dimarts, 19 d’abril del 2016

CAUCIELLO, Prospero (c.1730-c.1794) - Trii e Duetti

Giovanni Antonio Canal Canaletto - San Cristoforo, San Michele, and Murano from the Fondamenta Nuove, Venice (1722)



Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (Venezia, 7 d'octubre de 1697 - Venezia, 19 d'abril de 1768) va ser un pintor italià, un dels més importants de la història del seu país. Va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca. El 1716 va començar a treballar com a aprenent del seu pare juntament amb el seu germà. Sota aquesta primerenca influència, l'artista va començar a familiaritzar-se amb grans paisatges urbans alhora que va començar a estudiar amb Luca Carlevarijs, pintor de ciutats i arquitectures. Tres anys després de començar a treballar amb el seu pare, el 1719, Canaletto es va desplaçar al costat de Bernardo Canal a Roma per pintar durant un any les decoracions de les òperes de Scarlatti. Aquest viatge va esdevenir crucial en la seva vida ja que va conèixer l'obra de Giovanni Paolo Pannini un gran pintor de l'època, seguidor de l'emergent corrent vedutista, i especialitzat en grans paisatges i ruïnes clàssiques. Va ser a Roma on va començar a pintar vistes i zones urbanes. Finalitzat el treball a Roma, va tornar a Venècia el 1720 on es va registrar en el gremi de pintors de la ciutat. En aquest moment, la seva tècnica pictòrica de es va centrar en forts contrasts de llum, així com en una tècnica directa sense l'ús d'esbossos previs preparatoris del quadre final. Les seves primeres obres van datar de la dècada de 1720 a 1730. 

En aquesta època va començar a entaular amistat amb qui seria el seu major client, mecenes i ambaixador de la seva obra, Joseph Smith, cònsol anglès a la república de Venecia. Va ser en aquest període que Canaletto va firmar els seus millors treballs. Entre els anys 1740 i 1741 va realitzar un viatge pel riu Brenta durant el qual va crear nombroses pintures. En la dècada del 1740 va començar a variar la seva tècnica i sovint va usar una pinzellada solta i potser més imprecisa. Els seus colors abandonen la foscor i accentuen l'ús de la llum, els daurats, vermells i altres colors vius que van dotar els quadres de gran lluminositat. El 1746 es va traslladar a Anglaterra per treballar en aquest país fins al seu retorn a Venècia el 1755. Al tornar a Venècia el 1756, va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Pintura i Escultura el 1763. La tècnica dels seus últims anys es va caracteritzar per un estil menys elaborat, més superficial i per la repetició de paisatges de forma sistemàtica. No obstant, la qualitat que va donar a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir una influència molt important per a la pintura paisatgística del segle XIX. Va morir a Venècia l'abril de 1768.




Parlem de Música...

Prospero Cauciello (c.1730 - Napoli?, c.1794) va ser un flautista i compositor italià. Es desconeix la seva vida més enllà de les certeses que va ser primer flautista de l'orquestra del Rei de Polònia, virtuoso del Cor Reial de Nàpols i violinista a l'orquestra del Teatro San Carlo de Nàpols. Com a compositor va escriure 3 simfonies concertants, 3 quintets de flauta i violí, trios per a 2 violons i violoncel, 5 trios per a dos mandolines i baix continuo, 6 duets per a violons i mandolines i 6 duets per a flautes travesseres. Unes obres que va publicar a Lyon, Paris i el seu Op. IV (1766-1780) a Londres. Va morir en una data i ciutat desconegudes.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Prospero Cauciello (c.1730-c.1794)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

“Journey” is the word that best evokes the figure of the eighteenth-century artist, who carried around with him all his store of poverty and hope, success and oblivion. This was the fate of many unknown men and women who left their country in quest of new horizons, this is how things went in the many-sided world of art, music and theatre: throngs of comedians, itinerant actors and virtuoso musicians, with their travels, overcame the felicitous confusion of languages that to this day makes Europe an inexhaustibly rich source of transversal, universal culture. Prospero Cauciello, First Flute to the King of Poland, Virtuoso of the Royal Choir of Naples, violinist in the orchestra of the Teatro San Carlo, published his music in Lyons and Paris, and his Opus IV in London between 1766 and 1780. Practically unknown to posterity, he is a perfect embodiment of the personality of the virtuoso, the versatile instrumentalist, the Neapolitan musician, who, like many fellow countrymen of his, crossed the frontiers of his country in the second half of the eighteenth century, and, though he did not go down in history as one of the great musicians of his age, managed to carve out for himself a considerable niche within the area of instrumental music and of the Italian violin school of that period.

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Elena Parasacco (mandolin); Mauro Squillante (mandolin); Francesca Odling (flute); Fiorella Andriani (flute); Tesoro Harmonico
TACTUS: CAUCIELLO, P. - Trios & Duets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CAUCIELLO, P. - Trios & Duets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Gracias, como siempre buena música!
    Saludos, Daniel, desde Madrid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda, un gran descubrimiento para mi también!
      Saludos!

      Elimina
  3. Delightful, almost fragile, music. You do have a flair for unearthing rare treasures. Thank you.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thanks Basin!
      My only purpose is enlighten the forgotten composers!
      Greetings!
      Pau

      Elimina