MARTINI, Giovanni Battista (1706-1784) - L'Opera per Flauto

Obra d'Angelo Crescimbeni (1734-1781), pintor italià (1)

---

Parlem de Pintura...

Angelo Crescimbeni (Bologna, 1734 - Bologna, 4 d'agost de 1781) va ser un pintor italià. Es va formar amb el pintor Giuseppe Pedretti amb qui va aprendre l'art del retrat, una temàtica que explotaria la resta de la seva vida. I si bé va realitzar una gira europea i va viure durant tres mesos a Venècia, on va realitzar una seixantena de retrats, va passar la major part de la seva vida a Bolonya sent un dels retratistes més destacats de la ciutat durant bona part de la segona meitat del segle XVIII. Va ser allà on va morir l'agost de 1781.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Angelo Crescimbeni (1734-1781)

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Martini (Bologna, 24 d'abril de 1706 - Bologna, 3 d'agost de 1784) va ser un teòric, professor, organista i compositor italià i un dels més importants mestres de la història de la música. Va estudiar inicialment amb el seu pare, més tard contrapunt amb Giacomo Antonio Perti i amb Antonio Riccieri i finalment clavicordi amb Giovanni Battista Predieri (fl.1730-1755). Poc després, es va formar en teologia a Lugo di Romagna abans de tornar a Bolonya el 1722, on va fer els vots menors tres anys més tard i a on el van ordenar sacerdot franciscà el 1729. A partir del 1725 i fins gairebé el final de la seva vida va servir com a mestre de capella a l'església de Sant Francesc de la ciutat i rarament va viatjar lluny de Bolonya. Des d'allà va construir un immens entorn musical sense perdre's cap notícia del món que l'envoltava. Per exemple, sabia de l'existència de Johann Sebastian Bach, i es va cartejar freqüentment amb Mozart, Rameau, Giuseppe Tartini, Joachim Quantz i Andrè Grétry, entre molts altres. En aquest sentit El Pare Martini, nom amb què se'l va conèixer arreu, es va convertir immediatament en una de les figures més famoses i estimades de la música durant el segle XVIII. Alhora, la seva labor com a docent i teòric el van convertir en un dels mestres més cotitzats i sol·licitats de la història amb quasi un centenar d'alumnes com Wolfgang Amadeus Mozart, Johann Christian Bach, André Grétry, Niccolò Jommelli, J.G. Naumann i Christoph Willibald Gluck, entre molts altres. També va ser autor de valuosos tractats i assaigs musicals, entre ells, el famós 'Storia della Musica' (Tres volums, 1757-1781).

El mateix Mozart va admirar intensament al Pare Martini i no va deixar mai d'intercanviar correspondència amb l'italià. Una correspondència d'altíssim valor per entendre la història de la música durant el segle XVIII i anys anteriors i de la qual es creu va superar les 6000 cartes entre Martini i autors tant diversos com Burney, Locatelli, Marpurg, Metastasio o el Pare Soler. El 1758 Martini va esdevenir membre de l'Accademia dell’Istituto delle Scienze de Bolonya després de presentar públicament la seva ‘Dissertatio de usu progressionis geometricae in musica’. Aquell mateix any va ser admès, tot i una prohibició expressa d'acceptar monjos a la institució que va haver de ser cancel·lada, a l'Accademia Filarmonica. Anys més tard, el 1776 va ser triat membre de l'Acadèmia Arcadia de Roma sota el nom d'Aristosseno Anfioneo. Com a compositor el seu llegat va ser descomunal (a l'entorn de 1500 obres) explorant els gèneres emergents i contemporanis, tant profans com religiosos sense abandonar el vell stile antico del seu admirat Palestrina. I si bé no es va moure de Bolonya, algunes fonts indiquen que per motius de salut precària, Martini va practicar tot tipus d'estils de composició demostrant un perfil poc ortodox tot i que les formes musicals van ser, en general, de precisa fidelitat al barroc o classicisme del seu temps. I tot i la manca de detalls biogràfics, moltes descripcions de la seva creativitat van destacar la vida extremadament activa de Martini en totes les àrees que va tractar, entre elles, el col·leccionisme, tant de publicacions i partitures com de retrats de músics d'arreu (a l'entorn d'uns 300), acumulant una biblioteca de més de 17000 volums. La fama del Pare Martini com a estudiós i teòric de la música va ser tant important que va eclipsar totalment les seves composicions morint musicalment oblidat a Bolonya l'agost de 1784.

OBRA:

c1500 compositions are extant, and c1000 canons, mostly in I-Bc;
other sources include A-Wn, B-Bc, D-Bsb, Dlb, MÜp, Rp, I-Ac, Baf, Bsf, Bsp, BGc, Fc, LT, MOe, Nc, PAc, PIst, Ps, Rsc, Vc, GB-Cfm, Lbl. No definitive catalogue exists;
Busi and Zaccaria have incomplete lists, Wiechens has an extensive list of the sacred music, Brofsky (1963) a thematic catalogue of the instrumental music.

Vocal secular:

5 int:
Azione teatrale, 1726;
La Dirindina (G. Gigli), 1731;
L’impresario delle Canarie (Metastasio), 1744, facs. (Bologna, 1984);
Il maestro di musica, 1746;
Don Chisciotte, 1746;
other music for the stage

Other:
Numerous arias, canons, incl. 52 canoni, 2–4vv (Venice, 1785);
cantatas and duets, incl. Duetti da camera (Bologna, 1763)

Vocal religiosa:

Oratorios:
L’assunzione di Salomone al trono d’Israello (G. Melani), Bologna, S Maria di Galliera, 1734;
S Pietro (N. Coluzzi), 1738;
S Pietro, 1739;
Il sagrificio d’Abramo, unfinished;
Deposizione dalla croce, lost

Other:
Litaniae atque antiphonae finales Beatae Virginis Mariae, 4vv, org, insts, op.1 (Bologna, 1734)
Pieces in La recreazione spirituale nella musica (Bologna, 1730)
c32 masses, incl. 12 masses, 4vv, insts, incl. 1 requiem;
2 masses, 8vv, insts;
3 masses, 4vv [2 with org, incl. Missa pro defunctis];
3 masses, 8vv [incl. Messa de’ morti with org];
5 messe brevi, 8vv, insts;
7 masses, 2–3vv, inc.;
3 Ky, 2 Gl, 12 Cr;
40 series of Proprium Missae, vv, insts;
c101 int,
c25 grad,
c26 off,
c32 comm;
54 Responsoria Hebdomadae Sanctae;
c198 pss, vv, insts [51 with double chorus], incl. 2 Salmi concertati, ed. E. Desderi (Brescia, 1964);
Laudate pueri, ed. P. Kiel (Hilversum, 1965);
26 Mag; Mag a 8, 1746, ed. R. Bloesch (Champaign, IL, 1981);
5 Nunc dimittis; numerous vespers etc., hymns, seq, ant, lit, etc., incl. De profundis, ed. E. Desderi (Brescia, 1963), Domine ad adjuvandum, ed. J. Castellini (St Louis, 1958);
motets, incl. Motetti, 4vv, ed. E. Desderi (Bologna, 1956), 6 motetti eucaristici, ed. F. Benetti (Padua, 1960);
Ego sum panis, 1753, ed. M. Jarczyk (Berlin, 1980)

Instrumental:

24 sinfonias, incl. Sinfonia a 4, ed. E. Desderi (Padua, 1956);
4 syms., ed. H. Brofsky (New York, 1983);
Sinfonia con violoncello e violino obbligati, ed. I. Homolya, Concerto for Violoncello and Strings (Kunzelmann, 1987)
12 concs., various insts, incl. Conc., G, hpd, str, ed. E. Desderi (Padua, 1955);
Conc., C, hpd, str, ed. G. Piccioli (Milan, 1956);
Conc., D, hpd, str, ed. P. Bernardi and F. Sciannameo (Rome, 1968);
Conc., F, vn, str, ed. E. Desderi (Padua, 1960), 1 conc., vc, str, ed. I. Koloss (Mainz, 1986);
1 conc., fl, str, ed. I. Homolya (Mainz, 1984);
1 conc., vn, ob, vc, str
96 kbd sonatas, incl. Sonate d’intavolatura per l’organo e ’l cembalo (Amsterdam, 1742/R); as 12 sonate d’intavolatura, ed. A. Farrenc, Le trésor des pianistes (Paris, 1862) and M. Vitali (Milan, c1927);
Sonate per l’organo e il cembalo (Bologna, 1747), ed. L. Hoffmann-Erbrecht, 6 Sonaten (Leipzig, 1954);
1 sonata, hpd, ed. in F.G. Marpurg, Raccolta della più nuove composizioni (Leipzig, 1756), and in Raccolta musicale contenente sonate per il cembalo (Nuremberg, 1760); as 7 composizioni inedite per clavicembalo, ed. G. di Toma (Padua, 1976)
5 ens sonatas, incl. 1 for vc, 3 for 2 fl, 1 for 4 tpt, str, ed. G.C. Ballola (Milan, 1986)
Numerous versetti, other short liturgical org pieces, incl. 20 composizioni originali per organo, ed. I. Fuser (Padua, 1956), 11 composizioni per organo, ed. A. Bortolozzo (Padua, 1983), sonate per organo, ed. D. Masarati (Brescia, 1988)
Incidental music for Trinummus (play, Plautus), Parma, 1780
Various untitled kbd and ens pieces

