CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676) - Magnificat

Obra de Lorenzo Lotto (1480-1556), pintor italià (1)

- Recordatori de Pier Francesco Cavalli -

En el dia de la celebració del seu 412è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Lorenzo Lotto (Venècia, 1480 - Loreto, 1556) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu entre Venècia, Bèrgam i les Marques. La qualitat dels seus nombrosos retaules i quadres religiosos és desigual, els seus esforços per pintar dins de l'estil dels seus mestres contemporanis Rafael i Ticià van ser, en general, infructuosos. Destaca, però, entre tots ells el seu Sant Nicolau de Bari a la Glòria (1529, Església del Carmini, Venècia). Lotto és més conegut pels seus retrats penetrants psicològics, com el Retrat del gentil home (Roma, Galeria Borghese) o Misser Marsilio i la seva dona (1523, Museu del Prado, Madrid). Aquestes obres, reforçades amb somiadors colors vellutats, ofereixen sovint un aire de malenconia que es reflecteix en el rostre dels personatges representats. En vida, Lorenzo Lotto va ser un pintor molt respectat i popular en el Nord d'Itàlia. S'inclou tradicionalment a l'escola veneciana, però la seva carrera independent de fet el situa fora de l'escena artística veneciana. Tenia la seva pròpia individualitat artística. Després de la seva mort, va ser oblidat a poc a poc. Això pot atribuir-se al fet que la seva obra avui roman en esglésies menys conegudes o en museus provincials. Els millors museus del món posseeixen només un grapat d'obres seves. Gràcies al treball de l'historiador de l'art Bernard Berenson, va ser redescobert i aclamat com a mestre a la fi del segle XIX. Des de llavors, diverses monografies i exposicions s'han dedicat a Lorenzo Lotto, com l'exposició a Venècia del 1953.

Font: En català: Lorenzo Lotto (1480-1556) - En castellano: Lorenzo Lotto (1480-1556) - In english: Lorenzo Lotto (1480-1556) - Altres: Lorenzo Lotto (1480-1556)

---

Parlem de Música...

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 17 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià. Va estudiar amb el pare Giovanni Battista, organista de la catedral de la seva ciutat natal. Recolzat per l'alcalde de Crema, Federico Cavalli, el 1616 va marxar a Venècia, on va entrar a formar part del cor de la Basílica de Sant Marc. Va ser deixeble de Monteverdi i va ser nomenat segon organista el 1640. Poc després, va ocupar el lloc d'organista a l'Església de Sants Joan i Pau. El 1639 es va estrenar al Teatre S. Cassiano la seva òpera Le Nozze di Teli. Considerat juntament amb Monteverdi el representant més important del primer període de l'òpera veneciana, va seguir component per als teatres de Venècia i algunes de les seves obres van arribar a estrenar-se a altres ciutats, com L' Egist (Viena i París), Il Giasone (París) i l'Orione (Milà). El 1660 va viatjar a París per compondre Ercole amant, òpera encarregada pel Cardenal Mazarino per a inaugurar el Teatre de les Tullerías. L'obertura del coliseu va ser retardada i l'obra estrenada el 1662, després de la mort de Mazarino, sense cap èxit. Aquest fracàs el va fer tornar a Venècia per a dedicar-se principalment a la música religiosa. El 1665 va ser nomenat primer organista de Sant Marc i tres anys després va accedir al lloc de mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Dins de la seva producció religiosa una de les seves obres mestres és la Missa pro defunctis a 8 veus, que va compondre per als seus propis funerals. Destaquen, així mateix, els oficis de Vespro della Beata Vergine Maria i les nombroses òperes que va escriure.

Font: En català: Pier Francesco Cavalli (1602-1676) - En castellano: Pier Francesco Cavalli (1602-1676) - In english: Pier Francesco Cavalli (1602-1676) - Altres: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

---

Parlem amb veu pròpia...

