WESLEY, Samuel (1776-1837) - Symphonies

Obra de Daniel Turner (1744-1817), pintor anglès (1)

- Recordatori de Samuel Wesley -

En el dia de la celebració del seu 238è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Daniel Turner (1744-1817), va ser un pintor anglès actiu durant els anys 1782 i 1802. Es desconeix la seva història de vida. Els seus quadres representen paisatges i escenes de ciutats angleses, especialment de vistes marines, ports i ponts. Va pintar, així mateix, nombroses aquarel·les. Les seves obres s'exposen, entre altres, al Yale Center for British Art, (procedent de la Paul Mellon Collection) i a la Tate Gallery.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Daniel Turner (1744-1817) - Altres: Daniel Turner (1744-1817)

---

Parlem de Música...

Samuel Wesley (Bristol, 24 de febrer de 1766 - Londres, 11 d'octubre de 1837) fou un organista i compositor anglès de l'època georgiana tardana. Wesley va ser contemporani de Mozart i va ser anomenat per alguns "el Mozart anglès" tot i que amb aquesta etiqueta també podem trobar a Linley Jr. Fill del conegut metodista i escriptor d'himnes Charles Wesley, nét de Samuel Wesley (poeta de l'últim període de Stuart) i nebot de John Wesley, el fundador de l'església metodista. Samuel va mostrar el seu talent musical des de ben petit. Tocava el violí i l'orgue i va treballar com a director d'orquestra i professor de música. Moltes de les seves composicions més conegudes van ser escrites per a l'església, incloent el motet In exitu Israel. Les seves composicions seculars inclouen madrigal en cinc parts O singe unto mie roundelaie basat en el poema ben conegut de Thomas Chatterton. El 1788 Wesley va ser iniciat en la maçoneria en la Lògia d'Antiguitat. El Duc de Sussex el va nomenar Gran Organista el 1812, però va renunciar al càrrec el 1818. Va morir el 1837 i va ser enterrat a l'església de St Marylebone Parish, a Londres. El seu fill, Samuel Sebastian Wesley també va esdevenir un admirat compositor anglès del segle XIX i, com el seu pare, es va especialitzar en la música d'orgue i d'església.

Font: En català: Samuel Wesley (1766-1837) - En castellano: No disponible - In english: Samuel Wesley (1766-1837) - Altres: Samuel Wesley (1766-1837)

---

Parlem amb veu pròpia...

Sense fer soroll però d'una forma progressiva i constant, Samuel Wesley s'està fent un lloc i s'està construint la seva pròpia història musical en aquest espai. Recordem que Wesley va ser el fill de Charles Wesley (de qui també n'he parlat en relació als seus himnes), un músic i reformador molt conegut a Anglaterra. Alhora, Samuel Wesley va ser el pare de Samuel Sebastian Wesley, compositor i organista de qui un dia també en parlarem. Prèviament, de Wesley n'havíem parlat en relació a la seva música religiosa, abundant tenint en compte els anys de servei a l'església metodista anglesa. El cert és que avui canviarem totalment de registre i fixarem els nostres sentits en la seva producció simfònica. A l'entorn d'aquesta recuperarem, també, un extraordinari duet d'orgue interpretat per a dos grans mestres de l'escola instrumental anglesa. Entrant en matèria, començarem aquest últim dilluns de febrer amb una esplèndida Sonata-Duet en Do major per a orgue a quatre mans i estructurada en els tres moviments de la sonata clàssica. Descomunal partitura que no només posa de manifest l'enorme talent compositiu de Wesley sinó que el fet de poder-la gaudir sota la interpretació de Pinnock i Preston a l'hora no té preu. Introducció de la Simfonia en Mi bemoll major, de 1784 per a cordes, dues trompes i clavecí com a continuo. De tres moviments, allegro, andante i allegretto-presto-tempo di primo, és una simfonia introduïda amb un primer moviment molt ben definit en forma sonata i amb fins a tres motius temàtics diferenciats. L'andante en Mi bemoll major només per a cordes és breu i suau, preludi de l'últim moviment, el més solemne i festiu, en què destaca la grandiloqüència de les trompes. No els hi mancaven motius a tots aquells que l'anomenaven el "Mozart anglès" títol simbòlic que es va disputar, involuntàriament, amb Thomas Linley Jr. Tots dos, a la seva manera, es mereixien aquesta etiqueta tanmateix, i en relació a Samuel Wesley, per sí mateix l'hem de recordar en nom propi i en primera persona ja que la seva música és prou solvent, consistent i interessant com perquè el capítol de Wesley formi part, obligadament, de la història de la música clàssica anglesa!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Trevor Pinnock & Simon Preston (organ)
INTÈRPRETS: London Mozart Players; Matthias Bamert
RECICLASSICAT: WESLEY, Samuel (1776-1837)
CHANDOS: Samuel Sebastian Wesley (1766-1837) - Symphonies
ARKIVMUSIC: Early English Organ Music

IMSLP: Samuel Wesley (1776-1837)

CPDL: Samuel Wesley (1776-1837)

SPOTIFY: London Mozart Players – Wesley: Symphonies in D Major / A Major / D Major / E Flat Major / B Flat Major
SPOTIFY: Simon Preston & Trevor Pinnock – Early English Organ Music

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!