ReciClassíCat: KROPFGANS, Johann (1708-1770) - Lute Concerto, Sonatas & Divertimentos

dilluns, 14 d’octubre del 2013

KROPFGANS, Johann (1708-1770) - Lute Concerto, Sonatas & Divertimentos

Obra de Pieter de Grebber (c.1600-c.1652), pintor holandès (1)

- Recordatori de Johann Kropfgans -

En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

Pieter Fransz de Grebber (Haarlem, c. 1600 - Haarlem, 1652 o 1653) va ser un pintor neerlandès. Grebber era fill de Frans Pietersz de Grebber (1573-1643), un pintor i brodador d'Haarlem, per la qual cosa es dedueix que el seu pare i Hendrik Goltzius van ser els seus mestres. Era descendent d'una família catòlica d'artistes (2 dels seus germans i la seva germana Maria, sogra de Gabriel Metsu, eren coneguts pintors). Va tenir amistat amb el sacerdot i musicòleg Jan Albertszoon Ban, i un poema seu va ser musicat pel compositor d'Haarlem, Cornelis Padbrué. L'any 1618, pare i fill van viatjar a Anvers i van negociar amb Peter Paul Rubens la venda del quadre d'aquest, "Daniel al fossat dels lleons". Va ser adquirit, via l'ambaixador anglès a la República, Sir Dudley Carleton, pel rei Carles I d'Anglaterra. Pieter va rebre importants comandes no només d'Haarlem, sinó també del stadhouder Frederik Hendrik. També va treballar en la decoració del Paleis Honselaarsdijk a Naaldwijk i del Paleis Noordeinde a Huis ten Bosch, a La Haia. Va pintar retaules d'altar per a esglésies de Flandes i per a esglésies catòliques clandestines de la República i tingué en aquesta època, com a deixeble a Pieter Jansz Saenredam. Possiblement, també va treballar per a clients danesos. Va romandre solter i va viure des de l'any 1634 fins a la seva mort al Begijnhof d'Haarlem. A banda de pintura d'història, Pieter de Grebber també va realitzar retrats. Alhora, s'han conservat molts dibuixos i un grapat d'aiguaforts. Tot i haver rebut diverses influències, com ara dels caravaggistes de l'Escola d'Utrecht, Rubens i també Rembrandt, va reeixir a crear un estil molt personal. En companyia de Salomon de Bray va ser el capdavanter i primer cim de l'escola del "classicisme d'Haarlem", produint obres caracteritzades per la claredat de la disposició i la lluminositat. L'any 1649, De Grebber va escriure un tractat amb el títol "Regulen welcke by een goet Schilder en Teyckenaar geobserveert en achtervolght moeten werden", en què enumerava les onze regles que un pintor classicista havia de respectar. Tot i que els classicistes no van jurar aquestes regles, el cert és que sempre les van respectar amb devoció.

Font: En català: Pieter de Grebber (c.1600-c.1652) - En castellano: Pieter de Grebber (c.1600-c.1652) - In english: Pieter de Grebber (c.1600-c.1652) - Altres: Pieter de Grebber (c.1600-c.1652)

Parlem de Música...

Johann Kropfgans (Breslau, 14 d'octubre de 1708 - c.1770) va ser un llaütista i compositor polonès. Probablement, va rebre les seves primeres lliçons del seu pare, també músic, de nom Johann (1668-1731), que havia estudiat amb el llaütistes eminents com François Le Sage de Richée i Silvius Leopold Weiss. El seu germà menor de Johann Gottfried (1714-?) va ser també un llaütista i compositor i és possible que amb els noms tant semblants les biografies dels tres músics es solapessin. De fet, i per acabar-ho d'arrodonir, la seva germana Johanna Eleonora (1710-?) també era llaütista i compositora, per tant, tota una família dedicada a la música i a un dels seus instruments més característics del renaixement. El 1732 Kropfgans ja s'havia fet un nom tot impressionat a l'organista Johann Gottfried Walther amb la seva capacitat per improvisar, tocar el baix continu i compondre per al seu instrument. Poc després de 1735, es va convertir, igual que el seu pare, en alumne de Weiss quan es va unir a la cort del primer ministre de Saxonia, sota les ordres del comte Heinrich von Brühl. El 1737 va visitar Berlín i durant l'estiu de 1739 es va unir, juntament amb Weiss, bon amic del mestre Bach, i Wilhelm Friedemann Bach per tal de fer una visita a Johann Sebastian Bach a Leipzig. Després de la mort de Brühl el 1763, Kropfgans es va traslladar a Leipzig on es va convertir en freelance i en membre de la orquestra de Johann Adam Hiller tot actuant regularment en concerts fins el 1769. Es diu que la seva fluïdesa en l'acompanyament dels recitatius amb la tiorba i amb el seu instrument, el van convertir en un personatge molt sol·licitat tant per la seva participació en òperes com en oratoris. La música de Kropfgans per al seu instrument era molt extensa i variada. Malauradament, només una petita proporció ha sobreviscut. Els treballs en solitari existents són majoritàriament minuets o peces de caràcter galant i rococó i de perfil més fàcil destinats, probablement, als molts aficionats de la guitarra, llaüt i tiorba de l'època. Algunes fonts reporten, també, música vocal al seu nom si bé, com gran part del seu repertori, es deu haver perdut per sempre.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Kropfgans (1708-1770) - Altres: No disponible

Parlem amb veu pròpia...

El llaüt és un instrument característicament renaixentista, aparentment abandonat durant el barroc en favor del clavicèmbal però, sobtadament, recuperat durant un breu període del preclassicisme i del barroc, especialment, a França. De fet, el nou estil galant i rococó emergents van dotar al llaüt, i a la seva família, una inesperada etiqueta de calidesa instrumental sòlidament apropiada per les emocions romàntiques i amoroses del refinament francès. Aquesta irrupció en el paisatge francès van provocar un reflex especular a l'Alemanya de Kropfgans, Weiss i Bach en un temps en què aquesta mirava amb certa enveja la creativitat musical de la seva geografia veïna. Doncs bé, en l'art que podrem escoltar de Kropfgans, en què hi trobarem una Sonata, un Divertimento i un Concert, el llaüt es converteix, de ple, en un instrument de cambra i s'allunya dels seus límits administratius associats, històricament, al baix continuo. Si bé escoltarem peces aparentment simples, dolces i de fàcil execució, el resultat del conjunt ens evidenciarà l'elegància i la perfecta harmonia d'un instrument d'una placidesa sonora indubtable que ens situaran al seu protagonista, 305 anys després del seu naixement, en el zenit d'un instrument estèticament bonic i musicalment deliciós!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...