BERARDI, Angelo (c.1636-1694) - Sinfonie Op.VII (1680)

Obra d'Herman van Swanevelt (1603-1655), pintor holandès (1)

- Recordatori d'Angelo Berardi -

En el dia de la commemoració del seu 322è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Herman van Swanevelt (Woerden, c.1600 - Paris, 1655) va ser un pintor holandès. Va formar part de l'escola desenvolupada a la ciutat d'Utrecht, on va realitzar la seva formació al costat d'Abraham Bloemaert. Seguidament, va viatjar a París, abans d'instal·lar-se a Roma el 1624. A la ciutat italiana va desenvolupar una gran part de la seva carrera, romanent-hi fins el 1641 i col·laborant amb Claude Lorrain i Jan Both. A l'entorn del 1646, va tornar a París, on va viure-hi fins a la seva mort. Swanevelt va treballar principalment la pintura de paisatge, on va tenir una gran importància en la creació i evolució del paisatge italianitzant durant la dècada de 1625 a 1635. Va representar un tipus de natura que no va optar tant pel sentit bucòlic i idíl·lic de la generació anterior, sinó que el va derivar cap a un sentiment heroic que es va convertir en una formulació molt popular. El seu treball al costat de Lorrain va haver d'influir en la seva concepció del paisatge que va dur a terme en els seus llenços, però va mantenir la independència de les seves composicions. En la majoria d'elles va contraposar una zona arbrada sota una llum ombrívola que va contrastar amb una altra més il·luminada, plena d'efectes coloristes, que sovint s'obria en un gran espai. El seu treball, d'estreta col·laboració amb Jan Both, ha fet confusa en ocasions l'atribució de les pintures d'un o altre pintor. Swanevelt va morir a París el 1655.

Font: En català: No disponible - En castellano: Herman van Swanevelt (1603-1655) - In english: Herman van Swanevelt (1603-1655) - Altres: Herman van Swanevelt (1603-1655)

---

Parlem de Música...

Angelo Berardi (Sant'Agata Feltria, c.1636 - Roma, 9 d'abril de 1694) va ser un teòric i compositor italià. Va rebre la seva primera formació a Forlì amb Giovanni Vincenzo Sarti (1600-1655). A partir del 1662 va ser mestre de capella a Montefiascone, on va estudiar amb Marco Scacchi. El 1668 va arribar a ser mestre de capella a Viterbo, i probablement va ser ordenat sacerdot a Roma el 1672 o 1673. Va estar al servei com a mestre de capella a la Catedral de Tívoli entre els anys 1673 i 1679, més endavant va treballar al servei de la Catedral de Spoleto (1679-1683) i finalment a Santa Maria in Trastevere, a Roma a partir del 1693. Berardi va compondre un volum significatiu d'obres, la majoria d'elles religioses però és va fer més conegut pels seus escrits i assaigs de teoria musical i contrapunt. El seu primer tractat, publicat el 1670, es va perdre però el seu Ragionamenti musicali (1681) tracta sobre els orígens de la música i la proliferació dels estils musicals. Per altra banda, el Documenti armonici (1687) i Miscellanea musicale (1689) contenen les pràctiques contrapuntístiques d'aquella època. Berardi va morir a Roma l'abril de 1694.

OBRA:

Vocal religiosa:

14 masses, 4–16vv;
Missa pro defunctis, 5vv, ?op.1 (Rome, 1663)
Libro III de motetti, 2–4vv (Bologna, 1665); cited in FétisB
Sacri concentus, liber I, 2–5vv, op.2 (Rome, 1666)
Salmi vespertini concertati, liber I, 3vv, org ad lib, op.4 (Bologna, 1667)
Salmi concertati, liber II, 3vv, op.5 (Bologna, 1668)
Sacri concentus, liber II, 2–5vv, con una missa, 6vv, op.6 (Bologna, 1669)
Psalmi vespertini, con una missa, 4vv, org ad lib, op.8 (Rome, 1675)
Psalmi vespertini, 3–6vv, con una missa, 5vv, op.9 (Bologna, 1682)
2 libri de offertorii concertati, 2–3vv (Bologna, 1680); cited in FétisB
Musiche diverse variamente concertate, 2–4vv, op.13 (Bologna, 1689)
Alleluia, Qui timent Dominum; 51 ant;
11 grad;
4 hymns; 3 off;
8 ps;
8 motets;
9 specific liturgies: I-Rsg

Instrumental:

Sinfonie, vn, op.7 (Bologna, 1670)
Canon, 3vv, 1689, lost

Literatura:

Dicerie musicali, before 1681, lost
Ragionamenti musicali, ed. G. Orsolini (Bologna, 1681)
Documenti armonici (Bologna, 1687/R)
Miscellanea musicale (Bologna, 1689/R)
Arcani musicali suelati dalla vera amicitia (Bologna, 1690)
Il perchè musicale (Bologna, 1693) 

Font: En català: No disponible - En castellano: Angelo Berardi (c.1636-1694) - In english: Angelo Berardi (c.1636-1694) - Altres: Angelo Berardi (c.1636-1694)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Molta de la informació a l'entorn de Berardi deriva dels seus treballs publicats. Per tant, com a font d'informació resulten especialment reveladors del qui i del que va fer. Per exemple, el seu lloc de naixement està indicat en les pàgines del títol de quatre de les seves obres teòriques, però no obstant això, no s'ha establert del cert en quin dels molts nuclis per nom Sant'Agata era originari si bé s'ha considerat el de Feltria com a més probable. Per altra banda, en el seu opus 4 de 1667 va citar a Marco Scacchi, qui es creu per aquesta font que va ser el seu professor. En tot cas, Berardi va ser un compositor en general poc destacat al seu temps que va poder contrarestar fruit del seu esforç com a teòric. En aquest sentit, el seu "Ragionamenti musicali", escrit en la particular forma de diàleg, va incloure anotacions com la definició, divisió i origen de la música i també la seva naturalesa noble, la música de les esferes i la diversitat d'estils, convertint-se ràpidament en una obra de referència. En els seus últims dos tractats, "Arcani musicali" i "Il Perché musicale", va omplir buits dels altres escrits i va emfatitzar en alguns temes que va considerar imprescindibles, com el contrapunt o la música religiosa a capella. Però en darrera instància, Berardi també va ser un compositor prolífic, gairebé exclusivament de música d'església i en un estil proper i fidel al de Palestrina, si bé menys conservador i calçant perfectament amb les característiques del primer barroc. La sorpresa radica en l'extraordinària, tot i que fugaç, aportació en l'art del violí amb les seves Sinfonie a violino solo opus VII que poc a veure tenen amb el gènere simfònic del XVIII o XIX. Obres per a violí i baix continuo de clavecí, de 1680, on Berardi demostra un elevat grau de fantasia i una intensa riquesa creativa, fins el punt que aquest únic treball assignat al violí i dedicat a la monja agustina de Viterbo, Anna Maria Francesca Rossi, sembla cobrir la totalitat espectral de l'instrument!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Fabrizio Longo (baroque violin); Anna Clemente (harpsichord)
TACTUS: BERARDI, A. - Sinfonie, Op. 7

IMSLP: Angelo Berardi (c.1636-1694)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: BERARDI, A. - Sinfonie, Op. 7



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!