europea, van exportar la música barroca i clàssica als nous ecosistemes, com per exemple la d'avui, localitzada en arxius de la Catedral de Guatemala i en arxius de la població de Sucre, a Bolívia. El fet de trobar àries en espanyol de Galuppi ens dimensiona una nova realitat, la de la traducció que en van fer a Sud-Amèrica ja que l'italià, al llarg de la seva vida, no va viure ni treballar a Espanya. Per tant, el fet de trobar-ne manuscrits repartits en molts dels arxius de les noves ciutats colonials ens permet internacionalitzar el seu nom i situar-lo com a un dels més respectats compositors del segle XVIII. En base a aquest context, seleccionaré una sèrie d'àries, algunes amb introducció i recitatiu, cantades en castellà i que a molts dels aquí presents ens recordaran, immediatament, a un dels compositors clàssics espanyols més interessants del repertori, el navarrès Juan Francés de Iribarren. Àries amb orquestra de corda i de vent, refrescants i enèrgiques que, al Nou Mon, eren utilitzades per les congregacions religioses en les més variades celebracions litúrgiques. Escoltarem l'Aria 'De Dios esposa amante', la Introducción, Recitativo y Aria 'Gira volando la sacra esfera', l'Aria 'Quien no busca la estrella' i la introducció instrumental Duro como una pena. L'únic però que haurem de posar a l'estupenda edició d'avui són les veus ja que els intèrprets són italians que canten en castellà fet objectivament palpable i que condiciona negativament el brillant treball de l'orquestra. Ara bé en absolut és crític ja que el conjunt ens il·luminarà els nostres cors tot recordant Il Buranello!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sylva Pozzer (soprano); Roberta Pozzer (soprano); Vincenzo Di Donato (tenor); Albalonga (ensemble); Aníbal E. Cetrangolo (conductor)
RECICLASSICAT: GALUPPI, Baldassarre (1706-1785)
PROPERMUSIC: GALUPPI, B. / FACCO, G. (Venetian Composers in Guatemala and Bolivia)

IMSLP: Baldassarre Galuppi (1706-1785)

CPDL: Baldassarre Galuppi (1706-1785)

SPOTIFY: Albalonga & Aníbal E. Cetrangolo – Venetian Composers In Guatemala And Bolivia

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!