GIARDINI, Felice (1716-1796) - Quartetti dedicati ai duchi di Devonshire

Obra de Giuseppe Zocchi (c.1716-1767), pintor italià (1)

- Recordatori de Felice Giardini -

En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Giuseppe Zocchi (Fiesole, c.1716 - Firenze, 22 de juny de 1767) va ser un pintor italià. Segons la breu vida del pintor escrita per Francesco Maria Niccola Gaburri, Zocchi va ser aprenent d'un dels mestres barrocs florentins, Ranieri del Pace. A la mort d'aquest el 1738, Gabburri va oferir el seu suport al pintor, qui al seu torn va rebre mecenatge del marquès Andrea Gerini. Segurament va estudiar perspectiva i va enriquir els seus coneixements a través de diversos viatges a Roma, Bolonya i el nord d'Itàlia. El 1737 va rebre el premi per a joves estudiants de classe de pintura de l'acadèmia, i el 1741 va ser admès entre els aprenents. Entre els anys 1739 i 1741, va viatjar a Venècia, on va estudiar amb Joseph Wagner i on va aprendre l'art del gravat, introduït anteriorment per Gaburri a l'encarregar dibuixos de pintures d'esglésies de Florència, per a realitzar gravats. Cal remarcar, però, que si bé Zocchi és conegut actualment i principalment pels seus dibuixos i les seves vistes, va ser al seu temps un prominent pintor de figures fins i tot dins d'obres arquitectòniques i paisatges. Prova d'aquest fet, ens el proporciona Gaburri, quan comenta com Zocchi passaria a pintar paisatges 'després d'haver pintat figures a l'oli i arquitectures al fresc'. Va morir a Florència el juny de 1767.

Font: En català: No disponible - En castellano: Giuseppe Zocchi (c.1716-1767) - In english: Giuseppe Zocchi (c.1716-1767) - Altres: Giuseppe Zocchi (c.1716-1767)

---

Parlem de Música...

Felice Giardini (Torino, 12 d'abril de 1716 - Москва, 8 de juny de 1796) va ser un violinista i compositor italià. Format com a cantant del cor de la Catedral de Milà, posteriorment va tornar a Torí on, a partir del 1730, va començar a formar part d'algunes orquestres com a violinista. Després va viatjar a Roma i Nàpols on també va treballar com a violinista. A l'entorn del 1750, va fer una extensa gira europea assolint notable èxit pels seus recitals a París, Berlín i Londres. Allà va tocar a la societat de concerts Bach-Abel i posteriorment al Three Choirs Festival. També va servir durant un temps com a music master del Duc de Gloucester. Més tard va decidir tornar a Itàlia on va tenir èxit com a compositor d'òperes motiu pel qual fou sol·licitat a Rússia el 1796. No obstant, i potser degut al clima advers, va emmalaltir i va morir a Moscou el juny de 1796.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Rosmira (os, 3, S. Stampiglia), King’s, 30 April 1757, lost
Enea e Lavinia (os, 3, G. Sertor), King’s, 5 May 1764; excerpts (London, 1764)
Il re pastore (os, 3, P. Metastasio), King’s, 7 March 1765, lost
Sappho (lyric drama), c1778, lost (if written); incid music to W. Mason, Elfrida, Covent Garden, 23 Feb 1779, lost

Music in:
Cleonice, 1763;
Siroe, 1763;
Didone, 1775;
Astarto, 1776

Other:
6 arie, 1v, orch, op.4 (1755);
La libertà [13 songs], 1v, b (1758);
6 arie, 1v, orch (1762);
6 duetti, 2vv, b (1762);
In dimostrazione d’affetto [1 duet, 6 glees] (1765);
many single songs, glees, catches, hymns, MS, pubd separately, and in M

Vocal religiosa:

Ruth (orat), Lock Hospital Chapel, 15 April 1763 (pt 2 by Giardini, pts 1 and 3 by Avison), 13 Feb 1765 (pts 2 and 3 by Giardini, pt 1 by Avison), 25 May 1768 (all by Giardini), lost;
addns to Hasse, I pellegrini, Drury Lane, 25 March 1757, lost

Instrumental:

Orch.:
6 vn concs., op.15 (1771–2);

Chbr.:
Vn, b:
6 sonate, op.1 (1751);
6 sonate, op.4 (Paris 1755–6);
12 sonates, op.6 (?1755–6);
6 soli, op.7 (probably 1759);
12 sonate, [op.10] (1765);
6 Solos, op.16 (1772);
6 Solos, op.19 (1777);
6 Favourite Solos (1790); 1 in M

