CERNOHORSKY, Bohuslav Matej (1684-1742) - Vesperae minus solennes

Obra de Charles Marie Bouton (1781-1853), pintor francès (1)

- Recordatori de Bohuslav Matěj Černohorský -

En el dia de la celebració del seu 330è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Charles Marie Bouton (París, 16 de maig de 1781 - 28 de juny de 1853), va ser un pintor francès. Va ser alumne del conegut pintor Jacques-Louis David, de Jean-Victor Bertin i del primer pintor de panorama francès, Pierre Prévost. La seva pintura expressa una concentració especial en la perspectiva i en l'art de distribuir la llum. Aquesta forma artística va ser la precursora de la invenció del Diorama, honor que comparteix amb el fotògraf francès Jacques Daguerre. Com a pintor, va crear obres que reproduien, amb gran realisme, els Souterrains de Saint-Denis, la Cathédrale de Chartres, i una vista de l'interior de l'Ésglésia de Saint-Etienne-du-Mont. així com una interessant vista d'una capella gòtica, actualment en el The Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Charles Marie Bouton (1781-1853) - Altres: Charles Marie Bouton (1781-1853)

---

Parlem de Música...

Bohuslav Matěj Černohorský (Nymburk, Bohèmia, 16 de febrer de 1684 - Graz, 1 de juliol de 1742) va ser un organista, professor i compositor txec. Va néixer en una família de mestres i músics, lligada a la tradició artística des de finals del segle XVI quan un avantpassat del compositor va ser organista a la ciutat de Pardubice. Cernohorský va rebre la primera formació musical del seu pare, mestre i director del cor de l'Església de Nymburk, qui va ensenyar al noi a tocar el violí, el clarinet, la flauta i l'orgue. Els fills dels mestres d'aquella època aprenien, així mateix, a tocar la trompeta per tal d'actuar en festes populars, casaments i funerals. Amb 19 anys va ingressar a l'Ordre dels Minoritas (franciscans), al convent adjunt a l'Església de Sant Jaume, a la Ciutat Vella de Praga. El jove va prendre la decisió d'ingressar en el convent mogut probablement per l'amor a la música. Les misses instrumentals del temple de Sant Jaume eren molt populars. En aquell temps, l'església de Sant Jaume tenia una bona orquestra i una magnífica coral que actuaven amb freqüència gràcies, també, a l'esplèndid orgue. Un cop ingressat a l'Ordre dels Minoritas, Cernohorský va estudiar teologia, filosofia i ciències musicals a la Universitat de Praga. El 1708 va ser ordenat sacerdot i l'Ordre el va enviar a Itàlia per aprofundir en els seus coneixements musicals. Cernohorský va ser nomenat, a Itàlia, mestre de capella i organista del temple minorita de Sant Antoni, a Pàdua, exercint posteriorment els mateixos càrrecs a la Basílica de Sant Francesc, a Assís. A Itàlia era conegut com el "Padre Bohemo" i respectat tant per la seva virtuosa carrera interpretativa com per la seva labor com a compositor i pedagog. Cernohorský va tornar el 1728 a Praga com a organista i mestre de capella del temple minoritaris de Sant Jaume, a la Ciutat Vella de Praga, on va impulsar l'edat d'or de la música barroca a Bohèmia. De l'obra de Cernohorský s'han conservat 15 composicions: 8 per a orgue i 7 vocals religioses. Tanmateix, es considera que aquesta és una mínima mostra dels seus treballs ja que molts d'ells es van perdre per sempre en el devastador incendi que va afectar, precisament, l'església de Sant Jaume.

Font: En català: No disponible - En castellano: Bohuslav Matěj Černohorský (1684-1742) - In english: Bohuslav Matěj Černohorský (1684-1742) - Altres: Bohuslav Matěj Černohorský (1684-1742)

---

Parlem amb veu pròpia...

