ReciClassíCat: BERTALI, Antonio (1605-1669)

dimecres, 17 d’abril del 2019

BERTALI, Antonio (1605-1669) - Missa Resurrectionis

Obra de Pietro Novelli (1603-1647), pintor italià (1)

- Recordatori d'Antonio Bertali -

En el dia de la commemoració del seu 350è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Pietro Novelli (Monreale, 2 de març de 1603 - Palermo, 27 d'agost de 1647) va ser un arquitecte i pintor italià. Fill de pintor, la seva primera formació va incloure freqüents viatges a Palerm, on segurament va acudir a l'escola de Vito Carrera i va iniciar contactes amb intel·lectuals i nobles, entre els quals cal destacar el científic Carlo Maria Ventimiglia, autors que el van introduir des de molt jove en l'estudi de les matemàtiques, la perspectiva i l'arquitectura. A partir del 1624, i gràcies a la visita de Van Dyck, la ciutat virreinal es va enriquir artísticament de manera que els inicis artístics de Novelli no van poder deixar de tenir en compte l'obra del mestre d'Anvers. Aquest, a més, va enviar des de Gènova el llenç La Coronació de la Mare de Déu a la Companyia del Rosario, en la qual Novelli va entrar com a confrare el 1630. Entre els anys 1631 i 1632, va poder realitzar un viatge a Nàpols i Roma, encara que no està documentat. Durant el mateix, va adquirir un naturalisme meridional i va tenir contacte amb pintors com Grammatica, Caracciolo, Stanzione o Ribera. Així es va formar una personalitat artística que va dur aparellada la intensitat naturalística riberesca amb la refinada elegància i l'exquisit ús del color de Van Dyck. La seva carrera pictòrica es va desenvolupar paral·lelament a la seva tasca com a arquitecte, arribant a ser 'arquitecte del regne' el 1643. Pietro Novelli va morir a Palerm el 1647.

Parlem de Música...

Antonio Bertali (Verona, 1605 - Wien, 17 d'abril de 1669) va ser un compositor i violinista italìa que va desenvolupar la major part de la seva carrera a Àustria. La seva vida és molt poc coneguda i pel que sembla va estudiar amb Stefano Bernardi, mestre de capella de la Catedral de Verona durant els anys 1611-1622. Gràcies al suport del seu mestre va obtenir un càrrec a la Cort Imperial a Viena. En aquest càrrec va servir-hi durant 42 anys com a instrumentista. Durant els seus primers anys a Viena va guanyar una sòlida reputació com a compositor de partitures per a ocasions especials de la Cort. Cantates, misses així com nombrosa música instrumental. Alhora, va gaudir del reconeixement com a violinista rebent el sobrenom de "violino nel valoroso". El 1649 va succeir a Giovanni Valentini com a mestre de capella de la Cort Imperial. Va compondre nombroses òperes que van ajudar a consolidar el teatre italià a Viena. El seu estil, sovint exuberant, va ser molt celebrat i citat posteriorment per diversos compositors. Si bé gran part del seu repertori es va perdre, la seva fama es va preservar gràcies, principalment, a les dues col·leccions de música instrumental publicades, pòstumament, els anys 1671 i 1672. Antonio Bertali va morir a Viena l'abril de 1669.

Antonio Bertali (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
L’inganno d’amore (prol, 3, B. Ferrari), Regensburg, 24 Feb 1653, lost, pubd lib A-Wn
Theti (favola dramatica, prol, 5, Diamante Gabrielli), Vienna, Hof, 13 July 1656, pubd lib Wn
Il rè Gelidoro (prol, 3, A. Amalteo), Vienna, Hof, 19 Feb 1659, lost, pubd lib Wn
La magia delusa (prol, 1, Amalteo), Vienna, Favorita, 4 June 1660, Wn
Gli amori d’Apollo con Clizia (prol, 1, Amalteo), Vienna, Hof, 1 March 1661, lost, pubd lib Wn
Il Ciro crescente (prol, 3 intermezzos, Amalteo), Vienna, Laxenburg, 14 June 1661, Wn
La Zenobia di Radamisto (prol, 3, C. de’ Dottori), Vienna, Hof, 18 Nov 1662, Act 3 and pubd lib Wn
Untitled opera [incipit: Pazzo amor] (prol, 1), Vienna, Hof, ?18 Nov 1664, Wn
L’Alcindo (prol, 3, A. Draghi), Vienna, Hof, 20 April 1665, prol and pubd lib Wn
La contesa dell’aria e dell’acqua (festa a cavallo, F. Sbarra), Vienna, Hof, 24 Jan 1667, lost, pubd lib Wn [vocal music by Bertali, ballets by J.H. Schmelzer]
Doubtful: Niobe (introduttione alla barriera, 3, Gabrielli), Mantua, Ducale, 15 Feb 1652, pubd lib US-Wc: Theti (favola dramatica, prol, 5, Gabrielli), Mantua, Ducale, 24 Feb 1652, pubd lib Wc [relationship to Theti for Vienna, 1656, is unknown]; Cibele ed Ati (intermezzo), Vienna, ?Dec 1666

Other:
40 ‘compositioni morali e spirituali’, 1–6vv, some with insts;
14 occasional cantatas, 1–9vv, insts;
134 ‘compositioni amorose’, 1–8vv, some with insts: most lost, extant works in A-Wn, S-Uu

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il pentimento, l’amore verso Dio, Vienna, 1661, lost, pubd lib Wn
Maria Maddalena (Draghi), Vienna, 1663, Wn
Oratorio sacro [title unknown], Vienna, 1663, lost
L’inferno deluso (Sbarra), Vienna, 1665, lost, pubd lib I-Vnm
La strage degl’innocenti, Vienna, 1665, A-Wn (facs. (New York, 1986)); ed. in Olsen

Other:
2 motets, 1649, 1653
Missa Resurrectionis, SSAATTB, 2 tpt, 2 cornett, 5 tbn, str, bc; ed. B. Clark (Huntingdon, 1987)
Missa semiminima, SSAATTBB, 4 tbn, str, bc; ed. W. Fürlinger (Altötting, 1985)
Ecce illuxit nobis, vv, 6vv, 3 rec, 2 vn, va, bc; ed. K. Ruhland (Altötting, 1992)
32 masses, 8 requiem masses, 32 ints, seq, 8 Vespers, 10 Complines, 16 Mag, 5 TeD, 73 ants, 16 lits, 5 lessons and resps, 78 pss, 75 motets: most lost, extant works in A-KR, Wgm, Wn, CZ-KRa

Instrumental:

Thesaurus musicus, a 3 (Dillingen, 1671), lost
Prothinia suavissima, 24 sonatas a 3–4 (n.p. [?Dillingen], 1672), some doubtful, see Kačic

Sonatas:
11 ‘con trombe solenni’ a 13–18;
29 a 3–8;
10 for 2 vn, tbn/b viol, bc;
1 for vn, bc:
some lost, extant works in CZ-KRa, D-Mbs, S-Uu;
6 ed. J.D. Hill and R.P. Block (London, 1972), 2 ed. J.D. Hill and R.P. Block (London, 1971), 1 ed. R. Wigness and R.P. Block (London, 1975), 23 ed. in Zink, 1 ed. in RRMBE, lxxxii (1997), 2 ed. B. Clark (Huntingdon, 1998)
Chiacona, vn, bc, ed. in RRMBE, lxxxii (1997)

Literatura:

Instructio musicalis, A-KR
Sequuntur regulae compositionis, Wst

Informació addicional...