BAERMANN, Heinrich Joseph (1784-1847) - Clarinet Quintet No.3, Op.23

Obra de Christoffer Wilhelm Eckersberg (1783-1853), pintor danès (1)

- Recordatori d'Heinrich Joseph Baermann -

En el dia de la celebració del seu 230è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Christoffer Wilhelm Eckersberg (Blåkrog, 2 de gener de 1783 - Copenhague, 22 de juliol de 1853) va ser un pintor classicista danès, considerat "El pare de la pintura danesa". Va néixer a la petita localitat de Blakrog pertanyent en aquell temps al Ducat de Slesvig i actualment a la Sønderjylland (Jutlàndia Meridional), sent el seu pare Henrik Vilhelm Eckersberg pintor i fuster, i la seva mare Ingeborg Nielsdatter. El 1786 la família es va mudar a Blans, un llogarret prop del pintoresc paisatge d'Allesund. A partir dels 13 anys es va dedicar a la pintura com a professió amb mestres en l'art de la pintura com Josiah Jacob Jessen a Aabenraa (o Apenrade) i Johann Jacob Jessen a Flensborg. Entre els anys 1800 i 1803 va estudiar i va treballar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Dinamarca (Det Kongelinge Danskekunstakademi) on va tenir entre els seus principals mestres a Nikolai Abraham Abildgaard i després, gràcies a una beca, va ser alumne de Jacques-Louis David a París. Des de l'any 1818 va ser professor a la Reial Acadèmia d'Art de Copenhaguen i des del 1827-1829, el director de la mateixa. Al seu art clàssic va saber unificar-hi el romanticisme destacant, especialment, pels seus paisatges i vistes arquitectòniques (Thorsvalden, l'Incendi del Langrebo). Va brillar, així mateix, com a retratista caracteritzant la seva pintura amb línies suaus, el detallat dibuix de les formes i el gran domini del clarobscur per a les carnadures tal com es fa notar en el seu cèlebre Nu del mirall. A Eckersberg se'l considera el gran precursor de l'edat d'or de la pintura danesa.

Font: En català: No disponible - En castellano: Christoffer Wilhelm Eckersberg (1783-1853) - In english: Christoffer Wilhelm Eckersberg (1783-1853) - Altres: Christoffer Wilhelm Eckersberg (1783-1853)

---

Parlem de Música...

Heinrich Joseph Baermann (Potsdam, 14 de febrer de 1784 - Munich 11 de juny de 1847) va ser un virtuós clarinetista alemany del romanticisme. Durant la seva joventut, Baermann va rebre lliçons del clarinetista i compositor Joseph Beer (1744-1811) a l'escola militar de Potsdam. El seu immediat talent amb el clarinet va despertar l'interès de la cort de el 1804. El seu príncep, Lluís Ferran de Prússia, el va adoptar musicalment quan Baermann només tenia 20 anys i el va enviar a classes amb el compositor i clarinetista Franz Tausch (1762-1817). Va tocar en la orquestra de la cort de Munich des del 1807 fins a la seva jubilació el 1834, quan el seu fill Carl Baermann, compositor i clarinetista, el va succeir en el càrrec. Nombrosos compositors van escriure per Baermann ja que, sens dubte, va marcar una era interpretativa amb el repertori del nou clarinet romàntic, més modern i flexible. Juntament amb els compositors menys coneguts com Franz Danzi i Peter von Lindpaintner, Baermann va interpretar obres de Felix Mendelssohn, Carl Maria von Weber i Giacomo Meyerbeer. Mendelssohn va escriure els dos Konzertstücke, Opp. 113 i 114 (peces de concert) per Baermann i pel seu fill Carl per tal que el poguessin interpretar plegats. Meyerbeer va escriure un Quintet (1812) i concerts i Weber va escriure nombroses obres, incloent dos concerts (Opp. 73, 74), el Quintet Op. 34, el Concertino Op. 26 i les Variacions Sylvana, Op. 33. Baermann també va dedicar el seu temps, tot i que en menor mesura, a la composició escrivint concerts i nombroses obres de cambra per a clarinet amb altres instruments. Va morir amb 63 anys a Munich.

