dijous, 16 de gener del 2014

PONCHIELLI, Amilcare (1834-1886) - Pezzi per Organo

Arnold Böcklin - Spring Evening
Obra de Arnold Böcklin (1827-1901), pintor suís (1)



- Recordatori d'Amilcare Ponchielli -
En el dia de la commemoració del seu 128è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Arnold Böcklin (Basilea, 16 d'octubre de 1827 - Fiesole, 16 de gener de 1901) va ser un pintor suís enquadrat en el romanticisme tardà i en el simbolisme. Va estudiar a Düsseldorf, on va conèixer a Ludwig Andreas Feuerbach. Encara que va començar com a pintor de paisatges, els seus viatges europeus el van exposar a l'art renaixentista i a l'atmosfera del mediterrani, fet que el va marcar i que el va convertir en un pintor més al·legòric i mitològic. Influït pel romanticisme, però dins de l'estètica pròpia de l'Art Nouveau, a les seves obres sovint hi apareixen figures fantàstiques, mitològiques, acompanyades de construccions inspirades en l'arquitectura clàssica, que revelen sovint una obsessió amb la mort, creant un món estrany, de fantasia i marcadament simbòlic. Böcklin és conegut sobretot per les seves cinc versions de L'illa dels morts, que en part evoca el cementiri anglès de Florència, prop del seu estudi, on hi havia enterrada Maria, la seva filla petita. Böcklin va influenciar els pintors surrealistes posteriors com Max Ernst i Salvador Dalí i, especialment, a Giorgio de Chirico. Otto Weisert va dissenyar un tipus de lletra Art Nouveau el 1904 i la va anomenar Arnold Böcklin en honor seu. El tipus de lletra Böcklin va ser més tard objecte d'apropiació pel moviment hippy i la seva influència pot veure's també en l'obra d'il·lustradors de la dècada de 1970 com Roger Dean. Les pintures de Böcklin, especialment L'illa dels morts, van inspirar diversos compositors romàntics. Rakhmàninov i Heinrich Schülz-Beuthen van compondre poemes simfònics inspirats per aquesta evocadora i simbòlica pintura i el 1913 Max Reger va compondre un conjunt de Quatre poemes tonals segons Böcklin dels quals el tercer moviment és L'illa dels morts. Els altres són L'ermità tocant el violí, El joc de les ones i Bacanal.

Font: En català: Arnold Böcklin (1827-1901) En castellano: Arnold Böcklin (1827-1901) In english: Arnold Böcklin (1827-1901) - Altres: Arnold Böcklin (1827-1901)



Parlem de Música...

Amilcare Ponchielli (Paderno Ponchielli, Llombardia, 31 d'agost de 1834 - Milà, 16 de gener de 1886) va ser un compositor italià d'òpera. Va començar a estudiar amb el seu pare, que era organista. Als nou anys va ingressar al Conservatori de Milà. Va ser organista a l'església de Sant Hilari a Cremona, on també va ser professor de música. Va ser mestre director de les bandes municipals de Piacenza i Cremona, i per a elles va compondre algunes obres. El 1881 va ser nomenat mestre de capella de Santa Maria la Major a Bèrgam. El 1883 va entrar com a professor al Conservatori de Milà. Entre d'altres alumnes, va tenir a Giacomo Puccini i Pietro Mascagni. Es va casar amb la cantant Teresa Brambilla i va morir de pulmonia l'any 1886. A Ponchielli se'l coneix, bàsicament, per les seves òperes, representades amb èxit especialment a Itàlia. Aquestes són òperes italianes amb certa influència de la gran òpera francesa pel gran nombre de personatges en escena, pels ballets i per la participació del cor. Va influir en els compositors posteriors del verisme. Les composicions de Ponchielli també inclouen cantates, dues misses, algunes obres concertants i de cambra i una sèrie de sonates d'orgue.



Parlem amb veu pròpia...

Tenint en compte que Ponchielli és conegut per la seva òpera, la qual ignoro en la seva totalitat, pot resultar paradoxal parlar-ne. Tanmateix, tot els compositors, per molt previsibles que semblin, amaguen tresors i grans sorpreses. I en relació amb les Pezzi per organo de Ponchielli no puc sinó reafirmar-me en aquest argument. Perquè d'entrada i personalment, considero que aquesta edició, molt difícil de trobar i perduda en la immensitat del gran oceà de la música, és un autèntic diamant. Amb tots els matisos possibles ja que, evidentment, és una percepció en veu pròpia i que tot seguit argumentaré perquè. La història neix, com tantes vegades amb anterioritat, en la cerca de música de Ponchielli de qui només tenia una missa (i quina Missa!). El saber que avui commemoràvem el seu aniversari de decés, vaig decidir dedicar un bon temps a la cerca i captura del seu repertori no operístic. Casualment, vaig descobrir aquesta desconeguda edició de peces d'orgue al seu nom. Sense dubtar-ho, vaig fer una primera i fugaç audició per dimensionar-ne l'estil i la qualitat. Automàticament, i des del primer moviment, em van venir al cap dos noms ben coneguts en aquest espai i que admiro profundament quan parlem de música d'orgue: Padre Davide da Bergamo i Giovanni Morandi. Havia fet diana perquè una de les particulars predileccions musicals és la de l'escola romàntica d'orgue italiana encapçalada per aquests dos grans mestres italians. Inesperadament i satisfactòriament, Ponchielli segueix, fil per randa, aquesta mateixa filosofia en què l'orgue més simfònic i operístic fa gala de les seves possibilitats. I en nom de l'edició d'avui, escoltarem una sèrie de peces aglutinades sota el títol de Sinfonia metà per organo e metà per pianoforte en què hi escoltarem moviments allegros, andantes, fugues, versets i ripienos. Orgue romàntic en estat pur, a les antípodes de les escoles d'orgue franceses i alemanyes i genuïnament italià. Alhora, la interpretació és brillant, virtuosa, rica en detalls i amb constants canvis de modulacions. Per la singularitat, per la raresa i per la esplèndida interpretació, el tresor és amb nosaltres i Ponchielli n'és el protagonista!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Marco Ruggeri (orgue)
AMAZON: Amilcare Ponchielli: Pezzi per organo
IMSLP: Amilcare Ponchielli (1834-1886)
CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola, Seguidor del sitio diariamente. Gracias por esta recopilación tan valiosa.

    Desde hace algunos días -no muchos-, no puedo visualizar y mucho menos disfrutar de la música. El navegador que uso -Chrome- y no he realizado cambios no instalaciones en el navegador. El hecho es que no puedo disfrutar del flash audio embedido que hacia normalmente,

    Puedes por favor ayudarme?

    Gracias,

    Restrepo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parece ser que hay un problema con el servidor Divshare. Espero y deseo que en pocos días pueda funcionar correctamente. Al ser un servicio de hospedaje de música gratuita, no siempre funciona como debería.
      En cualquier caso, casi siempre tienes el enlace de la música para escucharlo en Spotify (lo recomiendo) o directamente el enlace para descargarte el audio.

      Espero haberte ayudado. Quizá en tu caso en concreto deberás actualizar el adobe flash player o reinstalar el navegador Chrome. Yo lo uso a diario y no tengo ningún problema. Si el problema persiste, prueba con Firefox o Internet Explorer

      Gracias!
      Saludos,

      Pau

      Elimina
  3. Beautiful and refreshing. Thank you very much

    ResponElimina