Actualment, l'opinió que tenim de Francesco Cavalli és ambigua ja que per una banda el situem com a una de les figures fonamentals de l'òpera veneciana durant el segle XVII i per l'altra el situem a l'ombra del seu mestre Monteverdi. Per tant, com a alumne i successor del seu mestre a Venècia va aconseguir el reconeixement tot i que la seva obra teatral va viure tant de l'èxit com del fracàs més estrepitós. El fet més enigmàtic de Cavalli és, probablement, el de la seva música religiosa tot i que actualment es poden trobar bons i virtuosos exemples de l'art sacre de l'italià. Hem de recordar que Cavalli va ser, des del 1668, mestre de capella d'una de les basíliques més importants del món durant el segle XVII, la Basílica de Sant Marc de Venècia. En aquest important càrrec teològico-musical, Cavalli va compondre un extens repertori religiós que va publicar en diverses col·leccions (Messa a Quattro voci e salmi; Vespro della Beata Vergine Maria; Vespro delle Cinque Laudate). També hi incorpora recopilacions de música religiosa realitzats en períodes anteriors (Musiche sacre 1656). Aquest voluminós recull de música demostra el seu art vocal, per una banda propera a l'essència polifònica del renaixement i per l'altra amb la inclusió del seu propi estil més líric i teatral. La nostra cerca es centrarà en la secció del magnificat, un dels himnes més importants de l'ofici de vespres catòlic. Abans però del Magnificat i a mode d'introducció escoltarem el motet Laetatus sum a 3 a veus del salm 121 bíblic utilitzat recurrentment en les festivitats marianes segons el ritual catòlic de l'època. Extret de la col·lecció Musiche sacre 1656, és una obra en què Cavalli abandona l'herència de Monteverdi i desenvolupa un preciós motet de virtuosos passatges, temàtica contrastada i un eloqüent diàleg entre les veus i els instruments. De la mateixa col·lecció Musiche sacre 1656 és la Canzona a 10 instrumental emmarcada de ple en la tradicional escola veneciana i reminiscent del gran compositor italià Giovanni Gabrieli.

Més enllà d'aquestes dues primeres introduccions, la figura central de la nostra visita al cosmos de Cavalli tindrà per protagonista el Magnificat a 8 veus de la col·lecció Musiche sacre 1656 per a solistes, gran cor i orquestra barroca. Una obra esplèndida, d'entrada pel voluminós i vocalment impecable cor de 40 veus, que alterna amb les veus solistes i amb uns instruments característicament barrocs: llaüts, cornetes, trombons, violins. Aquest monumental Magnificat a 8 veus amb instruments representa la plena maduresa de l'estil del compositor. Ho podem comprovar en l'ús dels diversos artificis compositius del barroc: cors, àries, passatges concertants (des duos fins a octets vocals), fugues i simfonies. El desenvolupament és profund i ben estructurat formalment en una clara evidència de la consumada habilitat del compositor. Un altre exemple el trobem en l'ús consolidat dels doble cors reforçats per la introducció d'un grup instrumental concertato, augmentant i potenciant la difusió del so en tres nivells diferenciats. Alhora, amb la sorprenent fuga final a 12 veus, en el versicle Esurientes implevit Bonis, la culminació de l'obra resulta brillant, sensiblement espiritual i absolutament espectacular. La qualitat de l'edició és, en general, consistent i tècnicament bona. Els artistes són experts en la matèria, tant els cantants com els instrumentistes, amb una notable i sensible afinació i fraseig. En definitiva, aquesta és una edició digna de lloança que evidentment recomanarem per tal de conèixer al Cavalli més religiós, que immediatament ens captivarà i que ens convidarà amablement a seguir explorant, amb la curiositat que sempre ens caracteritza, el seu impressionant univers!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Coro Claudio Monteverdi di Crema; La Pifarescha; Bruno Gini (conductor)
RECICLASSICAT: CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676)
AMAZON: CAVALLI, F.: Magnificat and Other Sacred Works
IMSLP: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

CPDL: Pier Francesco Cavalli (1602-1676)

SPOTIFY: Pifarescha, La – Cavalli: 5 Magnificat and Other Sacred Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!