dissabte, 8 de febrer del 2014

BURGMULLER, Norbert (1810-1836) - Clarinet & Piano in E, Op.15

Jan van Huysum - Fruit Piece (1722)
Obra de Jan van Huysum (1682-1749), pintor holandès (1)



- Recordatori de Norbert Burgmüller -
En el dia de la celebració del seu 204è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Jan van Huysum (Àmsterdam, 15 d'abril de 1682 - Àmsterdam, 8 de febrer de 1749) va ser un pintor holandès, el més distingit pintor de flors del seu temps, juntament amb Rachel Ruysch. Va assolir la fama arreu d'Europa, sent àmpliament imitat. Els colors i fons clars que va emprar, tot i el caràcter obert de les seves intricades composicions, es van convertir en trets distintius de la pintura floral holandesa del segle XVIII. De manera ocasional va pintar temes no relacionats amb les flors, com és el cas d'un autoretrat que es conserva al Ashmolean Museum d'Oxford. El seu pare, Justus el Vell (1659-1716), va ser pintor de flors i paisatges. Jan va tenir tres germans que també van ser pintors: Justus el Jove (c.1684-1707), Michiel (c.1700-1759) i Jacob (c.1687-c.1740), el qual va treballar a Anglaterra i va imitar l'estil de Jan. Va morir a Àmsterdam el febrer de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: Jan van Huysum (1682-1749) - In english: Jan van Huysum (1682-1749) - Altres: Jan van Huysum (1682-1749)


Parlem de Música...

Norbert Burgmüller (Düsseldorf, 8 de febrer de 1810 - Aquisgrà, 7 de maig de 1836) va ser un pianista i compositor alemany. Fill petit d'una família musical, el seu pare, August Burgmüller, era el director d'un teatre. La seva mare, Teresa von Zandt, va ser cantant i professora de piano. Tenia dos germans, Franz i Friedrich. Aquest últim també va ser compositor. Després de la mort del seu pare, la família va patir greus problemes financers. L'ajuda del comte Franz von Nesselrode-Ehreshoven va ser essencial per la família. Burgmüller va poder així començar a estudiar acadèmicament amb Joseph Kreutzer a Düsseldorf i amb Louis Spohr, i el seu alumne Moritz Hauptmann, a Kassel. Pocs anys més tard es va comprometre amb Sophia Roland però el 1830 la relació es va acabar, sumint a Norbert en una profunda depressió. L'alcohol i l'epilèpsia van començar a fer estralls a la seva vida. Aquell mateix any va tornar a Düsseldorf on va viure, de nou, amb la seva mare. Allà es va fer amic de Felix Mendelssohn. Novament, es va comprometre amb Josephine Collin però, com la primera relació formal, aquesta també va acabar malament. Mendelssohn va marxar a Leipzig el 1835 i Burgmüller va fer plans per viatjar a París, on hi tenia el seu germà Friedrich. El 1836, en un viatge turístic en un balneari d'Aquisgrà, es va ofegar durant un atac epilèptic. Robert Schumann, va editar pòstumament algunes de les obres de Burgmüller, com les dues simfonies i fins i tot en va completar la orquestració d'alguns dels moviments no finalitzats. Schumann va plorar especialment la mort del seu col·lega alemany i va escriure en una nota commemorativa que "... aquesta havia estat la mort més deplorable des de la prematura mort de Schubert". El repertori artístic de Burgmüller, tot i no ser molt extens, comprensible tenint en compte que va morir amb només 26 anys, és d'una contrastada qualitat. Dos simfonies, un concert de piano, una obertura, quatre quartets de corda, obra de cambra diversa i algunes sonates de piano així com algunes cançons i obra religiosa en forma d'alguna cantata són el testimoni de la seva breu i desafortunada vida.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Norbert Burgmüller (1810-1836) - Altres: Norbert Burgmüller (1810-1836)


Parlem amb veu pròpia...

Possiblement i de forma al·legòrica, la vida de Burgmüller ens pot definir, amb precisió, el significat real del romanticisme. Tenim la història d'un alemany, que com el grans genis romàntics del seu temps, des de ben jove sabia transmetre aquesta passió poètica a la música i que, com tants altres, va viure una vida de convulsions, misèries, èxits i d'històries pròpies de les tragèdies clàssiques, les que tant agradaven a un contemporani seu, l'alemany Goethe. La història del nostre malaguanyat protagonista explica que un primer desamor va alterar el seu estat d'ànim i el va fer caure en una profunda desesperació que, alhora, va ser la causa de l'epilèpsia que va patir la qual, mentre intentava alleujar les seves penes en un balneari d'Aquisgrà, va fer acte de presència, com el diable a Faust, i va acabar dramàticament amb la seva vida. La sinuosa i romàntica vida de Burgmüller podria ser una novel·la de Jane Austen no obstant, és una història aparentment real d'un alemany que va haver de lluitar des de ben petit per poder sobreviure en la dura competència musical alemanya de l'època. Les seva vida, en altres circumstàncies, parlaria d'un dels grans compositors del romanticisme. Estimat per Mendelssohn i especialment per Schumann, Burgmüller va poder desenvolupar una sòlida carrera musical que, i establint un paral·lelisme amb el romàntic espanyol Arriaga, és va truncar quan només tenia 26 anys. Musicalment, l'hem de situar en l'estela dels seus col·legues alemanys com Schubert, els seus mestres Kreutzer i Spohr i, especialment, els seus dos bons amics Mendelsshon i Schumann. Doncs bé, per rendir l'homenatge que mereix, ens fixarem en dues obres radicalment oposades en la concepció i la instrumentació. D'entrada, la seva Obertura Dyonis opus 5 per a gran orquestra. Una obertura portentosa, weberiana en la forma i en la força atmosfèrica i d'una marcada sensibilitat romàntica. Llàstima que Burgmüller no va enllestir la opera que se'n derivava perquè musicalment aquesta obertura és una mostra del precoç i majúscul talent de l'alemany. Contrast sobtat amb el Duo en Mi bemoll major opus 15 per a clarinet i piano. La delicada combinació dels instruments és immediata des de la primera nota i ens dóna a conèixer l'altre Burgmüller, el més sensible i delicat amb una deliciosa partitura de cambra de tres moviments. Les interpretacions, en ambdós casos, són d'una solvència pròximes a l'excel·lència i ens permeten gaudir i recordar amb emoció a un alemany imprescindible per entendre el romanticisme!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)