ReciClassíCat: BENNETT, William Sterndale (1816-1875)

dijous, 14 d’abril del 2016

BENNETT, William Sterndale (1816-1875) - Piano Sextet Op. 8 (1838)

John Frederick Kensett - Lake George (1869)

Obra de John Frederick Kensett (1816-1872), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de William Sterndale Bennett -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

John Frederick Kensett (Cheshire, 22 de març de 1816 - New York, 14 de desembre de 1872) va ser un pintor nord-americà, membre de la segona generació de pintors de l'Escola del Riu Hudson. Fill d'un gravador anglès emigrat a Amèrica, es va formar amb el seu pare. Va entrar a treballar des de ben jove a New Haven i després a Nova York introduint-se progressivament en la pintura de paisatges. Va ser a partir del 1840 que es va decidir de ple per la pintura viatjant a Europa amb John Casilear, Asher B. Durand i Thomas P. Rossiter. El 1847, i després d'un llarg recorregut, va tornar als Estats Units on es va instal·lar a Nova York. Va ser els entorns de la ciutat americana els que va plasmar amb més intensitat, especialment els de la costa de Newport i els del llac de George. Va ser triat membre de la National Academy, on va tenir una vida molt activa. El 1870 va col·laborar en la creació del Metropolitan Museum of Art on també hi va exposar. La seva obra va ser un reflex de la influència dels pintors Thomas Cole i John Constable, entre altres. Posteriorment el seu estil pictòric es va fer més simple, contagiat per l'obra del seu amic Durand i pel luminisme de l'època. Aquesta tendència a la reducció va ser una de les constants de la seva evolució artística i, al començament de la dècada del 1870, les seves composicions es van convertir en franges de color que dividien terra, mar i cel. Va morir a Nova York el desembre de 1872.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Frederick Kensett (1816-1872) - In english: John Frederick Kensett (1816-1872) - Altres: John Frederick Kensett (1816-1872)

Parlem de Música...

William Sterndale Bennett (Sheffield, 13 d'abril de 1816 - St. John's Wood, 1 de febrer de 1875) va ser un compositor i organista anglès. Orfe de pare quan era molt petit, es va criar amb el seu avi a Cambridge, de qui també va rebre les primeres lliçons musicals. El 1824 el van inscriure en el cor de la capella del King College i el 1826 a l'Acadèmia Reial de Música, on va ser alumne d'aquesta institució durant 10 anys, estudiant piano amb W. H. Holmes i Cipriani Potter, i composició amb Charles Lucas i el Dr. Crotch. Durant aquest temps va compondre alguns treballs que van ser molt apreciats, en els quals en van destacar les influències del romanticisme alemany, país que va visitar sovint entre els anys 1836 a 1842. En un dels festivals musicals de Rhenish a Düsseldorf, va conèixer a Mendelssohn, a qui va tornar a trobar ben aviat a Leipzig, on els músics principals de la generació del renaixement musical el van acollir. En un dels concerts celebrats a l'Gewandhaus, Bennett va interpretar el seu Concert No.3, que va ser rebut amb entusiasme. Mendelssohn val a dir va ser la influència més intensa, un bon exemple d'això es pot veure en el seu Capriccio in Re menor. El seu gran èxit en el continent establí la seva posició per retornar a Anglaterra. El 1834 fou elegit com a organista de la capella de St. Anne. Aquest mateix any va compondre l’Obertura Parisina i el Concert en do menor amb l'estil de Mozart. Un inèdit Concert en fa menor i l’Obertura The Naiads, impresa per Broadwood & Sons, que ja li havien ofert al compositor el 1836 a Leipzig, i després li van oferir un concert a la Gewandhaus el 13 de febrer de 1837. Bennett va visitar Leipzig per segona vegada el 1840-41.

De tornada a Londres, es va dedicar principalment a l'ensenyança pràctica. El 1844 es va casar amb Marie Anne, filla del capità James Wood. El 1856 va ser nomenat professor de música a la Universitat de Cambridge, any en què també el van contractar com a director permanent de la Societat Filharmònica. En aquest lloc hi va romandre fins el 1866, any en què el van nomenar director de la Royal Academy of Music. Degut als seus deures professionals, els seus últims anys no van ser els més creatius, i en prou feines va escriure obra nova. L'encant principal de les composicions de Bennett, sense mencionar la seva mestria absoluta de la forma musical, va derivar de la dolcesa del seu concepte. Amb l'excepció de l’òpera, Bennett va provar fortuna en quasi totes les formes diferents tant de gèneres vocals com instrumentals. Els seus millors treballs van incloure la música per a piano (tres esborranys: El llac, The Millstream i La font, i el seu Concert de piano n.º 3); música per a orquestra (la seva Simfonia en sol menor i la seva Obertura The Naiads); i música vocal (la Cantata The May Queen, escrita per al festival inaugural de Leeds de 1885). I pel Jubileu d'Or de la Philarmonic Society, va escriure l'Obertura Paradise and the Peri, l'any 1862. També va escriure la cantata sagrada, La muller de Samaria, escrita per al Festival Triennal de Birmingham de 1867. El 1870 la Universitat d'Oxford li van atorgar el grau honorari de D.C.L.; un anys més tard, el Knighted, i el 1872 va rebre testimoni públic al St. James Hall, a Londres. Poc temps abans de morir, va escriure una sonata anomenada The Maid of Orleans, i va compondre una peça programa-música basada en la tragèdia de Friedrich von Schiller. Va morir a St. John's Wood el febrer de 1875.

OBRA:

Vocal secular:

With orchestra:
wo26 In radiant loveliness (canzonet, J. Montgomery), S, June 1834, vs (c1835)
wo39 Chorale (textless), A major, SSATB, 19 May 1839
2 choruses in The Woman of Samaria, op.44
39 The May-Queen (pastoral, H.F. Chorley), S, A, T, B, 4vv, Leeds Festival, 8 Sept 1858 (1858) [incl. ov.,wo46]
40 Ode Written Expressly for the Opening of the International Exhibition, 1862 (A. Tennyson), 4vv, Dec 1861–April 1862 (1862)
41 Cambridge Installation Ode (C. Kingsley), S, T, 4vv, 1862
wo83,u26 Ajax (incid music, Sophocles, trans. H. Snow): ov., 1871–2; funeral march chorus, TB, Aug 1873–Aug 1874, inc.

Songs and partsongs
for voice and piano unless otherwise stated
op.
wo35 Ch’io speri! padre amato (P. Metastasio), canzonetta, 1v, pf, hn, c1831
wo30 Resignation (J. Edmeston), acc. pf/org, in The Sacred Melodist (1836)
wo36 Herr Schumann ist ein guter Mann (?Bennett), canon, 2vv, Feb 1837
wo41 The Better Land (F. Hemans) (1839)
wo65 Tell me where, ye summer breezes, 1861, rev. 1866
wo70 Lord, to thee our song we raise, 4 S, unacc., A
wo78 Sweet stream that winds (W. Cowper), partsong, SATB (1871)
wo85 Of all the arts (J. Hogg), partsong, SATB, 1873 (1874)

Six Songs, June 1837–Feb 1842 (Leipzig and London, 1842):
Musing on the roaring ocean (R. Burns);
O’er the woodlands (May-Dew) (L. Uhland, trans. H.H. Pierson);
Wave that wand’rest (Forget-me-not) (L. Landon);
Long is the night (To Chloe in Sickness) (Burns), E;
Wilt thou forget (The Past) (P.B. Shelley), E;
Gentle Zephyr (P. Metastasio), pubd separately (1838), E
wo47 Come live with me (C. Marlowe), partsong, SATB, in J. Hullah’s Vocal Scores (1846)

Six Songs (1855):
Tell me not (Indian Love) (B. Cornwall);
Winter’s gone (J. Clare), E;
Dawn, gentle flower (Cornwall), Oct 1853;
Loud blaw the frosty breezes (Castle Gordon) (Burns), pubd separately (1848) as The Young Highland Rover;
As lonesome through the woods (Waldeinsamkeit) (C. Klingemann, trans. H.F. Johnston);
Sing, maiden, sing (Cornwall)

Four Songs (1875):
Maiden mine (H. Heine, trans. T. Case), 1861, rev. 1866;
Sunset (Case);
Dancing lightly comes the summer (Case);
Stay, my charmer (Burns), ?1839

Vocal religiosa:

u14 Zion (orat), 1839–44;
44 The Woman of Samaria (sacred cant. Bennett), S, A, T, B, 4vv, Birmingham Festival, 28 Aug 1867; with addl chorus, Therefore with joy, and quartet, God is a spirit, London, St James’s Hall, 21 Feb 1868 (1868) [incl. 2 choruses from Zion,u14]

Anthems, with organ:
wo54 Remember now thy creator, S, S, 4vv, Aug 1855 (c1856), A [from op.30 no.1]
wo57 Lord, who shall dwell in thy tabernacle?, S, T, B, 8vv, 1856, A
wo84 In thee, O Lord, have I put my trust, 8vv, 1856–73, A [partly from Sym. no.1]
wo58 Oh that I knew where I might find him, 4vv, in F.A.G. Ouseley: Special Anthems for Certain Seasons and Festivals of the United Church of England and Ireland (1861), A
wo59 Great is our Lord, 4vv, A
wo61 The fool hath said in his heart, 4vv, in Novello’s Collection of 31 Anthems (1864), A
wo72 Now, my God, let, I beseech thee, 4/4vv, 1869 (1870), A

Other:
wo75 The Lord bless thee and keep thee, int, 4vv, org, 1870
11 hymn tunes:
Boulcote,wo38, 1839, A;
St Lawrence, wo49, 1849;
St Junia, wo51, 1853, A (as Day of Wrath);
Russell Place, wo52, 1854, A;
God, who madest earth and heaven, wo63, 1864, A;
Holy, holy, holy, wo64, 1864, A;
Peace be to this habitation, wo68, 1866;
From all thy saints, wo76, 1870, A (as Inverness);
The radiant morn, wo77, 1870, A;
Watching all through the weary night, wo81, 1871, A (as Courage, my sorely tempted heart);
Jesu, solace of my soul, wo82, 1872, A
12 Anglican chants
30 Six [recte 4] Sacred Duets (1849–51), 2 S, pf:
Remember now thy creator, April 1848, rev. as anthem wo54;
Do no evil, 1849;
And who is he that will harm you, 1849;
Cast thy bread upon the waters, ?1850

Instrumental:

Orch.:
op.
wo20 Symphony no.1, E , completed 6 April 1832
wo22 The Tempest, ov., Dec 1832
1 Piano Concerto no.1, d, 1832 (1833)
wo23 Symphony no.2, d, Nov 1832–Feb 1833
wo24 Overture, d, Oct 1833
4 Piano Concerto no.2, E , July–Nov 1833 (1835)
wo28 Symphony no.4, A, Dec 1833–Feb 1834, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vii (New York, 1982)
wo25 The Merry Wives of Windsor, ov., May 1834
wo27 Adagio, g, pf, orch, 24 Sept 1834
9 Piano Concerto no.3, c, July–Oct 1834 (1836)
3 Parisina, ov., completed 20 March 1835 (1836), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vi (New York, 1984)
wo29 Concerto, C, 2 pf, 1835; collab. G. Macfarren
u5 Dramatic Overture, A, Jan 1836
wo31 Symphony no.5, g, Oct 1835–Feb 1836, ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vii (New York, 1982)
wo32 Piano Concerto, f, 12 Feb–4 May 1836; orig. 2nd movt ‘A Stroll through the Meadows’, wo37, replaced 1 July 1836 by ‘Barcarole’
15 The Naiades, ov., May–Sept 1836 (Leipzig, 1837), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vi (New York, 1984)
wo37 A Stroll through the Meadows, pf, orch, 1836, orig. 2nd movt of wo32, lost; rev. 1838 as 2nd movt of op.19
22 Caprice, E, pf, orch, 1836–8 (Leipzig, 1840)
19 Piano Concerto no.4, f, July–Sept 1838 (London and Leipzig, 1839); orig. 2nd movt rev. version ofwo37, replaced by ‘Barcarole’ from wo32
20 Die Waldnymphe (The Wood Nymph), ov., Nov 1838 (London and Leipzig, 1839)
wo48 Piano Concerto (Concert-Stück), a, 1841–3, rev. 1848
wo46 Marie du Bois, ov., 1842–3, rev. 1844; later incl. in The May-Queen, op.39
42 Paradise and the Peri, fantasia-ov., July 1862 (Leipzig, 1870)
43 Symphony, g, Aug 1863 – 21 June 1864, addl movt, Romanza, 1867;
Minuetto and Trio (1865), full score (Leipzig, 1872), ed. in The Symphony 1720–1840, ser. E, vii (New York, 1982)

Chbr.:
wo17 String Quartet, G, completed 15 Oct 1831, perf. London, 22 Nov 1885
8 Sextet, f , pf, 2 vn, va, vc, db, ?July–Dec 1835 (Leipzig and London, 1846)
26 Chamber Trio, A, pf, vn, vc, July 1839 (London and Leipzig, 1845), B
32 Sonata Duo, A, pf, vc, 1852 (1852), B

Keyboard:
for piano unless otherwise stated
wo15 Minuetto and Trio, f, 1831/2
wo21 Lady Georgina, A, 1832
2 Capriccio, d, 1834 (1835), LPS xvii
11 Six Studies in the Form of Capriccios, c, E, B , f, D, g, 1834–5 (1836), LPS xvii
10 Three Musical Sketches: The Lake, E, The Millstream, e, The Fountain, B; 1835/early 1836 (1836), LPS xvii
wo33 Romance, b, 28 May 1836, LPS xvii
12 Three Impromptus, b, E, f , 1836 (1836), LPS xvii
13 Sonata, f, 1836–March 1837 (Leipzig, 1837), B, LPS xvii
14 Three Romances, b , E , g, ?4 Dec 1836–10 April 1837 (Leipzig, 1837), LPS xvii
16 Fantaisie [in 4 movts], A, 1837 (Leipzig, 1837), LPS xvii
18 Allegro grazioso, A, Nov–Dec 1838 (London and Leipzig, 1839), LPS xvii
17 Three Diversions, A, E, a, pf duet, Dec 1838 (Leipzig and London, 1839), LPS xix
wo42 Genevieve, notturno, B, 10 Nov 1839 (ed. facs. in AMZ, 29 April 1840), LPS xvii
wo40 Waltz, E , in The Harmonist (1839), LPS xvii
wo43 Fandango, 22 June 1840, LPS xvii
29 Two Characteristic Studies: L’amabile, E , L’appassionata, g; Jan 1841 (1841), LPS xviii
24 Suite de pièces: Presto leggiero, c , Capricciosa, E, Agitato assai, e, Alla fantasia, A, Presto agitato, f , Lento-Allegro con bravura, B; ?1841 (Leipzig and London, 1842), B, LPS xviii
25 Rondo piacevole, E, Aug 1842 (1842), LPS xviii
wo45 Prelude, a, 31 July 1844
27 Scherzo, e, 1845 (Leipzig and London, 1846), LPS xviii
28 Introduzione e pastorale, A (1846), Rondino, E (Leipzig, 1852), Capriccio a, March 1853 (London and Leipzig, 1853), LPS xviii
31 Tema e variazioni, E (1850), LPS xviii
33 [30] Preludes and Lessons [in all keys], 1842–53 (1853), LPS xviii
38 Toccata, c, 13 Jan 1854, in Album van de Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst (Amsterdam, 1855), LPS xviii
34 Pas triste, pas gai (rondeau), g, Nov 1854 (1855), LPS xviii
wo53 Minuetto espressivo, E , ?1854 (1854), LPS xviii
wo55 January, 11 Jan 1856 (1876), LPS xviii
wo56 February, 1856 (1876), LPS xviii
37 Rondeau à la polonaise, c, Aug 1857 (Leipzig, 1858), LPS xviii
wo60 Praeludium, B , 1863 (1863), LPS xviii
wo74 Adagio a 4 voci, voluntary, org, in The Village Organist (1870), Jan
wo79 Sonatina, C, Aug 1871 (London and Leipzig, 1876), LPS xviii
wo80 Andante, E, ?1871 (1892)
46 Die Jungfrau von Orleans, sonata, A , 1869–73 (1873), LPS xviii

Font: En català: William Sterndale Bennett (1816-1875) - En castellano: William Sterndale Bennett (1816-1875) - In english: William Sterndale Bennett (1816-1875) - Altres: William Sterndale Bennett (1816-1875)

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Anglès i fill d'organista, Bennet va desenvolupar un talent natural que ràpidament va ser reconegut arreu. Des de Mendelssohn (escoltar aquí), de qui va dir que era la millor promesa musical que mai havia conegut, fins a Schumann (escoltar aquí), que va lloar intensament la seva musicalitat i forma de tocar el piano. Però Bennett lluny de presumir de les bones crítiques rebudes, va optar per l'ensenyament, en aquest sentit va perseverar fins assolir el càrrec de professor de música a la Universitat de Cambridge, i la composició. I si bé en termes de creativitat els seus darrers anys van ser menys fèrtils i enlluernadors, en general les seves obres es van caracteritzar per la tendresa de la seva concepció, pel domini absolut de les formes musicals i per una profunda intensitat, tant lírica com expressiva. I val a dir que, amb l'excepció de l'òpera, Bennett va explorar la majoria de gèneres del seu temps, també el de cambra com avui escoltarem. El Sextet en Fa sostingut major Op. 8 per a piano, dos violins, dos violoncels, viola i contrabaix, escrit el 1838, mostra d'entrada un perfil proper al del seu bon amic Mendelssohn. Cal recordar que en aquell temps la popularitat de Mendelssohn era total fins el punt que se'l considerava el compositor viu més important i influent. Per tant, no és d'estranyar que Bennett s'emmirallés en l'alemany fins el punt de considerar l'obra d'avui, tot i l'originalitat i la frescor que desprèn, especular i propera al millor Mendelssohn. I dic millor perquè realment és una partitura esplèndida, de principi a final, amb desenes de detalls i recursos musicals que ens demostren, si més no en aquest tast d'avui, que Bennett va ser un compositor impol·lut i impecable que mereix, evidentment, el nostre reconeixement pòstum permanent i especialment avui, el dia del seu aniversari!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...