- Recordatori de Franz Joseph Strauss -
En el dia de la celebració del seu 192è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Thomas Cowperthwaite Eakins (
Filadèlfia, 25 de juliol de 1844 - Filadèlfia, 25 de juny de 1916) Va ser un dels pintors realistes nord-americans més importants del segle XIX. Va treballar al marge dels estils europeus contemporanis, convertint-se en el primer artista important després de la
Guerra Civil nord-americana (1861-1865), en realitzar una obra profunda i plena de força extreta, directament, de l'experiència de la vida del seu país. Va néixer a Filadèlfia i va estudiar dibuix a l'
Acadèmia de Belles Arts de Pennsylvania des del 1861 fins el 1866. Els seus estudis d'anatomia a l'
Escola de Medicina Jefferson el va portar a sentir un gran interès durant tota la seva vida pel
realisme científic. Eakins va viure tres anys a París, 1866-1869, on va estudiar a l'
Escola de Belles Arts. Va rebre gran influència de les obres de mestres del segle XVII, en particular de
Rembrandt,
Josep de Ribera i
Diego Velázquez, que el van impressionar pel seu realisme i penetració psicològica. El 1870 va tornar a Filadèlfia definitivament. Els quadres d'Eakins mostren escenes i persones quotidianes de Filadèlfia, sobretot de la seva vida familiar i de la dels seus amics. Va posar en pràctica les seves inclinacions científiques en obres amb vaixells de vela, remers i temes de caça, en els quals dibuixava l'anatomia del cos humà en moviment. Va pintar diversos quadres amb escenes que transcorrien en hospitals, de grans dimensions i força expressiva, entre els quals destaca
La clínica Gross (1875, Escola de Medicina de Jefferson, Filadèlfia), en la qual combina un detallat realisme (el tema és una operació quirúrgica) amb una agudesa psicològica en el retrat del cirurgià, el doctor Gross. Com a director de l'Acadèmia de Belles Arts de Pennsylvania, va introduir la innovadora assignatura d'anatomia i dissecció, així com la perspectiva científica, la qual cosa va revolucionar l'ensenyament artístic als Estats Units. Tanmateix, la seva insistència en fer estudis de nus va escandalitzar les autoritats de l'Acadèmia que el van obligar a renunciar al seu càrrec el 1886. Durant l'última època de la seva carrera artística l'interès científic d'Eakins va quedar desplaçat per l'estudi de la psicologia i de la personalitat dedicant-se al retrat d'amics, científics, músics, artistes i clergues. A més de la seva magistral plasmació de la personalitat, aquests retrats es caracteritzen per un realisme absolut i per un sentit escultòric de la manera que s'evidencia en el marcat volum dels caps, cossos i mans dels retratats. Un bon exemple dels seus retrats de cos sencer és
La cançó patètica (1881,
Galeria d'Art Corcoran, ciutat de Washington), que mostra la figura dreta d'un cantant amb una túnica de seda, retallada contra la tènue llum de la cambra de música. Encara que cap de les seves obres li va proporcionar popularitat i fortuna, Eakins va exercir una profunda influència, com a pintor i professor, en el desenvolupament del
naturalisme als Estats Units. Possiblement, el seu acostament realista a la pintura va ser massa avançat per la seva època.
Parlem de Música...
