HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785) - Markuspassion

Obra de Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660), pintor holandès (1)

- Recordatori de Gottfried August Homilius -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Govert Teuniszoon Flinck (Cléveris, 25 de gener de 1615 - Àmsterdam, 2 de febrer de 1660) va ser un pintor barroc holandès. Nascut a Cléveris, el seu pare volia que fos aprenent amb un comerciant de seda, però havent adquirit secretament una passió pel dibuix, va ser enviat a Leeuwarden, on es va allotjar a la casa de Lambert Jacobszon un mennonita, més conegut com un predicador itinerant que com un pintor. Aquí Flinck es va unir amb Jacob Backer. Entre els veïns de Jacobszon a Leeuwarden van estar els fills i parents de Rombertus van Uylenburgh, la filla dels quals, Saskia, es va casar amb Rembrandt el 1634. Altres membres de la mateixa família van viure a Àmsterdam, conreant les arts tant professionalment com de forma amateur. Els alumnes de Lambert probablement van tenir algun coneixement de Rembrandt gràcies a les relacions amb els Ulenburgs. Certament, Joachim von Sandrart, qui va visitar Holanda el 1637, va trobar que Flinck era reconegut com un dels millors alumnes de Rembrandt, vivint habitualment a casa del marxant Hendrik Uylenburg a Àmsterdam. Durant molts anys Flinck va treballar fidelment en les convencions de Rembrandt, seguint l'estil d'aquest mestre en totes les obres que va executar entre els anys 1636 i 1648. Amb aspiracions com a pintor d'història, va observar també les formes inflades i la gran acció de Rubens, que va dur a terme molts dels encàrrecs de pintura oficial i diplomàtica. Les relacions de Flinck amb Cléveris van ser amb el temps molt importants. La peça autèntica de Flinck més antiga és un retrat d'una dama, datada el 1636, a la galeria de Brunswick. El seu primer quadre temàtic va ser Isaac beneint Jacob, al museu d'Àmsterdam (1638). Tots dos són intensament rembrandtescs en l'efecte així com en el vigor del toc i la calidesa de les carnacions. Altres obres van ser Els quatre guàrdies cívics de 1642 i els dotze mosqueters amb el seu president en una butaca (1648). A l'ajuntament d'Àmsterdam hi ha bons exemples de retrats de grup. Però el millor de les produccions de Flinck en aquest estil és el de la Pau de Münster al museu d'Àmsterdam, un llenç amb 19 figures a mida natural plenes d'animació en les cares, radiants i admirablement distribuïts.

Font: En català: No disponible - En castellano: Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660) - In english: Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660) - Altres: Govert Teuniszoon Flinck (1615-1660)

---

Parlem de Música...

Gottfried August Homilius (Rosenthal, 2 de febrer de 1714 - Dresden, 2 de juny de 1785) va ser un compositor i organista alemany, considerat el màxim exponent de l'estil empfindsamer. Fill d'un pastor, va néixer a Rosenthal (Saxònia). El maig de 1735 es va matricular com a estudiant de dret a la Universitat de Leipzig. De la mateixa manera, probablement va ser en aquest moment que Homilius va ser alumne de Johann Sebastian Bach, certificat pel compositor i musicòleg alemany Johann Adam Hiller. A més de Bach, Homilius també va tenir contacte amb Johann Schneider, un alumne de Bach i organista de la Nicolaikirche, a qui va substituir en el càrrec d'organista. Després de promocionar, sense èxit, per la candidatura d'organista a Bautzen, Homilius va ser nomenat organista de l'Església de la Nostra Senyora de Dresden el 1742. El 1755 va succeir a Theodor Homilius Christlieb Reinhold com Kreuzkantor i director musical de les tres esglésies principals de Dresden, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 2 de juny del 1785. El repertori d'Homilius és molt extens. D'acord amb les últimes estimacions, més de 60 motets, 180 cantates d'església, una de Pasqua i un Oratori de Nadal, així com almenys 9 obres per la Passió, quatre seccions no acompanyades del Magnificat, dos grans col·leccions de corals, diversos Gesänge für Maurer, molts preludis corals per a orgue, entre altres obres menors. En el seu moment les composicions d'Homilius eren molt populars i van ser extraordinàriament difoses arreu d'Europa. Durant la seva vida, i en paraules del crític i compositor alemany Johann Friedrich Reichardt, "Homilius és, ara, el millor compositor d'església". Pocs anys després de la mort d'Homilius, el lexicògraf Ernst Ludwig Gerber va arribar a la conclusió que l'alemany "havia estat indiscutiblement el més gran compositor d'església" (1790).

Font: En català: Gottfried August Homilius (1714-1785) - En castellano: No disponible - In english: Gottfried August Homilius (1714-1785) - Altres: Gottfried August Homilius (1714-1785)

---

Parlem amb veu pròpia...

Si miréssim enrere en el nostre temps, observaríem la extraordinària transformació i percepció del cognom Homilius en el món de la música. De ser un proscrit, ignorat i menyspreat per la indiferència, a ser un dels més grans compositors d'església del segle XVIII. Ara bé, com s'explica aquesta radical dualitat d'arguments amb tants pocs anys de diferència. La resposta, una vegada més, la tenim a Alemanya, la geografia que va veure néixer, viure i treballar a un geni germànic alumne privilegiat del gran mestre Bach. I concretament, hem de buscar els detalls de la resposta en la perseverança d'un segell discogràfic, els amics de Carus-Verlag, que, com cap altre segell en el món, ha rebuscat en tots els arxius possibles per tal de realitzar la classificació temàtica de la totalitat de l'obra d'Homilius, el compositor d'església més important del segle XVIII alemany, en paraules d'alguns contemporanis seus, i de qui avui en celebrem el primer gran aniversari d'aquest 2014. Actualment, no tant sols és possible trobar les partitures d'Homilius disponibles sinó que la magnitud de la recuperació d'Homilius passa, també, per recuperar-lo integralment, és a dir, enregistrant les seves obres en primeres gravacions mundials i amb una qualitat que sovint frega l'excel·lència. El seu nom, podem dir-ho sense embuts, està transformant, en positiu, la realitat musical del segle XVIII. No en va, el mateix Carl Philipp Emanuel Bach, de qui aquest any també en parlarem recurrentment, va demostrar en diverses ocasions una admiració sincera per les obres del seu contemporani. Alhora, la reputació d'Homilius durant el segle XVIII va ser internacional. Les seves passions i oratoris es representaven arreu de la geografia alemanya i gaudien d'enorme popularitat. Avui, per celebrar-lo a consciència, recuperarem la seva Passió de Sant Marc. Una obra que va dedicar a la princesa i compositora Anna Amalia de Brunsvic-Wolfenbüttel, la germana de Frederic el Gran, el gran rei il·lustrat alemany i compositor. La grandesa d'Homilius neix, més enllà de ser l'extensió més natural i genuïna en el temps de Johann Sebastian Bach, de l'adaptació del seu estil a l'estètica clàssica i de la singular empremta pròpia amb la que Homilius va impregnar les seves obres.

Naturalment, quan escoltem aquesta Passió de Sant Marc per a solistes, cor i orquestra, de 1762, hi ressonarà permanentment l'essència bachiana, no obstant, el cert és que, alhora, és significativament diferent i possiblement única. L'escriptura d'Homilius és imaginativa, marcadament orquestral i d'una poètica dramàtica sobradament contrastada i fidel a l'estil empfindsamer del que Homilius, juntament amb CPE Bach, en va ser el màxim exponent. L'alternança de corals i cors amb els recitatius, àries i ariosos mostren un domini tècnic de la forma i el ritme. Les corals són característicament directes, amb especial atenció a la transmissió del text sagrat ja que, de fet, la importància del text bíblic era una de les preocupacions d'Homilius. A diferència del barroc, la orquestra clàssica aporta, en els moments especials, un efecte cromàtic impressionant, en sintonia amb la intensitat del text. En el nostre espai, evidentment, no escoltarem la totalitat de la passió, sinó que ens restringirem en els primers 30 minuts ja que l'obra és molt extensa. De la mateixa forma que sovint s'afirma que Hummel representa l'evolució de Mozart, Homilius representa, amb l'absolut respecte pel seu mestre, l'evolució de Bach. La permanent revisió de l'obra d'Homilius, gràcies a la sèrie de Carus, no només ens ha obert la porta a una nova realitat musical sinó que ens ha donat a conèixer un fet històric apassionant, la dels autors que encara resten per descobrir. Fa 15 anys pocs coneixien l'existència de l'alemany, avui ja forma part, afortunadament, dels imprescindibles del XVIII. I en una setmana en què es presenten fins a tres novetats discogràfiques, de Carus òbviament, en què n'és el protagonista. En aquest dia de celebració, no dubto que en moltes llars alemanyes Homilius hi serà ben present i possiblement, per un dia, la seva veu i el seu record seran motiu d'alegria i satisfacció per tots els que estimem la música sense remei... Moltes felicitats Gottfried August Homilius!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Monika Mauch (soprano); Ruth Sandhoff (mezzosoprano); Hans Jörg Mammel (tenor); Thomas Laske (bariton); Basler Madrigalisten; L'arpa festante; Fritz Näf (director)
RECICLASSICAT: HOMILIUS, Gottfried August (1714-1785)
CARUSVERLAG: Homilius: St. Mark Passion
IMSLP: Gottfried August Homilius (1714-1785)

CPDL: Gottfried August Homilius (1714-1785)

SPOTIFY: Fritz Naf – Gottfried August Homilius: Markuspassion · St. Mark Passion

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!