... Tornaré la propera setmana ...
Parlem de Pintura...
Jan van Scorel (
Schoorl, 1 d'agost de 1495 -
Utrecht, 6 de desembre de 1562) va ser un pintor neerlandès al qual se li atribueix la introducció de l'art renaixentista italià als Països Baixos. Va néixer a Schoorl, no se sap si va començar els seus estudis sota la tutela del mestre d'Alkmaar, Pieter Gerritsz a Haarlem,
Jacob Cornelisz a Amsterdam, o amb
Jan Gossaert a Utrecht però és creu que els dos darrers pintors mestres van coincidir amb ell posteriorment i que van tenir una marcada influència sobre la seva tècnica. Segons el
Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie (RKD), va estar registrat a Haarlem el 1517 on potser col·laborava amb el seu contemporani
Maarten van Heemskerck qui, com ell, havia nascut a la vora d'Alkmaar. Van Scorel va començar a viatjar per Europa poc després de celebrar els seus 20 anys, després de visitar Utrecht. El 1518-22 se'l registra a Venècia, més tard a Nuremberg i, via Àustria, va travessar els Alps. Al poble d'Obervellach, el 1520, completava el seu primer treball representatiu, el "
Sippenaltar" a l'església de Sant Martin.
Giorgione va ser un referent considerable per a Jan van Scorel durant la seva estada a Venècia. Al deixar Venècia, Jan van Scorel va passar a través de Roma i va fer un pelegrinatge a Terra Santa. Les seves experiències a Jerusalem es descriuen en molts dels seus treballs posteriors. El 1521, van Scorel va retornar a Roma on va conèixer el papa holandès
Adrià VI, que el va nomenar pintor del Vaticà. Van Scorel gaudia de la influència de
Michelangelo i
Rafael, i va succeir a aquest com a cuidador del
Belvedere. En el seu retorn als Països Baixos el 1524, es va instal·lar a Utrecht on va començar una reeixida carrera com a pintor i professor. Va morir a Utrecht el 1562.
Parlem de Música...
Giovanni Alberto Ristori (
Bologna, c.1692 -
Dresden, 7 de febrer de 1753) va ser un organista, compositor i director d'òpera italià. Nascut a Bologna en una data desconeguda, era el fill de Tommaso Ristori, director d'una companyia d'òpera que servia al rei de Polònia i Elector de Saxònia
August II "el Fort", que en aquell temps residia a Dresden. Pocs són els detalls coneguts de la vida de Ristori. Compositor principalment d'òperes i música religiosa, va romandre durant molt temps a la cort de Sant Petersburg, on va desenvolupar els seus principals treballs. Un d'aquests, es va representar a Moscú durant la coronació de l'emperadriu
Anna Ivànovna de Rússia. De fet, la seva òpera còmica Calandro, escrita durant la seva estada a Dresden, va ser la primera òpera italiana interpretada a Rússia, concretament l'any 1731, sota la seva pròpia direcció i la del seu pare Tommaso. A Dresden, va ser vice-mestre de capella de
Johann Adolph Hasse. A banda d'excel·lent intèrpret d'orgue i clavecí, va escriure nombroses opus. Aquest repertori d'obres inclou 19 òperes, escrites entre els anys 1713 i 1749, cantates, dos oratoris i nombrosa música religiosa, entre misses, entre elles la
Missa per il Santissimo Natale di Nostro Signore (1744), rèquiems, motets i obres menors. Així mateix, també va compondre simfonies, un concert i un interessant
Esercizi per l'accompaniamento.
Parlem amb veu pròpia...
Giovanni Alberto Ristori va ser un italià que va emigrar, per necessitats del servei, a Alemanya i a Rússia. A la manera de
Galuppi, l'italià que anys més tard treballaria a la cort de
Caterina II de Rússia a Sant Petersburg, Ristori va fer les maletes i va viure i treballar a la ciutat russa durant molts anys escrivint i representant, com a director, òperes i cantates. Ristori, tot i les aparences, ja no és un desconegut en el nostre espai ja que fa un parell d'anys en parlava en relació amb una preciosa missa (
Missa per il Santissimo Natale di Nostro Signore) recuperada, d'una forma brillant, pel segell
Carus. Gràcies a aquesta esplèndida edició, la primera en documentar d'una forma intel·ligent, solvent i històrica al mestre Ristori, podem parlar d'un autor que, entre altres càrrecs, va ser vice-mestre de capella de
Johann Adolph Hasse, el compositor més internacional de la cort de Dresden. Doncs bé, de data posterior a l'edició alemanya, el segell
Accent va publicar la primera edició íntegrament monogràfica de l'italià. Per títol
Divoti affetti alla Passione di Nostro Signore - Esercizi per l'accompanimento en què s'intercalen cantates de la Passió amb uns breus però inesperadament interessants exercicis instrumentals per a acompanyament. En aquests, dels quals n'escoltarem algunes mostres, hi destaca, amb notable personalitat pròpia, el
saltiri. Aquest instrument musical cordòfon de la família de les
citares té un so molt particular que resulta fascinant, tant per la seva simplicitat com per la dolça orfebreria de la seva sonoritat. Pel que fa a les cantates, són per a soprano, alto i orquestra barroca, de perfil fosc, tenebrista i generosament refinades i amb un lirisme proper a la música vocal d'
Alessandro Scarlatti. La interpretació, bona en primera i última instància, enalteix la figura d'un italià que mereix reconeixement més enllà de l'etiqueta de figurant d'Hasse. Per mèrits propis, el seu renaixement s'està fent realitat fet que nosaltres celebrarem amb la joia de la seva música!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina