Obra de Guglielmo Ciardi (1842-1917), pintor italià (1)
- Recordatori de Marco Enrico Bossi -
En el dia de la celebració del seu 155è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Guglielmo Ciardi (Venezia, 13 de setembre de 1842 - Venezia, 5 d'octubre de 1917) va ser un pintor italià. El 1861 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia on va estudiar perspectiva amb Federico Moja i paisatgisme amb Domenico Bresolin. El 1868 va viatjar a Florència on es va formar amb Giovanni Costa i amb el cercle de pintors Macchiaioli. Poc després va visitar Roma abans de viatjar a Nàpols, ciutat on va conèixer a Filippo Palizzi i als artistes de l'Escola de Resina. Des d'allà va tornar a Venècia on va participar activament en les exposicions de l'Acadèmia de Belles Arts i de la Società Promotrice di Belle Arti. Entre els anys 1870 i 1880 va exposar, també, a diverses ciutats italianes. El 1894 va assolir el càrrec de professor de paisatgisme de l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia. La seva obra va gaudir de notable projecció rebent una exposició monogràfica el 1909 i una medalla d'or a l'Exposició de Sant Francesc del 1915. Els seus fills, Emma i Beppe Ciardi, van ser també pintors. Guglielmo va morir a Venècia l'octubre de 1917.
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Guglielmo Ciardi (1842-1917) - Altres: Guglielmo Ciardi (1842-1917)
Parlem de Música...
Marco Enrico Bossi (Saló, 25 d'abril de 1861 - Oceano Atlantico, 20 de febrer de 1925) va ser un organista i compositor italià. Es va formar des de ben petit en el Liceo Musicale de Bolonya i més tard en el Conservatori de Milà, on va ser alumne de Bazzini i Ponchielli, en composició, i de Fumagali en orgue. Ben aviat va assolir el càrrec d'organista de la Catedral de Como i més tard el de professor d'orgue i teoria en el Conservatori de Nàpols, el de director del Conservatori de Venècia (1902-05), i després el del Liceu Musical de Bolonya. Les seves primeres obres van despertar gran interès a Alemanya per la seva tècnica i acadèmia. Entre elles van destacar un concert simfònic per a orgue amb acompanyament d'orquestra, diverses sonates, un Mètode per a orgue (1893), en col·laboració amb Tebaldini, un Rèquiem, la cantata bíblica Cantica Canticorum, l'escena Il cieco, el poema simfònic amb cors Il Paradiso Perduto, algunes obres de música de cambra i 4 òperes. El 1916 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. Va ser autor també per a l'escena de les òperes Paquita, estrenada a Milà el 1881, El veggente (Milà, 1890), i L'Angelo della notte, estrenada a Como. Una de les seves millors obres va ser Giovanna d'Arco, estrenada a Colònia el 1914. El seu fill Renzzo Bossi i el seu germà Costante Adolfo Bossi, també van ser músics i compositors. Bossi va tenir una mort tràgica a bord del transatlàntic que el conduïa a Europa després de la triomfal tournée de concerts d'orgue a les principals ciutats dels Estats Units.
OBRA:
(selective list): Most dates are those of publication
Vocal secular:
Operas:
Paquita (i), unpubd, Milan, Conservatorio, 1881
Il veggente (1, G. Macchi), op.69, Milan, Dal Verme, 4 June 1890; rev. as Il viandante (lib rev. C. Zangarini), Mannheim, 7 Dec 1906
Malombra (R. Simoni), conceived 1904, posthumously completed from sketches by R. Bossi [music] and L. Orsini [lib]
2 others, unperf., 1 unfinished
Other:
Il paradiso perduto (poema sinfonico-vocale, L.A. Villanis, after J. Milton), op.125, solo vv, chorus, orch, org, 1902;
Giovanna d’Arco (mystery, L. Orsini), op.135, solo vv, chorus, orch, org, 1914
smaller choral works, songs and partsongs
Vocal religiosa:
Messa da Requiem, op.90, male vv, str, hp, hmn/org, 1892–3;
Messa da Requiem, op.83, chorus, org ad lib, 1893, later rev.;
Mossa d’Averno (cant., Leo XIII), op.87, 4vv, pf, hmn/org, 1893;
Il cieco (G. Pascoli), op.112, Bar, chorus, orch, 1898;
Canticum canticorum cantata biblica, op.120, Mez, Bar, chorus, orch, org, 1900;
Much other church music, incl. at least 6 masses, mass movts and smaller pieces;
Instrumental:
Orch:
Conc., op.100, org, hns, timp, str, 1895 (1900);
Suite, op.126, 1904;
Intermezzi goldoniani, op.127, str, 1905;
Konzertstück, op.130, org, brass, timp, str, 1908, rev. 1910, also version for org solo;
Theme and Variations, op.131, 1908;
Fantasia sinfonica, op.147, org, brass, hp, timp, str, 1923
Chbr:
Vn Sonata [no.1], op.82, 1893;
Pf Trio [no.1], op.107, 1896;