Duets:
6 for 2 vn, op.2 (1751);
6 for 2 vn, op.13 (1767), 1 ed. in K. Schultz-Hauser (Mainz, 1965);
6 for vn, vc, op.14 (1769);
1 for vn, va, in M

Trios:
6 for gui, vn, b (probably 1760);
6 for vn, va, vc, op.17 (1773);
6 for (gui, vn, pf)/(hp, vn, vc), op.18 (1775);
6 for vn, va, vc, op.20 (1778);
6 for vn, va, vc, op.26 (1784);
6 for 2 vn, b, op.28 (1789–90);
6 for 2 vn, pf/vc, op.30 (1790);
1 for vn, va, vc, in M

Qts:
3 for hpd, vn, va, vc, 3 for hpd, 2 vn, vc, op.21 (1778–9);
6 for 2 vn, va, vc, op.22 (1779–80);
2 for vn, 2 va, vc, 2 for 2 vn, va, vc, 2 for vn, ob, va, vc, op.23 (1782);
3 for vn, ob/fl, va, vc, 3 for 2 vn, va, vc, op.25 (1783);
6 for 2 vn, va, vc, op.29 (1790);
1 in 6 Quartettos by Bach, Abel and Giardini (1776)

Other works:
6 sonate, hpd, vn/fl, op.3 (1751);
4 ovs. and qt for 2 vn, bn, b (1755);
6 quintetti, hpd, 2 vn, vc, b, op.11 (1767);
Devonshire Minuet, pf, vn (c1781);
2 Sonatas, pf/hpd, vn, op.31 (1790–91);
2 sonatas, hpd/pf, vn, 1 for hpd/pf, vn, va/vc, in M

MSS:
3 qts, 9 trios, 12 duets, GB-Lbl;
other works in D-Bsb, KA, Mbs, I-Gl, Mc

Pedagogical:
Esercizii per il cembalo, Istruzioni per violoncello, Istruzioni ed esercizii per il violino, all I-Mc

Font: En català: Felice Giardini (1716-1796) - En castellano: Felice Giardini (1716-1796) - In english: Felice Giardini (1716-1796) - Altres: Felice Giardini (1716-1796)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Felice Giardini va ser un talent prematur amb el violí motiu pel qual el seu pare, observador d'aquest afortunat designi diví, va decidir enviar-lo a Milà on amb el violí i una solvent formació va assolir la condició de virtuós. Tanta fou la seva fama que va ser considerat com el més gran violinista entre els anys 1755 i 1770, si més no a Itàlia. Reclamat arreu, es va establir bona part de la seva vida a Londres, on va treballar com a concertino i director de l'Òpera italiana de la ciutat, i a on també va fer amistat amb el fill petit de Bach, el galant Johann Christian Bach. Sent un dels favorits del Bach londinenc, va fer nombrosos recitals en la Societat de Concerts Bach-Abel on va ser aclamat i admirat sistemàticament. Com a compositor, Giardini va ser considerablement prolífic en gran diversitat de gèneres però especialment en òperes i obra de cambra sent el violí, i els instruments de corda en general, els seus preferits. El seu estil, en funció de la data de composició de cadascuna de les seves obres, va bascular entre el so de Mannheim i el clàssic llenguatge de J.C. Bach sent, sovint, una declaració d'intencions de com remarcar les qualitats inherents dels instruments solistes. Obres que a vegades va escriure en combinacions diverses, com els dos quartets, el Quartetto en Si bemoll major opus 21 No.2 per a clavecí, violí, viola i violoncel i el Quartetto en Si bemoll major opus 25 No.5 per a oboè, violí, viola i violoncel, que avui escoltarem. I talment com podrem comprovar, les funcions i protagonismes instrumentals varien constantment en un intercanvi de papers i un domini precís tant de l'escriptura per a tots ells i del so resultant de la combinació d'un o altre instrument com del derivat del seu rol solista. La qualitat del conjunt, enlluernadora, ens permet admirar i degustar amb delit l'exquisida gastronomia del gran violinista Giardini a qui avui, feliçment, celebrem!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: L'Astrée (ensemble)
AMAZON: Giardini: Cinque quartetti dedicati ai duchi di Devonshire

IMSLP: Felice Giardini (1716-1796)

CPDL: Felice Giardini (1716-1796)

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!