BELLINZIANI, Paolo Benedetto (1682-1757) - Sonates pour flûte à bec & basse continue

Obra de Bartolomeo Passerotti (1529-1592), pintor italià (1)

- Recordatori de Paolo Benedetto Bellinziani -

En el dia de la commemoració del seu 257è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Bartolomeo Passerotti també anomenat Passarotti (Bologna, 1529 - 3 de gener de 1592) fou un pintor italià, pertanyent al manierisme i al cercle de l'Escola bolonyesa. Va desenvolupar la seva activitat principalment en la seva ciutat natal, Bolonya. Va viatjar a Roma, on va treballar a les ordres de Girolamo Vignola i Taddeo Zuccaro. Després del seu retorn a Bolonya, va crear un estudi, des d'on va influir en l'obra d'altres artistes, com és el cas d'Annibale Carracci.

Font: En català: Bartolomeo Passerotti (1529-1592) - En castellano: Bartolomeo Passerotti (1529-1592) - In english: Bartolomeo Passerotti (1529-1592) - Altres: Bartolomeo Passerotti (1529-1592)

---

Parlem de Música...

Paolo Benedetto Bellinzani (Mantova o Ferrara, 1682 - Recanati, 25 de febrer de 1757) va ser un compositor italià. No se sap res dels primers anys de la seva vida i dels estudis realitzats. Als 25 anys va ser nomenat mestre de capella a la Catedral d'Udine. Des d'aleshores, es dedueix que va orientar la seva carrera al sacerdoci. Va ocupar diversos càrrecs eclesiàstics així com el de mestre de capella a Ferrara, Pesaro, Urbino, Fano i Orvieto. El 1737 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Recanati, on hi desenvoluparia la seva carrera fins la seva mort el 25 de febrer de 1757. La seva producció, generalment desconeguda, és principalment religiosa, amb misses, oratoris i motets. També va escriure música instrumental, principalment per a flauta i baix continuo així com una col·lecció de madrigals.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Paolo Benedetto Bellinziani (1682-1757) - Altres: Paolo Benedetto Bellinziani (1682-1757)

---

Parlem amb veu pròpia...

Giuseppe Radiciotti, musicòleg i historiador que va documentar amb rigorositat la vida de Rossini, descriu a Bellinzani com a "... un digne i fèrtil compositor ... membre de l'acadèmia filharmònica de Bolonya". Alhora, també el descriu com a "mestre excel·lent, músic virtuós i amb una veu de contralt brillant". Fins i tot, el reconegut i internacionalment admirat "Pare" Martini (de qui sempre que puc en recomano el seu extraordinari i meravellós Rèquiem), en aquell temps la principal figura teòrica del classicisme, tenia un retrat de Bellinzani a la seva galeria d'art privada i concretament en la secció reservada a "les figures més cèlebres de la música". Totes aquestes mostres d'admiració i la sèrie de virtuts de les que parlava Radiciotti no han ajudat, malgrat les bones crítiques, a la recuperació del nostre benaurat protagonista italià del dia. En qualsevol cas, avui per nosaltres serà un bon dia per parlar-ne i ho farem en relació a la seva música instrumental. El recull de Sonate a flauto solo con cembalo, o violoncello, dedicate agl’illustrissimi Signori Jacopo Tessarini e Francesco Bertoli. Opus III, Venezia, 1720, són una de les mostres de la seva virtuosa i preciosista delicadesa compositiva. La transparència de la flauta amb la viola i l'harmonia del continuo és una delícia pels sentits. En el nostre recull escoltarem tres sonates de Bellinziani, concretament la Sonata No.1, la Sonata No.3 i la Sonata No.12 "La Follia". Les dos primeres, de quatre moviments lent-ràpid-lent-ràpid, estan en la forma sonata da chiesa, és a dir, una sonata en què habitualment l'instrument principal porta la melodia, en aquest cas la flauta, i un baix continu (habitualment tiorba o orgue però també clavecí). La introducció és amb lento o adagio, seguit d'un allegro de vegades fugato, un cantabile i un final enèrgic vivace o giga. La sonata "La Follia" segueix un esquema més lliure, amb una introducció lenta, un allegro i un final adagio amb variacions amb el conegut tema de la follia. La interpretació és acadèmicament impecable i ens dóna a conèixer la història instrumental de Bellinziani. Potser, en un futur, en tornarem a parlar per a descobrir el seu univers vocal, possiblement un dels tresors que resten pendents de conèixer del seu interessant en tant que desconegut repertori!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Musica Antiqua; Christian Mendoze
AMAZON: Bellinzani - Sonates pour flûte à bec & basse continue
IMSLP: Paolo Benedetto Bellinzani (1682-1757)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: BrigitteTramier – Bellinzani : Sonates pour flûte à bec & basse continue

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!