Vn Sonata [no.2], op.117, 1899;
Pf Trio [no.2], op.123, 1901;
Santa Caterina da Siena, op. posth., sketched for vn, pf, 1924, posth. realized by R. Bossi for composer’s intended instrumentation of vn, hp, cel, str qt, org
Kbd:
over 30 op. nos. for org, other org pieces, c30 op. nos. for pf, other pf pieces, pf duet music, hmn pieces
Font: En català: Marco Enrico Bossi (1861-1925) - En castellano: Marco Enrico Bossi (1861-1925) - In english: Marco Enrico Bossi (1861-1925) - Altres: Marco Enrico Bossi (1861-1925) OBRA:
(selective list): Most dates are those of publication
Vocal secular:
Operas:
Paquita (i), unpubd, Milan, Conservatorio, 1881
Il veggente (1, G. Macchi), op.69, Milan, Dal Verme, 4 June 1890; rev. as Il viandante (lib rev. C. Zangarini), Mannheim, 7 Dec 1906
Malombra (R. Simoni), conceived 1904, posthumously completed from sketches by R. Bossi [music] and L. Orsini [lib]
2 others, unperf., 1 unfinished
Other:
Il paradiso perduto (poema sinfonico-vocale, L.A. Villanis, after J. Milton), op.125, solo vv, chorus, orch, org, 1902;
Giovanna d’Arco (mystery, L. Orsini), op.135, solo vv, chorus, orch, org, 1914
smaller choral works, songs and partsongs
Vocal religiosa:
Messa da Requiem, op.90, male vv, str, hp, hmn/org, 1892–3;
Messa da Requiem, op.83, chorus, org ad lib, 1893, later rev.;
Mossa d’Averno (cant., Leo XIII), op.87, 4vv, pf, hmn/org, 1893;
Il cieco (G. Pascoli), op.112, Bar, chorus, orch, 1898;
Canticum canticorum cantata biblica, op.120, Mez, Bar, chorus, orch, org, 1900;
Much other church music, incl. at least 6 masses, mass movts and smaller pieces;
Instrumental:
Orch:
Conc., op.100, org, hns, timp, str, 1895 (1900);
Suite, op.126, 1904;
Intermezzi goldoniani, op.127, str, 1905;
Konzertstück, op.130, org, brass, timp, str, 1908, rev. 1910, also version for org solo;
Theme and Variations, op.131, 1908;
Fantasia sinfonica, op.147, org, brass, hp, timp, str, 1923
Chbr:
Vn Sonata [no.1], op.82, 1893;
Pf Trio [no.1], op.107, 1896;
Vn Sonata [no.2], op.117, 1899;
Pf Trio [no.2], op.123, 1901;
Santa Caterina da Siena, op. posth., sketched for vn, pf, 1924, posth. realized by R. Bossi for composer’s intended instrumentation of vn, hp, cel, str qt, org
Kbd:
over 30 op. nos. for org, other org pieces, c30 op. nos. for pf, other pf pieces, pf duet music, hmn pieces
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Si deve, tuttavia, riconoscergli il merito d'avere aperto alla cultura musicale italiana le porte della spesso diffidente, se non sprezzante, cultura europea. Ben diversa fu l'autorità del Bossi come organista, intesa in quel senso integrale e affascinante d'improvvisatore, di compositore, di esecutore e di filologo. Nello sdegnoso giovanile rifiuto del diploma d'organo, nell'assunto di emulare e di superare le grandi scuole straniere, di cui studiava accuratamente la tecnica, nel rinnovamento attuato dal Bossi direttore e docente, sia nel metodo sia nella meccanica, si riconosce la indiscutibile forza di una personalità largamente espressiva, valorosa e non convenzionale. La tecnica dello strumento viene creata dalle basi, non rinnovata o modellata sulle altre, e l'esame delle sue composizioni per organo mostra sino a che punto sia stata superata l'umiliante condizione d'inferiorità: in pochi anni la scuola d'organo italiana, per esclusivo merito del Bossi, divenne potente e brillante in senso moderno. Le stesse polemiche odierne sul rinnovamento dell'organo come strumento educatore del gusto sono vicine agli interessi e ai temi bossiani più di quanto non sappiano gli stessi polemizzatori, e non riguardano l'opera del Bossi, ma quello che fu fatto male prima di lui e quello che non venne attuato dopo di lui. Infatti, a parte la rettifica di certe deformazioni strutturali, il B. s'impegnò per la creazione di una coscienza organistica, cioè dello sviluppo armonioso e spregiudicato della personalità del musicista, ponendo le radici dell'umanesimo organistico alle sorgenti stesse dell'organologia classica italiana, di cui fu conoscitore e critico.
MUSICA BRESCIANA (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: BOSSI, Marco Enrico (1861-1925)
PRESTOCLASSICAL: BOSSI, M.E. - Organ Concerto in B-Flat Minor, Fantasia sinfonica
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BOSSI, M.E. - Organ Concerto in B-Flat Minor, Fantasia sinfonica
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina