dimecres, 1 de gener del 2014

BACH, Johann Christian (1735-1782) - Vesperpsalmen

Francesco Guardi - Campo de la Basilica dei santi Giovanni e Paolo (c.1760)
Obra de Francesco Guardi (1712-1793), pintor italià (1)


- Recordatori de Johann Christian Bach -
En el dia de la commemoració del seu 231è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Lazzaro Guardi (5 d'octubre de 1712 - 1 de gener de 1793) va ser un pintor italià de l'escola veneciana de pintura. Va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar al taller familiar, marc en el qual es va desenvolupar també tota la primera part de la seva carrera artística, en col·laboració amb el seu germà Giovanni Antonio. En aquesta època no li va ser possible crear un estil propi, ja que es va veure obligat a posar els seus dots creatius al servei dels nombrosos encàrrecs que arribaven al taller i no va poder donar curs a la seva inventiva. La primera mostra del seu geni la constitueixen les Escenes de la vida de Tobies, pintades per l'església de Sant Rafael de Venècia. Encara que els crítics discrepen sobre si aquests quadres són obra seva o del seu germà Giovanni Antonio, per la mestria de la realització i el caràcter evanescent dels fons sembla més probable que es deguin a Francesco, qui molt poc després va manifestar uns dots extraordinaris per al paisatge. En efecte, el 1760, a la mort del seu germà, va abandonar els encàrrecs del taller familiar per dedicar-se en exclusiva a un gènere, el de la veduta, que estava en aquells dies en ple floriment gràcies a Canaletto i alguns altres artistes. Segurament, era aquesta la vocació de Guardi des dels inicis, i a ella es va lliurar, al principi com a seguidor dels passos del realisme a ultrança de Canaletto. Però no va trigar a emprendre el seu propi camí, amb obres en què la llibertat del traç i el caràcter envoltant de l'atmosfera creen un ambient més aviat irreal. Aquestes realitzacions (majoritàriament vistes de Venècia) i no les de la primera època són les que defineixen la personalitat artística de Guardi, el geni, però, no va ser reconegut fins a l'aparició dels impressionistes. Encara complimentar encàrrecs de la República de Venècia, amb la finalitat d'immortalitzar les festes celebrats amb motiu de la visita a la ciutat de personalitats rellevants, en el seu temps no va ser un pintor massa valorat, i va morir en la pobresa.




Parlem de Música...

Johann Christian Bach (Leipzig, 5 de setembre de 1735 - Londres, 1 de gener de 1782) va ser un compositor alemany del període clàssic, onzè i darrer fill de Johann Sebastian Bach. Va néixer a Leipzig i va rebre les seves primeres lliçons musicals del seu pare. El 1750, després de la mort d'aquest últim, es va traslladar a Berlín per estudiar amb el seu germà Carl Philipp Emanuel Bach. Entre els anys 1754 i 1760 va romandre a Itàlia com a director musical de la cort d'Antonio Litta a Milà. Des del 1760 fins el 1762, va ser organista de la catedral d'aquesta ciutat i va compaginar aquest càrrec amb els seus estudis a Bolonya, sota la tutela del compositor italià Giovanni Battista Martini. El 1762, Johann Christian Bach es va instal·lar a Londres, on va exercir com a professor de la reina. Part del seu èxit es va deure al seu mestratge en la dolça i melòdica òpera italiana, llavors de moda a la capital britànica. Des del 1764 fins a la seva mort va organitzar, juntament amb el compositor alemany establert a Londres Carl Friedrich Abel, una sèrie de concerts molt cèlebres gràcies als compositors que sovint hi participaven. Un d'aquests compositors va ser el nen prodigi de set anys Wolfgang Amadeus Mozart amb qui va compartir una gran amistat i admiració mútua. La música de Johann Christian es diferencia de la dels seus germans Wilhelm Friedemann i Carl Philipp ja que és més melòdica i brillantment estructurada. Va compondre en estil galant, un estil que es caracteritzava per les frases equilibrades, l'èmfasi en la melodia i l'acompanyament, sense massa complexitat en el contrapunt. L'estil galant rebutjava les intrincades línies de la música barroca, estimant-se més les melodies fluides en frases periòdiques. Va precedir l'estil clàssic, que va fusionar l'estil galant amb un renovat interès pel contrapunt. Bach va compondre una dotzena d'òperes, diverses simfonies, concerts, obres per a piano, música de cambra i nombrosa música religiosa.