Font: En català: No disponible - En castellano: Heinrich Joseph Baermann (1784-1847) - In english: Heinrich Joseph Baermann (1784-1847) - Altres: Heinrich Joseph Baermann (1784-1847)

---

Parlem amb veu pròpia...

Heinrich Baermann és, molt probablement, conegut com l'autor d'un Adagio per a quintet de clarinet originalment atribuït a Wagner. Aquests casos d'atribucions errònies són habituals en el món de la música. La desgràcia de l'autor original de l'obra és que l'atribució es faci a un autor considerablement més conegut ja que la partitura en concret devaluarà en el moment en què aquesta s'autentifiqui. Ha passat amb Mozart, Haydn i molts altres autors. En el cas de Baermann, el seu món és tant desconegut que tot i la confusió que aquesta circumstància hagi pogut generar, els danys col·laterals són relativament limitats ja que el seu nom segueix vivint i ho seguirà fent, en termes generals, en la ignorància i en la indiferència col·lectiva. En qualsevol cas, ahir divendres era el seu aniversari de naixement i avui intentarem posar una pinzellada de color i una llum tènue al seu geni creatiu. La seva història el situa com a un dels grans intèrprets de clarinet del repertori romàntic, rebent encàrrecs de molts dels seus contemporanis alemanys. Ara bé, de què ens parlarà la seva literatura musical, la pròpia de la seva imaginació. Doncs intentarem esbrinar-ho amb l'ajuda de dues obres en què, òbviament, el clarinet en serà l'actor principal. En general, focalitzarem els nostres sentits en el Quintet No.3 en Mi bemoll major opus 23 per a clarinet i cordes i dues trompes ad libitum (en aquest cas no hi participen). De tres moviments, és precisament l'adagio central el que, erròniament, es va atribuir a Wagner. Realment, l'adagio d'aquest quintet és, potser, el moviment més interessant i preciós de l'obra. L'allegro inicial ens recordarà fàcilment a Mozart i no només per les genuïnes melodies clàssiques sinó per les pertinents i evidents referències a la Simfonia No.40 de l'autor austríac.

Musicalment, sense destacar especialment, és una partitura gustosament agradable i absolutament emmarcada, com dèiem, en la més característica tradició clàssica. Abans del quintet, escoltarem el breu Concertstück en Sol major per a clarinet i orquestra. Una obra escrita en una data desconeguda situada, possiblement, entre els anys 1811-1815 a Munich. Anticipant-se als que serien els famosos Concertstücks Opp.113 i 114 de Mendelssohn (dedicats precisament a Baermann), és una peça concertant, de tres moviments i orquestrats en totes aquelles seccions diferents a les del clarinet pel compositor alemany Philipp Roth (1779-1850), a qui Baermann va dedicar amb estima aquest concert. A diferència del quintet, l'estil en què s'emmiralla és el de Weber i concretament en el dels seus concerts de clarinet. La sorpresa, pels melòmans d'oïdes afinades serà, de nou, l'adagio central perquè, en efecte, és idèntic al del quintet opus 23 en un reciclatge curiós i en què la diferència radica en la orquestració. Baermann va coexistir en l'espai-temps amb Mozart només 7 anys. Tot i això l'alemany, si més no en aquestes dues obres, amb predilecció per la primera, va tenir a Mozart entre els seus principals referents. Possiblement, hi té molt a veure el fet que Baermann va ser l'intèrpret solista d'algunes àries operístiques de Mozart, i concretament de la famosa ària Parto, parto, ma tu ben mio amb clarinet obbligato de la Clemenza di Tito. En agraïment, potser va compondre partitures en què el ressò de l'austríac és més que evident. Per nosaltres, un nou descobriment al que haurem de sumar a la inacabable llista de tresors esplèndids i desconeguts!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Dieter Klöcker (1936-2011, clarinet); Prague Chamber Orchestra; Milan Lajcic (conductor)
INTÈRPRETS: Shirley Brill (clarinet); Terpsycordes Quartet
AMAZON: Clarinet Recital: Brill, Shirley – WEBER, C.M. von / BAERMANN, H.
PRESTOCLASSICAL: Heinrich Baermann: Clarinet Concertos
IMSLP: Heinrich Joseph Baermann (1784-1847)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Terpsycordes Quartet – Shirley Brill, C.M. Von Weber, H. Baermann

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!