Literatura:

Attestati in difesa del Sig. D. Jacopo Antonio Arrighi, maestro di cappella della cattedrale di Cremona (Bologna, 1746)
Regola agli organisti per accompagnare il canto fermo (Bologna, 1756); ed. in BMB, section 4, cci (1969)
Storia della musica, i (Bologna, 1761/R [dated 1757]), ii (1770/R), iii (1781/R)
‘Onomasticum, seu synopsis musicarum graecum atque obscuriorum vocum, cum earum interpretatione ex operibus Io. Bapt. Donii Patrici Florentini’, in G.B. Doni: Dei trattati di musica, ed. A.F. Gori, ii (Florence, 1763)
‘Dissertatio de usu progressionis geometricae in musica’, Commentari dell’Istituto delle scienze di Bologna, v (Bologna, 1767) [pubd separately (Bologna, 1767)]
Compendio della teoria de’ numeri per uso del musico (Bologna, 1769)
Esemplare, o sia Saggio fondamentale pratico di contrappunto sopra il canto fermo, i (Bologna, 1774/R); ii (1776/R)
‘Serie cronologica dei principi dell’Accademia dei filarmonici di Bologna’, Diario bolognese (Bologna, 1776/R)
Lettere del Sig. Francesco Maria Zanotti, del padre Giambattista Martini, min. con., del padre Giovenale Sacchi (Milan, 1782)

Font: En català: Giovanni Battista Martini (1707-1784) - En castellano: Giovanni Battista Martini (1707-1784) - In english: Giovanni Battista Martini (1707-1784) - Altres: Giovanni Battista Martini (1707-1784)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Dir que Giovanni Battista Martini va ser un compositor i teòric de l'ordre franciscana, que més tard va rebre el títol afectuós i per unanimitat de 'Pare Martini' i que la seva personalitat fou universal, és a dia d'avui, quedar-se realment curts en la nostra descripció. Segurament, de la totalitat de compositors dels quals he parlat en aquest espai el que major admiració em desperta, i de llarg, és la figura de Martini. I de fet, no sabria donar una raó científica a tal sensació, que més aviat és una intuïció i no tant una mesura empírica. I potser us preguntareu per què quan molts de vosaltres, estic segur, en prou feines coneixeu en profunditat l'obra, vida i esperit sant d'aquest simpàtic monjo que un bon dia es va dedicar a la música, rebent cartes d'arreu d'Europa, viatgers infatigables a la cerca del seu saber i centenars o potser milers de peticions per tal d'aprendre, de tu a tu, del seu coneixement. Mozart, per exemple, se l'estimava tant que no va dubtar en viatjar a Bolonya, com fos, per tal de conèixer qui era aquell savi prodigiós que, entre altres, devia dominar el transcurs del temps perquè sinó se'm fa quasi impossible assumir com materialment va ser capaç d'escriure la voluminosa Storia della musica (descarregar aquí) que va deixar inacabada, de compondre més de 1500 obres, de rebre més de 70 alumnes o de col·leccionar partitures, retrats i milers de llibres, sense oblidar les seves labors pròpies de la litúrgia i les milers de cartes que va intercanviar amb músics d'arreu, fossin francesos, alemanys, italians o fins i tot catalans. Rau aquí l'explicació de l'admiració irracional que sento... Probablement, fruit que musicalment avui dia és encara en prou feines conegut si bé aquí ja n'he parlat totes les vegades que bonament he pogut descobrint obres de tal pulcritud formal, acadèmicament parlant, que m'han deixat absolutament trasbalsat (el seu Rèquiem per exemple). Per tant i evidentment, poder-ne parlar en so de la seva preciosa música, tal com ràpidament comprovarem en aquest parell d'obres per a flauta, l'Allegro en Do major per a dues flautes i continuo i el Concert en Sol major per a flauta i orquestra, em fa tant feliç que només puc dir que Martini és i serà sempre, si més no en veu i vot de qui us parla, un dels més grans de la història de la música i en molts sentits, insuperable!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Massimo Mercelli (flute); Nicola Guidetti (flute); Marco Vangi (cello); Giovanni Perrucci (harpsichord); Orchestra da Camera Benedetto Marcello; Lucas Ferrara
RECICLASSICAT: MARTINI, Giovanni Battista (1706-1784)
PRESTOCLASSICAL: Martini - L'Opera per Flauto

IMSLP: Giovanni Battista Martini (1706-1784)

CPDL: Giovanni Battista Martini (1706-1784)

SPOTIFY: Martini - L'Opera per Flauto



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!