Parlem amb veu pròpia...

En el primer dia de l'any 2014, any en què, entre altres, celebrarem els 300 aniversaris de Carl Philipp Emanuel Bach i de Gottfried August Homilius, recuperarem a un dels Bach més internacionals, aquell qui tothom coneix amb el sobrenom del "Bach londinenc" però que, no obstant i en relació a la música d'avui, hauríem de posar-li també l'etiqueta del "Bach milanès" ja que fou en la seva estada a Itàlia, concretament com a organista de l'esplèndida Catedral de Milà, on haurem de situar i contextualitzar històricament l'apoteòsica música religiosa d'aquest primer de gener de 2014. A diferència dels seus germans majors, el cert és que la presència de Johann Christian Bach als escenaris és testimonial. Per sort, la seva discografia viu en l'abundància i en la qualitat més brillant ja que, entre molts altres, l'exemple d'avui en dóna fe. En aquesta edició que tenim entre mans, d'un Johann Christian Bach convertit al catolicisme, trencant així la tradició protestant de la família Bach, podrem escoltar obres escrites en la seva breu estada a Milà, sota supervisió teòrica i pràctica del gran mestre de mestres clàssics, el Pare Martini, i amb una marcada tendència musical de perfil teatral. De fet, no ens ha de sorprendre ja que el més petit dels Bach, com molts altres compositors de l'època, va escriure una trentena d'òperes. D'entrada, en una primera recuperació mundial, el salm Domine ad adiuvandum per a veus solistes, cor i orquestra. Una petita meravella introductòria del salm Beatus Vir per a veus solistes, cor i orquestra. Òpera en estat pur si no fos pel text llatí que englobarem catòlicament en els vespres. Els salms es divideixen en les seccions pròpies del text bíblic i en funció d'aquests hi tenen més preponderància els cors, les veus solistes o la conjunció d'ambdós. L'edició i la interpretació, sota el paraigües del magnífic segell Carus-Verlag, és una meravella en tots els sentits. La orquestra, amb una secció de vents sensacional, s'expressa fresca, virtuosa i francament bona. Pel que fa a la veus, només podem aplaudir amb vehemència. Deixem-nos captivar per aquest recull d'obres mestres de Johann Christian Bach que de la millor manera possible ens invitaran a donar la benvinguda al 2014!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Joanne Lunn (soprano); Georg Poplutz (tenor); Elena Biscuola (alto); Thomas E. Bauer (baríton); Concerto Koln; South German Chamber Choir; Gerhard Jenemann (conductor)
RECICLASSICAT: BACH, Johann Christian (1735-1782)
CARUS-VERLAG: Johann Christian Bach: Mailänder Vesperpsalmen 
IMSLP: Johann Christian Bach (1735-1782)
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Pau! Tenía la esperanza de que hoy te acordases de Johann Christian y así ha sido. No asustarse, creo que es el único caso del que conozco el día exacto de fallecimiento por tratarse precisamente del día de Año Nuevo.
    En definitiva, me has dado una gran alegría porque precisamente estos días navideños he dado un repaso a toda mi discografía de este compositor y la verdad es que ha sido una experiencia muy grata. Además en dicha discografía no está representada su música litúrgica (tal vez por "culpa" de su padre, je,je) por lo que el post de hoy viene a llenar ese imperdonable vacío.
    Muchas Gracias una vez más por tu impagable labor (en este sentido asumo plenamente el comentario de Jan al post anterior) y te deseo también lo mejor para 2014.
    Por cierto, casi se me olvida, preciosa música la de hoy
    Un abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Frantisek!! Antes que nada, feliz entrada de año 2014!!!
      Estoy totalmente contigo, para mi Johann Christian Bach es un imprescindible del siglo XVIII. Su música, no solo por su abundancia y variedad, sino por su tremenda calidad se merecería un espacio monográfico. Además, si encima te encuentras tesoros como este, de su increible música religiosa, es para no dar crédito! No dudo que seguiré hablando de él... tiempo al tiempo!

      Gracias!!!!!
      Abrazos,
      Pau

      Elimina
  3. Nice post! and nice picture (of course).
    Have Wonderful New Year!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you Odeon!!

      I desire you the best for New Year! With Music, Love and Health!

      Pau

      Elimina
  4. gracias, very nice to have and j chr bach is a great composer - herbert

    ResponElimina
    Respostes
    1. I think is one the best composers in 18th Century!

      Thank you!!
      Pau

      Elimina