El marbre que sustenta la vida i obra de Cernohorsky ha estat, històricament, fragmentat. Durant el segle XVIII, i pocs anys més tard de la seva mort, el seu nom va decaure en l'oblit. A l'entrada del segle XIX, i en sintonia amb la recuperació de Bach, es va començar a estudiar l'obra d'orgue del bohemi amb anàlisis i conclusions desiguals. Per uns, era elevat a la categoria del Bach de Bohèmia i per altres era defenestrat. En qualsevol cas, la discussió entre uns i altres volia dir, en certa manera, reconeixement i redescobriment. No seria fins ben entrat en el segle XX que l'estudi i la cerca minuciosa a l'entorn de la seva història de vida començaria a donar els fruits en relació a les poquíssimes obres que s'han conservat del seu, imaginem, extens repertori. Actualment, al txec se'l considera el compositor i organista més important de la història del barroc bohemi. La forja de Cernohorsky van ser els franciscans minoristes, una sub-ordre dels Franciscans de Sant Francesc d'Assis. Allà, sota la tutela del Pare Bernard Artophaeus, un important organista i compositor, va rebre les primeres classes de música teòrico-pràctica acadèmiques. Alhora, el van formar en teologia i filosofia, dues disciplines imprescindibles en aquell temps. El 1703 es va convertir en novici del Frares Menors de l'església de Sant Jaume de Praga. Els franciscans, juntament amb els jesuïtes, eren una de les ordres que més vetllaven per l'educació musical dels seus membres i, de retruc, per la societat tot impulsant sistemàticament la música en tots i cadascun dels seus actes, festivitats i celebracions. L'església on va començar la seva carrera disposava d'un orgue majestuós inaugurat el 1702. L'ordenació com a sacerdot, anys més tard, va determinar, definitivament, la carrera del bohemi. A partir d'aleshores, la música seria la seva vida.

Aquesta no va ser fàcil, tot i ser un organista de fama llegendària. De fet, en aquest sentit, es creu que la seva increïble capacitat improvisadora va provocar que molt sovint no transcrivís allò que tocava a partitura motiu pel qual, a banda de l'incendi de l'església de Sant Jaume, siguin tant poques les partitures d'orgue conservades de Cernohorsky. Avui n'escoltarem una juntament amb algunes de les seves obres musicals religioses. Intercalada, escoltarem la Fuga en Fa major, conservada al Conservatori de Praga. És una reminiscència de les canzones del segle XVII i també un motiu instrumental del magnífic motet en fuga Laudetor Jesus Christus (Lloat sigui Jesucrist) que també escoltarem. Aquest motet, publicat a Praga probablement el 1729, és una fuga coral monumental en tres parts, dos temes diferenciats que s'agrupen en un tercer gran tema final. L'obertura del nostre recull vindrà de la mà de la Litanie lauretanae per a veus solistes, cor i orquestra. Una obra introduïda per les trompetes i on les paraules Kyrie eleison són d'una gran solemnitat, en què els cors i els solistes dialoguen majestuosament i en què la orquestra, amb el recurrent ressò de les timbales, ens regala unes melodies delicioses convertint aquest himne en una celebració permanent. Pel que fa a les Vesperae minus solennes per a solistes, cor i orquestra i en què hi trobarem el característic recull de vespres (dixit dominus, confitebor, beatus vir, laudate pueri, laudate dominum, magnificat). El terme minus solennes es refereix a la no presència d'instruments de vent metall, per tant, "menys solemnes". Per tant, de caràcter més íntim i més oficiós, són obres d'una gran elegància vocal i instrumental. El que ha sobreviscut miraculosament de Cernohorsky és el testimoni no només de l'art sinó també de la interessant vida, de la sorprenent històrica d'un bohemi, el compositor i l'home, del record i de la pertinent emoció de poder tenir entre mans la seva música!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Czech Madrigals Singers; Gioia della Musica (ensemble); Frantisek Xaver Thuri
ALLMUSIC: Černohorký: Religious Works, Organ Works
IMSLP: Bohuslav Matěj Černohorský (1684-1742)

CPDL: Bohuslav Matěj Černohorský (1684-1742)

SPOTIFY: Bohuslav Matej Cernohorsky – Černohorký: Religious Works, Organ Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!