Franz Joseph Strauss (
Parkstein, 22 de febrer de 1822 -
Munich, 31 de maig de 1905) fou un músic alemany. Compositor, intèrpret virtuós de trompa i consumat artista de guitarra, clarinet i viola. Fou el trompista titular de l'orquestra de l'
Òpera de la Cort de Munich durant més de 40 anys, professor a l'
Escola Reial de Música de Munich i director d'orquestra. Strauss és potser més conegut per ser el pare del compositor
Richard Strauss, sobre el que va tenir una gran influència en el primer desenvolupament musical, conduint-lo cap al
classicisme, deixant de banda els nous estils moderns emergents. Com a compositor, és recordat pels seus treballs per a trompa, instrument pel que va escriure la majoria de les seves obres. Strauss va néixer a Parkstein, Baviera. Membre d'una gran família musical, el seu germà (Johann) Georg Walter va ser el seu primer mestre. Georg va ensenyar a Strauss a tocar el clarinet, la guitarra i una gamma d'instruments de metall. Als 9 anys, Strauss va començar a rebre classes d'un altre oncle, Franz Michael Walter, un mestre d'una banda militar local. Als 15 anys, a través de la influència de George Walter, Strauss va entrar a l'orquestra privada del Duc Max a Munich, on hi romandria durant deu anys. Gradualment, va anar comprovant que de tots els instruments dels que era capaç de tocar, la trompa era el preferit. Ràpidament, va començar a compondre per a aquest instrument. Entre les seves primeres composicions hi ha una romança,
Les Adieux, i una
Fantasia de Sehnsuchtswalzer de
Beethoven, ambdós per a trompa i orquestra amb versions alternatives per a trompa i piano. El 1847 Strauss va entrar com a membre de l'orquestra de l'Òpera de la Cort Bavaresa. El primer concert de trompa de Strauss fou estrenat, amb el compositor d'intèrpret, el 1865 i es va interpretar durant un cert temps. El director
Hans von Bülow l'anomenava "
el Joachim de la trompa". El 1871, el van nomenar professor a l'Escola Reial de Música i li van donar el títol de
Kammermusiker de la Cort bavaresa el 1873. Les preferències musicals de Strauss eren fortament clàssiques. Estava fascinat per la música de Mozart però també admirava, especialment, a
Haydn i Beethoven. No va sintonitzar amb la música nova de
Wagner que el seu sobirà i empresari,
Lluís II de Baviera, assíduament promovia amb produccions a l'Òpera de la Cort. L'antipatia de Strauss per la música moderna va influir en el primer desenvolupament del seu fill Richard. Malgrat que detestava de forma personal a Wagner, com a home i com a músic, la professionalitat estricta de Strauss el va dur a dedicar tot el seu domini tècnic als solos de trompa més importants a les òperes de Wagner. Va interpretar aquest instrument en les estrenes de
Tristan i Isolda,
L'or del Rin i
La valquíria. Wagner va dir un dia: "
Strauss és un company detestable però quan bufa la seva trompa un no pot estar de mal humor amb ell". Strauss es retirà de l'orquestra de l'òpera el 1889, encara que va continuar dirigint i ensenyant durant alguns anys. Va morir a Munich amb 83 anys.
Parlem amb veu pròpia...
Probablement, si
Richard Strauss no s'hagués fet internacionalment conegut per les seves òperes i poemes simfònics, avui no estaríem parlant del seu pare Franz Joseph Strauss. Si bé al seu temps es va convertir en un virtuós intèrpret de trompa, desitjat fins i tot pels seus "enemics" públics com
Wagner, el cert és que a nivell compositiu, de no ser pel seu fill i les seqüeles de l'ensenyament clàssic que va heretar del seu pare, avui no en parlaríem, no per la nostra indiferència sinó perquè molt possiblement les seves poques obres no estarien disponibles. Tot i que a vegades no ajuda, en aquest cas el fet de ser "
el pare de..." ens ha facilitat la feina i musicalment ens ha obert la porta a la realitat del nostre protagonista d'avui. Strauss pare va ser una llegenda viva, unànimement reconegut per la crítica, amics i enemics, com a virtuós de la trompa. Alhora, per aquest instrument va escriure dos concerts i una dotzena d'obres de cambra per a piano i trompa que, per extensió, a vegades eren orquestrades. En el nostre recull diari, per a celebrar el seu aniversari, ens fixarem en una edició quasi monogràfica, amb la companyia de dos fascinants partitures de joventut del seu fill Richard, al seu nom. De fet, si deixem de banda els dos
Concerts Opp. 8 i 14, en aquesta agradable edició hi escoltarem la totalitat del seu repertori per a trompa i piano.
Musik für Horn und Klavier és el títol i de la col·lecció d'obres que s'hi presenten, escoltarem la
Fantasia en el tema 'Sehnsuchtswalzer' de Schubert, Op. 2, el
Nocturn, Op. 7 i la
Fantasia, Op. 6. D'estil clàssic, comprensible tenint en compte la devoció manifesta de Strauss per la música de
Mozart,
Haydn i
Beethoven, segueixen una pauta fidel a la filosofia dels seus referents. Tot i el perfil, si fa o no fa previsible, el cert és que són partitures agradables i amb passatges d'extrema dificultat pels intèrprets de trompa. No hi dubte que Franz Joseph Strauss havia de tenir uns pulmons a prova de bombes... o millor dit, a prova de trompes!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina